BarcelonaEl novel·lista kenià Ngugi Wa Thiong'o, el poeta sirià Adonis, el japonès Haruki Murakami i l'israelià Amos Oz són alguns dels noms que més sonen a les travesses al Nobel de literatura del 2017, que es farà públic aquest dijous a Estocolm.

Murakami encapçala des de fa anys els pronòstics previs, més per ser un èxit de vendes que per comptar amb l'admiració de la crítica, al contrari que candidats com la canadenca Margaret Atwood, l'italià Claudio Magris o els nord-americans Philip Roth, Don DeLillo i Joyce Carol Oates.

L'albanès Ismaïl Kadaré, l'austríac Peter Handke, l'hongarès Peter Nadas, l'australià Gerald Murnane i el poeta sud-coreà Ko Un són altres dels autors que apareixen a les travesses de les cases d'apostes i les especulacions dels mitjans escandinaus. A banda dels clàssics habituals s'esmenten altres noms menys freqüents com l'israelià David Grossman, els britànics Tom Stoppard i Jeanette Winterson, l'hongarès Laszlo Krasznahorkai, la croata Dubravka Ugrešić, el marroquí Tahar Ben Jelloun i l'estoniana Doris Kareva.

L'espanyol Javier Marías, un altre habitual des de fa anys, sembla en aquesta ocasió l'autor en llengua castellana més ben posicionat a les travesses, per davant d'Eduardo Mendoza i Enrique Vila-Matas o l'argentí César Aira.

Un premi incert

La línia seguida per l'Acadèmia Sueca, institució encarregada d'atorgar el premi, afegeix encara més incertesa per la novetat de les eleccions dels guardonats des de l'ascensió de Sara Danius a la seva secretaria permanent, fa dos anys. Si el 2015 es va premiar per primera vegada el gènere del reportatge periodístic en la figura de la bielorussa Svetlana Aleksíevitx, l'any passat es van traspassar les barreres de la literatura convencional en reconèixer el cantautor nord-americà Bob Dylan.

A la polèmica decisió es va afegir l'actitud de Dylan, que va trigar dies a acceptar el premi i va adduir problemes d'agenda per no assistir a la cerimònia de lliurament, una negativa que els mitjans van vincular amb la seva coneguda aversió a aquest tipus d'actes. Mesos després va rebre el Nobel de forma privada aprofitant que donava un concert a Estocolm, i abans que es complís el termini màxim, va enviar un discurs d'acceptació que li va permetre rebre els més de 811.000 euros amb què estava dotat llavors.

En més d'un segle d'existència del guardó l'Acadèmia ha alternat eleccions previstes –com va passar amb el turc Orhan Pamuk (2006)– i amb noms inesperats –l'austríaca Elfriede Jelinek (2004) o l'alemanya Herta Müller (2009).

Només catorze dones al palmarès

Tot i que aquesta institució insisteix sempre que no premia ni literatures ni països, sinó autors, les seves decisions de vegades semblen seguir un criteri de rotació de continents i de llengües. Des de la seva creació en 1901 el Nobel de literatura ha distingit a 113 autors, 14 d'ells dones, i en quatre ocasions ha estat compartit, l'última vegada el 1974. La prosa, amb 76 representants, és el gènere més reconegut per l'Acadèmia, que ha premiat a 28 autors en llengua anglesa, 14 en francès, 13 en alemany i 11 en castellà.