Anagrama i Acantilado formen equip per recuperar l'obra de Georges Simenon
Els tres primers títols, entre els quals hi ha 'Tres habitaciones en Manhattan', sortiran a finals d'octubre
BarcelonaNo és cap secret que l'obra de Georges Simenon és una de les més prolífiques i populars del segle XX. Entre les seves xifres hi ha la venda de més de 550 milions d'exemplars –en 55 llengües– de les seves 193 novel·les, de les quals n'hi ha 72 de protagonitzades pel cèlebre comissari Maigret.
L'últim gran intent de recuperar l'obra de l'escriptor belga el va fer Jaume Vallcorba el 2012 des d'Acantilado i Quaderns Crema. L'editor definia l'estil de Simenon amb aquestes paraules: "És d'una falsíssima simplicitat". I en destacava "l'enorme capacitat per despullar l'ésser humà i mostrar-lo, de vegades, en la crua realitat: els seus personatges viuen una vida regular, instal·lada en una primíssima capa de glaç que en algun moment es trenca". Des de fa gairebé una dècada, Acantilado –dirigida des de la mort de Vallcorba per Sandra Ollo– ha posat en circulació noves traduccions de gairebé una vintena dels seus llibres més emblemàtics, entre els quals hi ha La neu era bruta, El gos groc, Los vecinos de enfrente i diversos llibres de Maigret, com ara El caso Saint-Fiacre iMaigret en los dominios del córoner.
Un nou projecte ambiciós
Ara que el temps que l'editorial tenia per publicar tota l'obra de Simenon estava a punt d'exhaurir-se, Acantilado formarà equip amb Anagrama per continuar posant en circulació les novel·les de l'autor belga. Les primeres apareixeran a finals d'octubre amb un nou disseny, que canvia les fotos de Francesc Català-Roca per il·lustracions coloristes de Maria Picassó. Són Tres habitaciones en Manhattan (1946), El fondo de la botella (1949) i Maigret duda (1968): les dues primeres formen part de les anomenades romans durs; la tercera és un dels últims casos de l'inspector parisenc. Si el projecte obté bona repercussió, les dues editorials tenen previst publicar, el 2022, vuit títols més de Simenon.
A més del tàndem entre Anagrama i Acantilado i el projecte en solitari de l'editorial de Sandra Ollo hi ha hagut diverses temptatives anteriors per rellançar l'obra de Simenon: una de les més destacades va ser la de Tusquets a la dècada dels 90, que va aconseguir publicar-ne una cinquantena de títols. El primer intent, amb tot, el va fer a la dècada dels 40 l'escriptor català Ferran Canyameres mentre era exiliat a França. Des d'allà es va posar en contacte amb Simenon, que va acceptar el projecte: les novel·les havien d'aparèixer a l'editorial Albor a la dècada dels 40, propietat de Canyameres, però finalment –després de molts retards– les va començar a publicar Aymà a la dècada dels 50.