Elogi a la "noblesa, perseverança i eficàcia" del llibre en català

BarcelonaA mig matí de dissabte, poc abans de la inauguració de la 42a Setmana del Llibre en Català, pel passeig Lluís Companys ja hi formiguegen centenars de persones. "Pot ser que hi hagi més passavolants que visitants de la fira, però, si s'aturen a mirar tot el que poden trobar, alguna cosa els convencerà: n'estic convençut", comenta Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya. Al llarg de la seva història, la Setmana ha hagut de combatre molts elements, com ara els canvis d'ubicació i de dates, però també la pluja, que aquest any ha estat a punt d'aigualir l'èxit de la primera jornada.

No ha estat el cas, tot i que els núvols grisos s'escampaven pel cel mentre arribaven les autoritats polítiques a l'acte inaugural, entre les quals hi havia les conselleres de Cultura i Educació, Sònia Hernández i Esther Niubó, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. "El caràcter itinerant de la Setmana no la desvirtua ni li treu eficàcia", ha assegurat, amb un optimisme admirable el lingüista, escriptor i traductor Albert Jané. L'últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, amb 94 anys fets, i pendent d'una operació delicada, ha elogiat la "noblesa, perseverança i eficàcia" del llibre en català. "La Setmana és una de les iniciatives més encertades, reeixides i fecundes que hi ha hagut en el món cultural durant les últimes dècades", ha proclamat Jané abans de comentar uns quants "fets positius" en relació amb la indústria editorial: "Mai s'havien publicat tants llibres en català com ara. La nòmina d'autors s'incrementa any rere any amb noms de totes les procedències i d'edats molt diverses. Neixen noves editorials, modestes però ben actives. Hi ha, també, un posicionament internacional de la nostra literatura que no es limita a les traduccions a llengües veïnes".

Heroïcitat i orgull

Jané continua observant amb agudesa la realitat des de la residència geriàtrica de Santa Coloma de Gramenet, on viu: "Lamento que els tiratges siguin tan curts i que la presència dels llibres sigui tan efímera", ha precisat. En temps "difícils, aspres i malastrucs" com els d'ara, enmig dels "presagis negatius sobre el futur del llibre" que ha provocat "la irrupció de les noves tecnologies" i amb una llengua que rep "atacs constants" per part "d'enemics que volen eliminar per sempre la identitat del país", el català continua resistint amb un punt d'heroïcitat.

Per curta que sigui la passejada que es faci per la Setmana es fa difícil no admirar la feina feta pel sector del llibre del país. Una editorial minúscula com Cafè Central acaba de publicar un nou poemari de la prestigiosa Alice Oswald. Adesiara recupera una obra de teatre d'Ignasi Iglésias –que no es representa a Catalunya des de fa dècades– i aposta per una novel·la de 550 pàgines de Sinclair Lewis, Elmer Gantry. Quaderns Crema descobreix el talent inclassificable de Joel G. Morera, i la Segona Perifèria presenta una antologia suculenta de contes d'Etgar Keret. "De moment hem venut més novel·les de Sigrid Nunez que de Maggie O'Farrell", comenten des de la parada de L'Altra Editorial. Aniol Rafel, editor de Periscopi, fa un tomb per les parades pocs dies després de publicar la nova novel·la de Manuel Baixauli i a punt de llançar un dels llibres més esperats de la temporada: Intermezzo, de Sally Rooney. Potser la llengua catalana està en un moment complicat, però els lectors disposen actualment d'una oferta aclaparadora que la Setmana aconsegueix realçar. A l'hora d'anar-se'n, tant el passavolant curiós com el visitant convençut surten del recinte amb la satisfacció d'haver-hi fet alguna descoberta i amb l'orgull de formar part d'una cultura inquieta, tenaç i viva.