Llegim 26/06/2021

El crim d'estat que França va amagar durant quatre dècades

Didier Daeninckx aborda, a 'Crims per a la memòria', una manifestació pacífica a París que va acabar en massacre

2 min
Un fotograma del documental 'Octobre à Paris', de Jacques Panijel

El 17 d'octubre del 1961 va ser, durant anys, una data que el govern francès va intentar amagar. "Ara es coneix com la massacre de París, perquè durant una manifestació pacífica convocada pel Front d'Alliberament Nacional, en plena Guerra d'Algèria, el cap de la policia, Maurice Papon, en va ordenar el desallotjament, utilitzant la violència si calia, i el resultat va ser d'entre 200 i 300 morts i milers de detinguts", recorda l'editor Àlex Martín, que s'ha decidit a recuperar Crims per a la memòria, una de les novel·les emblemàtiques de denúncia d'aquest crim d'estat, signada per Didier Daeninckx.

"La novel·la negra m'interessa perquè permet revelar veritats –comenta l'autor–. Vivim en societats que no deixen d'esborrar el que no els interessa i que estan instal·lades en un present perpetu". Per aquest motiu, Daeninckx, nascut a Saint-Denis el 1949, va decidir capbussar-se en un dels capítols més foscos de la història francesa recent i teixir un relat entre realitat i ficció que va aparèixer en francès el 1983 a l'editorial Gallimard. "Va ser un llibre d'una gran popularitat, es va adaptar a la televisió i se'n va fer una versió en còmic, a més de guanyar el gran premi de novel·la negra", diu Martín, que voldria arribar a publicar a Crims.cat, col·lecció de l'editorial Alrevés, els quatre casos restants protagonitzats per l'inspector Cadin, que arrenquen amb Mort au premier tour (1982) i acaben, quatre llibres després, amb Le facteur fatal (1990). "Les cinc novel·les permeten fer un retrat molt interessant dels anys 70 i 80 francesos que col·loquen Daeninckx com un dels grans noms del neopolar, polititzat i compromès, que apareix a partir del Maig del 68", diu l'editor, abans de citar Jean-Patrick Manchette i Thierry Jonquet.

Un inspector crític amb el poder

Crims per a la memòria comença en plena manifestació del 17 d'octubre del 1961. El professor d'història Roger Thiraud és abatut a trets per la policia. Vint anys després serà el seu fill Bernard qui mori en plena investigació de la condemna a mort que un tribunal col·laboracionista havia dictat contra Charles de Gaulle. L'encarregat d'indagar en el crim és l'inspector Cadin, que treballa des de Tolosa de Llenguadoc, un personatge solitari, crític amb el poder i un pèl sòrdid, que es pot comparar amb els detectius de la novel·la negra clàssica nord-americana, però també amb el Jules Maigret creat per Georges Simenon. "Els criminals que m'interessava mostrar en aquesta novel·la són els d'oficina, aquests alts càrrecs que decideixen, amb la seva signatura, la mort d'algú, sense tenir cap contacte directe amb la víctima –assegura Didier Daeninckx–. És terrorífic, que això pugui passar".

Els fets de la massacre de París van ser titllats d'"assumpte secundari" pel govern francès. El cap de la policia, Maurice Papon, no va ser jutjat, i durant anys es van perseguir les publicacions que tinguessin a veure amb l'actuació de les forces de l'ordre aquell dia. Va caldre que passessin quatre dècades fins que el 2001, el llavors alcalde de París, Bertrand Delanoë, va inaugurar una placa commemorativa al pont Saint-Michel "en record dels nombrosos algerians assassinats durant la sagnant repressió d'una manifestació pacífica".

stats