Barcelona“Per a la Colla de Sabadell, l’esperit de revolta i l’ideal de modernitat cosmopolita es van traduir en dos tipus d’activitat: l’humor transgressor i provocatiu i l’activisme cultural regenerador”. Són paraules de Miquel Bach, que des de fa més de tres dècades es dedica a recuperar el llegat de l’heterogeni grup d’intel·lectuals sabadellenc a través de volums d’alguns dels seus integrants més il·lustres, com ara Francesc Trabal, Armand Obiols i Joan Oliver, i també dels seus satèl·lits. L’últim llibre, aparegut fa un any, porta per títol 'La Mirada' i traça una imprescindible mirada retrospectiva al projecte editorial que la Colla va decidir crear un vespre de tardor de 1924 al Marquet de les Roques, alhora que configura una antologia de gran valor, amb poemes, articles, entrevistes i dibuixos.

El precedent de la Colla de Sabadell va ser la 'Fulla Salau' (1916); tres anys després, el grup feia la seva primera excursió irreverent: l’acampada a la Font del Saüc. “Tota la muntanya està esverada. El porc senglar no s’ha vist”, assegurava un dels integrants, el pintor Antoni Vila Arrufat. Un segle després, la Generalitat ha decidit commemorar el centenari de la creació de la Colla de Sabadell. “No en potenciarem només l’esperit folkloritzador, sinó que també volem mostrar que la ironia agra i a vegades cruel també anaven acompanyades de modernització i crítica”, comenta el periodista i escriptor Joan Safont, encarregat de comissariar les activitats.

Un grup multidisciplinari

“Volem anar més enllà dels tres mosqueters de la commemoració, Obiols, Trabal i Oliver, i destacar altres membres de la colla, com el dibuixant Ricard Marlet, el filòsof Miquel Carreras, l’advocat, escriptor i dibuixant J.M. Trabal i el crític d’art i farmacèutic Joan Garriga –recorda–. Va ser un grup multidisciplinari. Un dels aspectes sobre els quals estem fent recerca és la presència de dones al grup”.

A més de l’aportació de 40.000 euros per part de la Institució de les Lletres Catalanes, l’Ajuntament de Sabadell hi tindrà un paper destacat. “El lema de l’Any, Estem voltats de pocavergonyes, identifica l’humor corrosiu del grup -comenta Maties Serracant, alcalde de la ciutat–. Eren pocavergonyes com a element de transformació, de superar allò que ‘tocava fer’, i nosaltres ho hem heretat”.

Entre les activitats previstes de la commemoració hi ha el vermut presentació de dissabte 17 de febrer a Sabadell, un simposi acadèmic (4 i 5 d’octubre) acompanyat de l’edició de les ponències en format llibre, un documental divulgatiu que es presentarà a finals d’any i una exposició a Barcelona destacant-ne la influència al món cultural dels anys 20 i 30 i el paper i compromís d’alguns dels seus membres durant la Guerra Civil i el posterior exili.