BarcelonaEl músic i escriptor Ramon Gener ha començat aquest Sant Jordi signant a tot drap a la parada de la llibreria Ona exemplars del seu debut en la ficció, Història d'un piano. Només porta un boli Bic nou, i a aquest ritme potser n'haurà de comprar un altre abans que s'acabi la jornada. El premi Ramon Llull i el reconeixement que Gener ha assolit a la televisió i als teatres són un imant per als lectors. Així i tot, s'esforça a dedicar-los una mica més de temps per poder-los fer una dedicatòria més personalitzada. L’Emili i la Marta li han demanat que els signés quatre exemplars d’Història d’un piano, un per a ells i tres per regalar. Un serà per a la professora de piano de l’Emili. "Tots som amants de la música", diu la Marta. Ella encara no l’ha llegit, però l’Emili li ha dit que al llibre hi apareix una de les seves peces favorites, el Nocturn núm. 10, de Frederic Chopin. A més, l’Emili i Gener s’han retrobat avui després de vint anys. "És un llibre embriagant", deia l’Emili.

Gener diu que no té gaire en compte que el seu llibre sigui el més venut de ficció en català de les últimes setmanes. A l'esmorzar que Edicions 62 ha organitzat a La Farga a quarts de nou del matí, Gener ha advertit que no va en "pla competició" sinó que té ganes de "gaudir" i de passar el dia amb els seus lectors i seguidors. "Quan em pregunten què soc, si soc un músic o un escriptor, dic que soc un compartidor. Totes les coses boniques que m'estan passant me les prenc amb l'ànim de compartir-les", ha dit.

L'arribada meteòrica de Maria Nicolau

Una altra autora molt popular, Maria Nicolau, ha arribat exultant a la parada de la Llibreria Universitària, i la vintena de lectors que l'esperaven l'han rebut amb aplaudiments. "He saltat del cotxe! Bon dia! Visca Sant Jordi!”, ha respost Nicolau. Signa sobretot exemplars del seu últim llibre, Cremo! “M’agrada que els lectors em diguin com han llegit el llibre, si els ha canviat alguna cosa. Sant Jordi és la millor festa del món. No existeix Sant Jordi enlloc més del món celebrat d'aquesta manera. Els catalans, quan ens hi posem, som collonuts!”, diu Nicolau, que porta dins la bossa "ganyip: ametlles, avellanes, una mica de secallona i quatre llardons" per aguantar tot el dia.

Els lectors cauen rendits davant Maria Nicolau. Una noia li ha regalat un collaret de ceràmica que portava. Una altra lectora, un pot de melmelada de maduixa feta per ella mateixa. I un membre del grup Els Gats, un CD de la banda. Quan han coincidit a la mateixa parada, Santi Balmes, el líder de la banda Love of Lesbian, li ha demanat a Nicolau la recepta de les sardines a la papillota, i han parlat de música. "Amb Cuina! O barbàrie, la gent ha descobert que les coses fan més por que no la complicació que tenen. Ara s'atreveixen a fer fumet, suquet, sarsueles, fideus a la cassola... Això és fabulós. De Cremo! (Columna), la gent que se l'ha llegit em diu que el van començar i no eren capaços de parar, que és com una novel·la d'aventures. I am això em fa feliç, veure que s'ho passen bé i que hi ha alguna cosa que els interpel·la".

Somrient, i més relaxat que Nicolau, el periodista Xavi Coral torna a signar per Sant Jordi, després de publicar un recull d’articles que va escriure per a l'ARA. Com esquivar les bales (La Campana) és la seva primer novel·la. “Escriure és un acte molt íntim, en aquell moment no tens la idea que ho acabarà llegint algú. Sant Jordi és un moment molt bonic perquè la gent t'expliqui perquè ha triat el teu llibre, i tu li pots explicar per què l’has fet. Com que explico la història dels meus avis, crec que el llibre pot connectar amb molta gent”, diu Coral.

Unes altres de les estrelles més mediàtiques d'aquest Sant Jordi són les Teresines, protagonistes del llibre Vida de Teresina (Rosa dels Vents). Han arribat a la parada del passeig de Gràcia en cadira de rodes, portades per uns nois amb vestits llampants. Tret del fet que les cames no els van com abans, es mantenen estupendes després de més de trenta anys de la sèrie que les ha convertit en un fenomen intergeneracional. "Estem encantades i molt contentes que hi hagi tanta gent. No ens ho esperàvem pas. Ja sabem que la gent ens estima molt, però una altra cosa és amb la feinada que hi ha el dia de Sant Jordi!", diuen les Teresines. "Al barri sí, però aquí tan lluny no sabíem com aniria", asseguren. També signen exemplars els seus autors reals: el director de La Cubana, Jordi Milán, i Pol Vinyes, membre de la companyia des del 2008. "En 43 anys La Cubana no hem fet mai un llibre. Des de Penguin ens va enredar i els vam fer entrar en un joc de realitat-ficció: elles els van dir que no, perquè no saben escriure, i els van posar dos negres, que som el Pol i jo, durant tot un any", diu Jordi Milán.