BarcelonaEugene Schieffelin (Nova York, 1827 - Newport, 1906) tenia una afició que va ser catastròfica per als Estats Units. Membre d'una família adinerada i apassionat pels ocells, a aquest ornitòleg amateur li va semblar una gran idea introduir a Nova York els ocells que apareixien a les obres de William Shakespeare. Era l'època en què el naturalisme començava a fer furor, s'inauguraven Museus Naturals i es creaven societats zoològiques i societats d'aclimatació, dedicades a introduir espècies arreu del món. Schieffelin va alliberar 60 estornells en ple Central Park que, amb el temps, es van convertir en una espècie invasora al país. Ell no ho sabia aleshores, però la seva afició va tenir conseqüències terribles. Potser per això de la vida d'Eugene Schieffelin se'n sap ben poca cosa i Care Santos (Mataró, 1970) ha vist que de la seva figura se'n podia escriure una novel·la. L'autora de llibres com Desig de xocolata (2014) i Tot el bé i tot el mal (2018) acaba de publicar ara El boig dels ocells (Columna/Destino).

"Em semblava impossible que aquest home no tingués ja una novel·la. La seva família era molt coneguda, sortia als diaris, n'hi ha retrats. Però ell era més aviat discret, se sap que formava part de grups elitistes novaiorquesos tot i que no hi va tenir un paper gaire preponderant. L'única cosa d'ell que va cridar l'atenció als mitjans va ser l'alliberament dels estornells el 1890", explica Santos. Al voltant d'aquest fet i després d'una intensa tasca de documentació, l'escriptora ficciona la vida de la família Schieffelin i del seu entorn més proper, format per un grup de personatges curiosos i extravagants amb qui compartien la passió per la naturalesa.

Tots ells conviuen en una Nova York sense gratacels ni grans cadenes comercials. La ciutat es troba immersa en la transformació industrial i el principal problema de les autoritats són els excrements dels cavalls que utilitzen de mitjà de transport. "Res del que avui dia identifiquem amb Nova York existia aleshores. Era una ciutat caòtica, bruta, plena de gent apilonada. En aquell moment ells s'emmirallaven molt en Europa, no s'haurien ni cregut que tot el món acabaria fent la vida que ells estaven començant a dictar", assenyala l'escriptora. Alguns avenços tecnològics, com el telègraf i l'electricitat, fan anar de corcoll la família Schieffelin i els ciutadans més grans, mentre que els joves els reben amb els braços oberts.

Una faula sobre deixar marca al món

El boig dels ocells té aires de faula i dels anhels somiadors dels seus personatges, que desitgen canviar una mica el món o deixar-hi alguna marca. Santos combina els capítols curts, plens de ritme, amb diversos parèntesis narratius que posen en context alguns dels personatges de la història. "Era important que no fos una novel·la del XIX, perquè jo no soc una autora del XIX. Els parèntesis em serveixen per establir una complicitat amb el lector i treure'l de l'acció, de vegades molt", diu l'escriptora, que ha optat per un narrador omniscient en tercera persona.

Un dels personatges més estimulants de la història és la Nellie Bly, una periodista del The News of the World convertida en veu de referència per a molts lectors de premsa de l'època. Bly va fer-se passar per malalta per ingressar en un manicomi i explicar, des de dins, com de malament tractaven les dones. També va intentar batre el rècord de Phileas Fogg i fer la volta al món sola en menys de 80 dies. "Va ser una pionera impressionant que venia de baix de tot i que va arribar al periodisme perquè era molt contestatària. Té un encant innegable i tampoc se l'havia novel·lat mai. La temptació de fer-ho era irresistible", assenyala Santos, que afegeix: "Un dels meus papers com a novel·lista és parlar del que no s'ha parlat i reivindicar dones com ella".