BarcelonaQuan era petit, Alan Parks parava l'orella per sentir tot el que els adults deien abaixant la veu i observava familiars, coneguts i veïns amb ganes de descobrir els secrets que a simple vista podien passar per alt. Eren els anys 70 a Glasgow. Dècades després, Parks –que durant anys va ser mànager de grups i artistes com New Order, All Saints i Lloyd Cole–, va començar a fer servir detalls d'aquell material per construir alguns dels personatges i situacions de la sèrie de novel·les que l'ha convertit en referent del gènere negre a Escòcia, conegut amb l'etiqueta de tartan noir.

"Abans de ser adolescent i de centrar-te exclusivament en tu, passes uns anys en què estàs molt obert al món –afirma a l'hotel Ilunion de Barcelona, amb la tercera entrega protagonitzada per Harry McCoy acabada de sortir del forn, Bobby March no morirà mai (Univers/Tusquets)–. Vius a la perifèria de la cultura adulta. Els grans no t'inclouen en el que passa, però si t'hi fixes una mica, pots esbrinar moltes coses". Tot i que Parks i la seva família no vivien a Glasgow, sinó "en un poble a 30 minuts d'allà, on mai no passava res", quan visitava la ciutat escocesa estudiava els carrers, els cotxes, les botigues i els vianants. "Hi havia un home que vivia a la casa del davant del meu cosí que em cridava molt l'atenció –recorda–. Sempre anava molt ben vestit, tenia un cotxe caríssim... poc o molt, tothom sabia que era un mafiós, però l'hi perdonaven perquè no matava ningú: només rebentava caixes fortes".

L'encant de la perifèria

Molts anys després de descobrir aquell mafiós, Parks l'ha inclòs com a secundari a la seva nova novel·la. "Escric a partir de llocs que vull que surtin i també d'elements del passat, viscuts o de l'època", afirma. Bobby March no morirà mai arriba un any després que la seva predecessora, Fills del febrer, i dos més tard que l'inici de la sèrie de Harry McCoy. "Potser perquè és el personatge principal és el que em sembla més difícil de definir –assegura–. És un investigador que té el seu propi codi moral: intenta fer les coses que creu que són correctes, i a vegades coincideixen amb la visió policial, però d'altres no".

McCoy ha de resoldre, en aquesta ocasió, tres casos que aparentment no tenen res a veure. La novel·la arrenca amb la mort d'un rocker de segona fila, Bobby March, però de seguida es complica amb dues desaparicions, la d'una nena i la d'una adolescent. "Volia fer creure que l'Alice, la nena, desapareix per culpa d'un depredador sexual, i que la Laura ha fugit de casa amb el seu nòvio –diu–. Però els motius són uns altres". Alan Parks treballa amb poques idees al cap. "M'agrada deixar-me sorprendre. D'una novel·la m'agrada no només que es resolgui el misteri, sinó que estigui ben ambientada, i que el crim estigui ben fonamentat", assegura.

Aquí va començar amb ganes d'abordar un tema que coneixia de primera mà, el de la música. "Vaig repassant la vida de Bobby March, que no està basat en cap cantant real, perquè trobo interessant que fos un músic perifèric, d'aquells que no es van arribar a consagrar mai: l'èxit està sobrevalorat –comenta–. El gran error de March és no haver passat a formar part dels Rolling Stones quan Brian Jones va morir". Parks també connecta Glasgow amb els Troubles a Irlanda del Nord. "La novel·la transcorre el 1973, en un moment en què el conflicte era molt viu –recorda–. Sembla mentida com ens oblidem de temes que van ser centrals no fa tant de temps. Hi havia molta relació entre la meva ciutat i Belfast. De fet, molts escocesos tenen arrels irlandeses. Era normal que, durant els anys més convulsos, aquests vincles es fessin més evidents". Cita, a tall d'exemple, la detenció d'un capellà de Glasgow que amagava armes de l'IRA a l'església.

Alan Parks publica una novel·la per any de la sèrie de Harry McCoy. En anglès ja fa mesos que va aparèixer la quarta entrega, The April dead [El mort d'abril]. "Aquesta passa als afores de Glasgow, en una base naval que tenien als americans on reparaven submarins –avança–. Quan hi anaves, semblava un món a part, ple de cotxes esportius i d'homes que feien una pinta molt diferent de la dels escocesos: eren més ben plantats i tenien totes les dents!". El novel·lista fa arrencar la intriga quan un dels mariners de la base s'esfuma sense deixar cap rastre.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Bobby March no morirà mai a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.