"Soc feliç llegint Miquel Martín i Serra... no es pot escriure millor!", deia fa uns dies l'actor Bernat Quintana en un tuit, amb la imatge de l'últim llibre de l'escriptor de Begur, Proses reposades (Periscopi). Per què? "Es tracta d'un recull d'articles, cròniques i textos breus on l'autor parla de temes diversos: d'un paisatge del seu Empordà, d'un record d'infantesa, d'una menja que li agrada o d'una manera de cuinar de la seva terra, de la seva passió per la literatura, dels autors que l'han marcat... i ho fa amb una prosa elegant, viva, diàfana, i amb un lèxic riquíssim i genuí", justifica Quintana a l'ARA, amb un delit que s'encomana.

Martín i Serra és d'aquells autors que ha anat fent forat sense fer soroll. El seu anterior llibre, La drecera (2020), publicat a finals del confinament dur, va ser un petit boom, i ell mateix se n'exclamava entre sorprès i divertit, perquè feia 25 anys que escrivia i tenia 18 títols publicats. "He treballat amb el mateix rigor durant tots aquests anys", assegurava a l'ARA. Va ser llavors que el va descobrir Quintana. Tot i que La drecera era una novel·la ambientada al final de la infantesa, ja hi havia la intenció de retratar amb subtilesa la bellesa de les petites coses des de la mirada del noi; coses immaterials, com els amics, la natura, la vida al poble, els pares i la literatura. En aquest cas no hi ha ficció, però sí la mateixa mirada. "La prosa de Miquel Martin té la capacitat d'aturar el temps, de descriure els petits detalls de la realitat i de fer-ho ressaltant-ne la bellesa, però també el més profund que s'hi amaga al darrere", diu l'actor.

"Sé d'on vinc i procuro ser-hi conseqüent", és la cita de Miquel Pairolí que obre el darrer llibre. El paisatge empordanès que descriu Martín és un marc incomparable en aquesta època de l'any. "Trobo que aquestes Proses reposades, i el seu nom ja ho indica, són una bona lectura per a l'estiu, quan sembla que el temps no corre tan de pressa i es dilata, sobretot si estem de vacances. Us animo a descobrir aquest autor extraordinari de casa nostra, si és que no el coneixeu, i a gaudir-lo tant com ho faig jo!", diu Quintana, entusiasmat.