BarcelonaQuan treballava a la Biblioteca de Palafrugell, Carme Fenoll (Palafolls, 1977) va conèixer el net d'un dels Homenots de Josep Pla i se li va encendre una espurna. "Em va semblar molt interessant poder parlar dels Homenots amb persones vives que hi tenen un vincle sentimental, per poder rescatar una memòria familiar que no havia estat relatada", explica Fenoll. D'aquella idea en va sorgir un cicle amb la Fundació Josep Pla en què unien els nets dels Homenots i experts en la seva obra i que ara ha derivat en un llibre. Homenéts (La Campana) recull set retrats dels Homenots vistos pels nets de cadascun d'ells, però també pels nets intel·lectuals que s'han fet seu el llegat i el mantenen viu.

La sèrie de Josep Pla, publicada entre el 1969 i el 1974, consta de 60 perfils de personatges que van marcar un abans i un després en la història, la cultura i la societat catalanes. Fenoll n'ha escollit set guiant-se, d'entrada, per aquells que tenen nets vius. "Malauradament, no n'hi havia gaires. M'ha costat moltíssim trobar-los", assenyala Fenoll, que actualment és directora de l'àrea de cultura i comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Casualment, un d'ells el tenia a prop de la feina. Francesc de Borja Moll Echeto, net del lingüista Francesc de Borja Moll, és professor de la UPC i investigador al Centre Nacional de Supercomputació. Carles Riba Romeva, net del poeta Carles Riba, també és enginyer. "Són persones que treballen com els seus avis, amb la voluntat de deixar un llegat però sense ànim de convertir-se en personatges populars ni de passar a la posteritat. Els protagonistes d'un país, sovint, són invisibles", afirma Fenoll.

La biblioteca de Salvador Espriu

Els altres Homenots del llibre són Pompeu Fabra, Jaume Vicens Vives, Joan Maragall, Salvador Espriu i Josep Trueta. Tots ells "treballaven moltíssim a l'ombra i des de la militància, amb consciència de país", diu Fenoll, que també en destaca la tasca pedagògica o com a docents. Les converses amb els nets donen una nova dimensió a aquestes figures i permeten conèixer-ne el vessant més personal, amb anècdotes i curiositats com per exemple l'afició de Salvador Espriu de regalar llibres. "Ell no volia tenir una biblioteca de relíquies. Els familiars m'explicaven que es dedicava a compartir els llibres amb molta generositat", relata Fenoll. Homenéts també explica com el net de Pompeu Fabra, Peio Rahola, va haver d'estudiar i esforçar-se per aprendre català. "Des de fora ens poden semblar grans intel·lectuals, però tots vivien a la línia de flotació de la supervivència, sense un alt poder adquisitiu a excepció de Maragall", diu Fenoll.

A banda de la mirada familiar, Homenéts també dona veu a experts en les obres dels protagonistes que treballen per estirar el fil del seu llegat. Entre aquests nets intel·lectuals hi ha Màrius Serra, Teresa Cabré, Eduard Escoffet i Salvador Macip. "M'agrada pensar que tots els Homenots de Pla tenen una traçabilitat fins avui dia. No són figures que han quedat a l'Olimp, sinó que hi ha gent que es fixa en ells per tirar endavant. La Catalunya actual necessita posar en valor la feina de molts homenots i moltes donasses", subratlla Fenoll.

Des del seu punt de vista, un dels grans valors de l'obra de Josep Pla és que va escriure aquests retrats quan els protagonistes encara eren vius. "Tenim tendència a aplaudir el llegat de les persones un cop mortes. Seria molt bo reconèixer la feina de persones com el Màrius Serra o el Salvador Macip en vida, són gent potentíssima que segueixen l'esfera d'aquells homenots", afegeix. Els perfils de Pla posen de manifest el compromís dels personatges amb la llengua i la cultura catalanes en un moment històric ple d'obstacles. Què farien els homenots en la Catalunya actual? "S'arromangarien i es posarien mans a la feina –afirma Fenoll–. Més que postulats polítics, es posarien a treballar per la llengua, la medicina, la literatura".