BarcelonaL'escriptor Jaume Cabré, de 77 anys, pateix Alzheimer. La notícia s'ha fet pública arran del documental Jaume Cabré, la música de les paraules, dirigit per Antoni Verdaguer, que fa un recorregut per la vida i l’obra de l’autor de Jo confesso a través d’una trentena de testimonis entre els quals hi ha amics, família, editors, escriptors, acadèmics i músics. La pel·lícula, produïda per Ikiru Films i el 3Cat, es va estrenar al festival FiC-Cat (on l'autor va rebre el premi honorífic però no va anar a recollir-lo), es pot veure a Filmin i aquest divendres es projecta a Terrassa. També es podrà veure al 3Cat.

La notícia del seu estat de salut no ha estat una sorpresa en el món literari. Segons ha explicat el director Antoni Verdaguer, amic de Cabré, des que l'autor va publicar en època pandèmica Consumits pel foc (l'abril del 2021), els seus problemes de memòria van començar a ser més evidents i quan van decidir tirar endavant el documental, va fer-ho amb l'acord de l'autor i la família per dedicar uns minuts finals a la situació de l'escriptor. Verdaguer ha explicat a TV3 que la degradació cognitiva ja està molt avançada. I malgrat això, el tema del documental no és la malaltia sinó la seva excepcional trajectòria literària i el seu amor per la música, tan present a la seva vida com dins la seva obra. Al documental encara toca el violí i s'emociona amb un concert de Jordi Savall.

Jaume Cabré (Terrassa, 1947), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2010), és un dels grans escriptors de la literatura catalana contemporània, amb obres que han tingut un gran èxit de crítica i públic, i que han estat traduïdes a una trentena de llengües, com el cim de Jo confesso (2011), Les veus del Pamano (2004), Senyoria (1991) i La teranyina (1984). Els últims anys ha publicat l’assaig Les incerteses (2015), contes infantils i el recull de narracions Quan arriba la penombra (2017). Cabré també ha estat un gran defensor de la llengua i la cultura catalanes, especialment a través de la seva feina d'escriptor i guionista, Va escriure tots els gèneres possibles per crear públic en català: va ser pioner dels serials televisius amb La granja (1989-1992) i Estació d'enllaç (1994-1998). Va escriure teatre, òpera, literatura infantil, va ser part del Col·lectiu Ofèlia Dracs i és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Va rebre un homenatge fa dos anys, amb motiu del seu 75è aniversari, en un acte en què l'autor pràcticament ja no va intervenir-hi, però on se'l reconeixia com un gegant literari europeu. Segons s'afirma en el documental, l'escriptor viu "un canvi que segurament farà que aquesta brillant carrera literària s'hagi acabat per sempre".