Llegim 10/02/2021

La novel·la que va predir l'assalt al Capitoli

Chuck Palahniuk imagina un alçament popular sagnant als Estats Units a ‘El día del ajuste’

3 min
Un dels seguidors de Trump que la setmana passada va assaltar el Capitoli.

El 6 de gener, quan Chuck Palahniuk va encendre la televisió per seguir l'assalt al Capitoli, es va adonar que "algunes de les escenes" que ell havia creat uns anys abans a El día del ajuste "estaven passant de debò". La novel·la maleïda de l'autor de Club de lluita, que va "atemorir" l'editor que li publicava els llibres des del 2001 fins al punt que es va negar a publicar-la, s'havia avançat a uns fets que van acabar amb quatre morts, una quinzena de policies ferits i desenes de detencions. El día del ajuste, que ara llança en castellà Literatura Random House, va molt més enllà de la violència viscuda durant aquelles hores: es tracta d'una distopia sagnant i amb el sentit de l'humor escabrós marca de la casa del nord-americà.

"Als Estats Units poc o molt tots hem tingut la fantasia de fer un cop d'estat, abolir el govern i començar de zero –explica Palahniuk des de casa seva–. La idea per a aquesta novel·la em va venir d'aquí. Vaig pensar: i si escrius sobre l'intent de resoldre tots els problemes polítics? Vaig parlar amb gent de moviments de l'esquerra i de la dreta, i vaig abordar el tema amb violència, però també amb molt de realisme". L'acció del llibre, que en anglès va arribar el 2018, arrenca amb el manifest subversiu que un actor misteriós, Talbott Reynolds, comença a fer circular, al mateix temps que a través d'una web anomenada La Llista es pot votar quines figures públiques mereixerien morir. Els seguidors de Reynolds es prenen la justícia per la mà i liquiden tots els membres de La Llista. El nou ordre americà divideix el país en tres àrees: Negretopia, Gaysia i Caucàsia. A la primera hi viuen només afroamericans que han aconseguit grans avenços tecnològics. Gaysia és el paradís LGTBQ, on es persegueix l'heterosexualitat. A Caucàsia, en canvi, el sistema gairebé feudal que s'hi ha instal·lat, governat per cacics, comporta un retrocés notable en els drets de les dones.

Contra l'egoisme dels boomers

"Fins i tot creant el país dels somnis, tot se n'acaba anant en orris", avança Chuck Palahniuk, que a l'hora d'imaginar el caos que regna a la novel·la va tenir presents, entre d'altres, pensadors com Gunnar Heinsohn i Michel Foucault. El primer li va servir per recordar que "totes les revolucions es donen per un excés de població jove". El fet que hi hagi menys poder i riquesa a repartir que el que voldrien els acaba convidant a la insurrecció, i més en un context que s'assembla a l'actual. "La classe política i el funcionariat s'han atrinxerat en el poder –diu el novel·lista–. Els boomers es resisteixen a donar pas a les noves generacions. Han sigut molt egoistes". Foucault també ha inspirat Palahniuk. "Per aconseguir que un gran canvi tiri endavant socialment, no has de formar part ni d'un bàndol ni de l'altre, sinó trobar-te fora del joc –explica–. No pots arreglar un problema atacant-lo directament, sinó creant unes altres normes".

Nascut el 1962, Chuck Palahniuk va començar a conrear la seva "ficció transgressora" –així la va batejar– mentre escrivia reportatges com a periodista freelance. "Quan escrivia Club de lluita [1996], que és una novel·la sobre l'empoderament dels individus a través de la violència, a vegades només aconseguia una frase bona en tot el dia –recorda–. Els capítols del llibre eren breus i es podien llegir com contes, que era un gènere molt popular en aquells moments". L'èxit de la novel·la, esperonat per l'adaptació al cinema de David Fincher, amb Brad Pitt i Edward Norton, va permetre que Palahniuk s'establís com a escriptor, i des de llavors ha combinat les novel·les i els relats. "Durant una llarga temporada em vaig centrar en treballar en ritmes narratius més suaus que es volguessin llegir amb avidesa –diu–. Però des de fa un temps, i El día del ajuste n'és un exemple, he tornat a la contundència". Encara que cita com una de les seves grans influències la música punk –"perquè és directa i sorollosa", admet–, en el fons Palahniuk es considera "un romàntic": "Els personatges dels meus llibres, tot i ser perdedors, sempre lluiten per algun gran objectiu".

stats