BarcelonaCarlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964 - Los Angeles, 2020) tenia 29 anys quan va acabar la seva primera novel·la, El príncipe de la niebla (traduït posteriorment al català, com la resta de la seva producció). Fins aleshores només havia escrit guions, però el 1992 havia fet una aposta arriscada: deixar la feina per dedicar-se únicament a la literatura. Un any després, l'escriptor –aleshores un nom totalment desconegut al sector– va recollir el primer fruit de la seva aventura creativa, el primer Premi Edebé de Literatura Juvenil.

Ruiz Zafón va forjar-se com a escriptor en el camp de la literatura juvenil, on ja des de bon principi va fixar les bases que caracteritzen totes les seves històries. L'autor tenia una gran capacitat per fusionar gèneres i construir narracions de gran eficàcia, que atreien irresistiblement els lectors i els transportaven a mons propers i alhora carregats de misteri. "Ell volia explicar històries amb la màxima llibertat, i això l'hi permetia la literatura juvenil", afirma l'escriptor i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès Ricard Ruiz Garzón.

A la Trilogia de la Boira –formada per El príncipe de la niebla (1993), El palacio de la medianoche (1994) i Las luces de septiembre (1995)– Ruiz Zafón ja hibridava el misteri, la fantasia i la novel·la històrica i aconseguia que els gèneres formessin un tot. "Tenia un gust per la meravella, els autòmats i els escenaris foscos que li permetia flirtejar amb el terror i que va connectar molt bé amb la literatura juvenil que es va fer aleshores", assenyala Ruiz Garzón. El gòtic i el neogòtic també són dos elements molt presents en la literatura de Ruiz Zafón. "Era el rei de l'ambientació i l'atmosfera. Les seves trames estaven molt ben lligades i els personatges estaven ben creats. Això no ho pots fer si no has llegit aquest gènere, i ell es notava que ho havia fet", explica Ruiz Garzón.

Un escriptor 'crossover'

Tot i que les seves quatre primeres novel·les són juvenils, Ruiz Zafón no concebia els llibres per a uns lectors d'una franja d'edat concreta. Això va fer que ben aviat les seves obres s'aixopluguessin sota l'etiqueta del crossover o young adult, és a dir, títols adreçats a joves i també a adults. "S'insereix en un moviment que va donar com a fruits grans fenòmens literaris mundials, que llegien tant adolescents com adults", subratlla Ruiz Garzón. Aquesta tendència va prendre una gran rellevància amb Marina (1999), el relat de dos joves que persegueixen un misteri pels palaus i les cases abandonades de Barcelona. La novel·la, que era un dels llibres predilectes de Ruiz Zafón i de la qual s'han venut milers d'exemplars, s'ha convertit en un títol recurrent als instituts, però també va tenir molt d'èxit entre lectors adults.

Les quatre novel·les juvenils de Ruiz Zafón van ser "una prèvia fonamental per a L'ombra del vent, perquè a través d'elles es va construir com a autor", diu Ricard Ruiz Garzón. Anys més tard, quan Ruiz Zafón ja s'havia consolidat com un fenomen literari internacional i publicava amb Planeta, l'editorial va voler recuperar les novel·les juvenils de l'autor i va entrar en conflicte amb Edebé, que és qui les havia editat fins aleshores. Finalment Planeta va aconseguir incorporar els quatre títols al seu catàleg i els va reeditar.