Barcelona, capital editorial catalana que continua sent explicada en castellà

Guadalajara (Mèxic)"Soc un fanàtic de tot el que tingui a veure amb Josep Pla", explicava Juan Carlos, professor d'institut a Guadalajara (Mèxic), un dels molts visitants que hi havia a primera hora del matí a la llibreria que forma part de la plaça que reprodueix el pavelló de Barcelona, que es troba just a l'entrada de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. "El vaig descobrir amb El quadern gris fa molts anys, i des de llavors compro qualsevol llibre seu", afegeix mentre exhibeix el petit tresor que li acaben de recomanar: la recent traducció castellana de L'home de l'abric, biografia amb la qual Valentí Puig va guanyar el premi Josep Pla el 1998.

Valentí Puig és un dels molts autors que ha viatjat a Guadalajara en forma de llibre. La diversitat de la literatura catalana queda força ben reflectida al pavelló barceloní, on es pot coincidir, entre les riuades de visitants de la fira, amb poetes com Susanna Rafart, que acaba de ser traduïda a Mèxic per primer cop, Ferran Burguillos, gerent de biblioteques de Barcelona, i la petita delegació d'editors andorrans, de la qual formen part David Gálvez (Medusa) i Jan Arimany (Trotalibros). Fa tot just una hora que la FIL ha obert les portes, però milers de lectors àvids de literatura ja omplen les desenes d'estands d'editorials com Océano, Akal, Hachette, Santillana, Anagrama i Harper Collins. Molt a prop de la plaça barcelonina hi ha Grupo Planeta i Penguin Random House. Els dos gegants editorials es fan companyia –i la competència–, l'un al costat de l'altre: el principal reclam de cara al públic per part de Planeta és una instal·lació immersiva dedicada a L'ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón; Penguin, per la seva banda, dedica un espai a Bluey, una de les gossetes més populars i entranyables dels últims anys.

Combatre per defensar la paraula literària

A l'auditori principal hi han anat accedint desenes d'assistents per a la cerimònia inaugural, que ha començat un quart d'hora tard: a Mèxic, la difícil gestió de les multituds doblega constantment la puntualitat. Quan, finalment, el mestre de cerimònies ha presentat els participants en l'acte, el públic els ha rebut amb aplaudiments i crits amb un entusiasme desmesurat. En comptes d'autoritats a punt de proclamar discursos oficials, fa l'efecte que siguin lluitadors emmascarats a punt d'embrancar-se en un combat ferotge.

A Guadalajara, però, els cops de puny es converteixen en elogis cap al poder de la paraula literària i sobretot cap a Barcelona, ciutat convidada d'honor d'aquesta edició. El primer a lloar la capital catalana ha estat José Trinidad Padilla López, president de la FIL: "Hi ha ciutats com Barcelona que es construeixen amb els llibres, amb les biblioteques –n'hi ha com a mínim una de pública en cada barri– i amb la dissidència, i ciutats que, com Guadalajara, creixen amb la certesa que la paraula és garant de la llibertat, i que posen tots els seus esforços en una fira com aquesta". Entre els autors barcelonins que ha destacat Padilla hi havia Enrique Vila-Matas, Carlos Ruiz Zafón, Mercè Rodoreda i Ildefonso Falcones: setmanes abans de la fira, l'autor de la novel·la supervendes L'església del mar es va queixar que no l'haguessin convidat.

Marisol Schulz, directora gerent de la FIL, ha començat l'elogi a Barcelona amb unes paraules carregades de lirisme "del poeta granadí Federico García Lorca". Ha mencionat també la importància del boom llatinoamericà a través de figures com les del premi Nobel Mario Vargas Llosa i l'agent literària Carmen Balcells, que serà homenatjada. La literatura catalana ha tornat a treure el cap només a través de la figura de Mercè Rodoreda, que ha batejat l'eslògan barceloní: "Vindran les flors".

La capitalitat editorial de Barcelona

"Avui Barcelona compleix un somni, ser aquí a Guadalajara", ha començat l'alcalde Jaume Collboni, que ha volgut recordar que la ciutat estima els llibres amb unes paraules del Quixot de Cervantes. "Som la principal capital editorial d'Espanya", ha recordat, abans de mencionar el cementiri dels llibres oblidats de Ruiz Zafón i de defensar la "nova fornada d'autors poc coneguts més enllà de Catalunya, sobretot dones", sense citar-ne cap en concret. Sí que ha mencionat Mercè Rodoreda, "l'autora que ha narrat millor la ciutat". Més endavant, ha recordat que "a Mèxic vam salvar els mots" gràcies a l'acollida de nombrosos exiliats republicans, entre els quals hi havia poetes com Josep Carner i narradors com Pere Calders. A l'hora d'acostar-se al present, Collboni s'ha referit a alguns dels autors llatinoamericans que avui viuen a la ciutat, com ara Rodrigo Fresán, Juan Pablo Villalobos, Jordi Soler i Paulina Flores. També a dos noms molt estimats a Mèxic: l'escriptor Eduardo Mendoza i el cantautor Joan Manuel Serrat. Tot i que la presència de la literatura catalana és majoritària al programa que Barcelona ha presentat a la fira, als discursos inaugurals ha estat lamentablement absent, amb l'honrosa excepció de Rodoreda.

Amin Maalouf rep el gran premi de la fira

Dotat amb 150.000 euros, el premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques ha estat per a l'escriptor franco-libanès Amin Maalouf (Beirut, 1949), autor de novel·les com Lleó l'Africà i assajos com El laberint dels extraviats. "Vivim una època desconcertant i terrorífica, però també és una de les més meravelloses de la història gràcies als nombrosos avenços tecnològics –ha dit Maalouf–. Des que era petit, no he deixat de voler observar què passava al món. Aquesta observació m'ha portat alegries i també tristeses i decepcions. Pensava que la justícia, la llibertat, la pau, el saber i la democràcia s'anirien propagant arreu del planeta, que les nacions farien esforços per entendre's millor, que les paraules de les organitzacions internacionals serien escoltades per països grans i petits, que les grans ideologies i religions s'entendrien i que la barbàrie de la guerra i la violència deixarien d'existir. Ha passat exactament al revés del que creia".

Malgrat que la ciència i la tecnologia hagin "progressat molt i ràpidament", l'evolució moral "s'ha estancat o fins i tot va cap enrere". Per a Maalouf, cal que "la humanitat pugui elevar-se per sobre de la cobdícia i dels prejudicis" per respondre a l'altura dels "grans reptes morals" i aconseguir revertir "la regressió actual de l'universalisme i de la democràcia". "Quan passem de la guerra a la pau, res garanteix que no tornem a estar en guerra algun dia", ha advertit, abans de recordar que els "actes humans i morals individuals són crucials per mantenir els drets i no anar cap enrere". "O sobrevivim junts, o desapareixem junts", ha desitjat l'escriptor.