Clara Queraltó guanya el premi Llibres Anagrama 2024
'Com el so d'un batec en un micròfon' és la segona novel·la de l'escriptora i explora l'atracció entre una noia de 18 anys i un home de 40
BarcelonaL'escriptora Clara Queraltó (el Pla del Penedès, 1988) ha estat guardonada aquest dilluns amb el 9è premi Llibres Anagrama 2024 per la novel·la Com el so d'un batec en un micròfon. El premi està dotat amb 12.000 euros i el llibre es publicarà entre finals de març i principis d'abril. Com el so d'un batec en un micròfon és, en paraules del jurat, "una faula incòmoda que ens recorda que les primeres etapes de l’amor són, en el fons, una forma de prejudici".
Aquest és el quart llibre de Queraltó i el segon amb premi. L'escriptora va debutar el 2017 amb el recull de contes El que pensen els altres (Proa), que va aconseguir el premi Mercè Rodoreda. Quatre anys després, Queraltó va publicar la seva primera novel·la, Et diré R. (Empúries), la història d'una noia que cau en una relació tòxica i acaba amb un fill no volgut. A més, és autora de la novel·la infantil Xiular en cas d'emergència (Bindi Books, 2023) i ha participat en les antologies de relats Barcelona suites i Nits d’estiu (Univers, 2019 i 2020).
A Com el so d'un batec en un micròfon, l'escriptora explora la seducció i l'atracció entre contraris a partir de dos personatges, la Gabriela, de 18 anys, i el Quim, de 39 anys. Ella s'endinsa per primera vegada al mercat laboral mitjançant una feina de substitució a la biblioteca del poble, ell hi ha llogat una casa per teletreballar i descansar. "Amb una prosa diàfana i compromesa, gràcies a uns personatges propers, Clara Queraltó ens convida a contemplar els gestos de la seducció amorosa en l’era del no és no i l’empoderament feminista", afirma Jordi Puntí, que ha format part del jurat.
Zones grises i relacions de poder
Rere la història d'amor entre la Gabriela i el Quim hi ha una reflexió sobre les relacions amb molta diferència d'edat i els vincles de poder. "Es mouen en el terreny del límit, dins del marc legal i el consentiment. Però, tot i això, què fa que una noia de 18 anys desitgi un home de 40 i al revés? M'interessava la naturalesa d'aquestes relacions", explica Queraltó, que ha intentat "no jutjar els personatges, deixar-los parlar", perquè no li interessa "la literatura que dona lliçons morals". La llavor de la novel·la, diu l'escriptora, és com els últims anys ha canviat la mirada social sobre aquest tipus de vincles. "Fins fa no gaire tenir una relació amb algú molt més gran et validava i et feia sentir poderosa. Amb els anys i arran dels feminismes, això ho he vist d’una manera completament diferent. He hagut d'aprendre a llegir-ho d'una altra manera", subratlla Queraltó.
L'estructura de la novel·la juga amb la dualitat dels dos protagonistes. La primera part és un monòleg en present que narra els fets en veu de la noia des del juny fins al novembre, mentre que la segona part recula en la història en veu d'ell i des del passat. "Són dos monòlegs plens d’imprecisions, contradiccions i impressions lleugerament diferents perquè els fets objectivables en una història així no existeixen", apunta l'autora.
Segons Mita Casacuberta, membre del jurat, la novel·la té ressons de Vals (1935), de Francesc Trabal, i "es va construint des de la perspectiva de la persona que la llegeix". Des del seu punt de vista, el personatge femení "sap perfectament el que vol" i "no es veu en absolut com una víctima". Sergi Pàmies, també membre del jurat, destaca del llibre "l'astúcia emocional de l'home, que fa veure que s'adapta però fa el que s'ha fet sempre", i considera que "al final el llibre és una història d'amor".
A banda de la seva tasca com a escriptora, Queraltó també és professora de llengua i literatura catalanes i ha estat jurat del premi Proa de novel·la. A més, ha format part dels programes de TV3 El llop i La puntual i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El premi Anagrama va néixer el 2016. Des d'aleshores ha premiat autors com Albert Forns amb Jambalaia (2016), Tina Vallès amb La memòria de l'arbre (2017), Irene Solà amb Canto jo i la muntanya balla (2019) i Pol Guasch amb Napalm al cor (2021). L'última a obtenir-lo va ser Andrea Genovart, l'any passat, amb Consum preferent. L'edició del 2024 del premi ha rebut 106 originals (és l'any que n'ha rebut més) i el jurat que n'ha triat el guanyador ha estat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé.