Sector del llibre
Llegim  /  Entrevistes 09/07/2022

Èric del Arco: "En una llibreria sempre s'aprèn"

Llibreter a la Documenta i president del Gremi de Llibreters de Catalunya

3 min
Èric del Arco llibreter i president del Gremi de Llibreters de Catalunya

BarcelonaEl món del llibre va conèixer Èric del Arco (Barcelona, 1975) com a "aprenent de llibreter" de Josep Cots. Era el 2014. Vuit anys després, Del Arco no només capitaneja la llibreria de l'Eixample, sinó que s'acaba d'estrenar com a president del Gremi de Llibreters de Catalunya .

Deus ser el primer president del Gremi que té com a llibre de capçalera El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien.

— És un llibre que he llegit moltes vegades i que forma part de la meva vida. Però n'hi ha molts més! La primera novel·la catalana que em va marcar va ser El temps de les cireres, de Montserrat Roig . La vaig llegir quan ella encara era viva... i un altre que tinc molt present és San Manuel bueno, mártir, de Miguel de Unamuno. Diria que va ser el primer llibre que vam vendre a la nova Documenta. I el va comprar una altra llibretera, la Isabel Sucunza .

No vas començar a fer de llibreter fins als 38 anys.

— Vaig estudiar enginyeria industrial i vaig exercir la professió durant uns anys. Quan va néixer la meva primera filla vaig apuntar-me al grau de teoria de la literatura de la Universitat de Barcelona, però vaig fracassar, era incompatible amb la feina. Havia anat a les classes com a oient. Recordo, per exemple, que un dels professors era el Borja Bagunyà. Més tard em vaig matricular a humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Deu anys després, m'he acabat graduant!

I com vas arribar a la Documenta?

— L'Albert Forns va publicar un article a Time Out, "Llibreria històrica busca llibreter jove". Jo feia temps que pensava que havia de fer un canvi, però no vaig tenir clar quin fins que vaig llegir un post a Facebook que m'enviava a aquest article. Vaig emportar-me la filla fins a la Documenta, que encara era al carrer Cardenal Casañas, sense dir res a la dona. Vam prendre una xocolata al carrer Petritxol i després vam anar cap allà. Ens recordo a tots dos asseguts al davant de la llibreria, com si fóssim els personatges de Lladres de bicicletes, esperant que arribés el Josep Cots.

La conversa va anar bé, no?

— Sí, però el procés de selecció va durar dos mesos. Llavors em vaig convertir en el seu aprenent de llibreter.

Va ser aquesta etiqueta d'aprenent la que vas portar des de finals del 2013. Quan te'n vas alliberar?

— Encara la porto. Al costat del Josep, que porta 48 anys a la llibreria, ho soc. L'únic que puc fer al seu costat és aprendre. A més, en una llibreria sempre s'aprèn. Hi ha molta feina burocràtica, però també moments il·luminadors. Te'n trobes sovint, d'aquests moments, rere el taulell. Ser comerciant m'agrada. Et permet descobrir coses de la gent que tens al davant, interessar-t'hi i escoltar el que et volen dir.

El moment més difícil per a la Documenta en aquests vuit anys va ser el tancament a causa de la pandèmia?

— No. El més difícil va ser quan ens vam traslladar de Ciutat Vella a Pau Claris. Els primers dos anys van ser complicats. Havíem valorat els riscos, però no prou bé. Crèiem que arribaríem a l'Eixample i que trobaríem molts clients automàticament, però ens va caldre fer molta feina.

Suposo que el març, l'abril i el maig del 2020, quan vau haver de tancar, vau passar uns mesos complicats.

— El tancament va generar molta ansietat, però no era individual, sinó col·lectiu. El sector va reaccionar d'una manera espectacular: es va convertir un moment de crisi en un moment d'empoderament.

És l'any que es va recuperar el gust per la lectura.

— No hi havia res que et donés la pau d'un llibre. Per treballar des de casa t'havies de connectar a l'ordinador, i per entretenir-te o per entretenir els fills tenies les pantalles... El llibre era diferent. Una mena de refugi.

Es creia que el balanç del 2020 seria un desastre, però van acabar pujant les vendes.

— Aquella primavera ningú s'imaginava els números de finals del 2020, i encara menys els del 2021.

Tan bons han estat, els del 2021?

— Ha estat un any de rècord pel que fa al volum de vendes. Si comparem el 2022 amb el 2019, continuarà sent molt bon any. Respecte al 2021 baixarem segur. Aquesta és la meva sensació com a llibreter d'un punt de venda de Barcelona.

Com és que t'has decidit a presidir el Gremi de Llibreters de Catalunya?

— La meva tasca és de coordinació i representació d'una junta de llibreters. Treballarem per comissions que aprofundiran en temes com el Pla Nacional de Lectura, els descomptes o donar més presència al territori. La feina de la junta serà tan externa com interna, per mostrar als agremiats que el gremi té un sentit per a ells.

Quantes llibreries estan agremiades, actualment?

— Unes 375 d'un total de 450. És un 75%, més o menys.

Has arribat en un moment dolç?

— El llibre es troba en un bon moment, però no podem abaixar la guàrdia. Aquest últim Sant Jordi el temps va provocar moltes destrosses. Ara estem gestionant com poden cobrar les ajudes les llibreries que van patir danys materials.

stats