Obituari
Barcelona

Mor Joan Fontcuberta i Gel, mestre de traductors

Entre els gairebé 100 llibres que va traduir n’hi ha de Zweig, Kafka, Mann, Grass i Bernhard

Joan Fontcuberta i Gel / QUADERNS CREMA Zoom

L’any 2011, poc després de rebre el premi Ciutat de Barcelona per la traducció de 'La impaciència del cor', de Stefan Zweig (Quaderns Crema), Joan Fontcuberta i Gel explicava que havia tingut una vida “plena” perquè s’havia pogut dedicar a les dues activitats que més l’omplien: la traducció de literatura i la docència.

Nascut a Argentona el 1938 i llicenciat en Filosofia i Lletres –en la branca de filologia anglogermànica–, l’any 1982 Fontcuberta es va doctorar amb la tesi 'Vers una metodologia del català com a segona llengua', dirigida per José Manuel Blecua. Va començar la seva extensa carrera com a traductor a principis de la dècada dels 60 amb traduccions al castellà de l’alemany i l’anglès, com ara 'Tonio Kröger y otras narraciones', de Thomas Mann, que va aparèixer el 1966; el mateix any va publicar també la primera traducció al català, que curiosament també era de Mann, 'La mort a Venècia', publicada a Proa.

A partir de llavors, Joan Fontcuberta va compaginar les traduccions de l’alemany i de l’anglès al català i al castellà. La llista de títols, que s’acosta al centenar, inclou una gran quantitat d’autors del segle XX que, contemporàniament o al llarg dels anys, s’han convertit en figures de referència. La seva versió de 'La mort de Virgili', de Hermann Broch (Edicions 62, 1991) li va permetre guanyar el Premi Nacional de Literatura Catalana de Traducció, concedit per la Institució de les Lletres Catalanes. Dos anys després va arribar la versió catalana de la monumental 'El timbal de llauna', del premi Nobel Günter Grass (Edicions 62). El 2000 Quaderns Crema va posar en circulació les imprescindibles 'Narracions' de Franz Kafka. Va ser Fontcuberta el primer traductor de Peter Stamm al català ('Agnes' i 'Pluja de gel', tots dos a Quaderns Crema, publicats el 2000 i 2002, respectivament) i també un dels primers que es va encarar amb un text de la premi Nobel de Literatura Herta Müller ('Tot el que tinc, ho duc al damunt', Bromera, 2010).

Entre l’enorme llegat de traduccions de Fontcuberta hi ha també novel·les de Thomas Bernhard –de qui va versionar 'El malaguanyat (Proa, 1992), Alexander Lernet-Holenia ('El baró Bagge', Viena, 2016), Anna Seghers ('Trànsit', La Magrana, 1989), Arthur Conan Doyle ('El món perdut', La Magrana, 1984), Graham Greene ('El tercer home', La Magrana, 1987) i Mark Twain ('Les aventures de Huckleberry Finn', 7x7, 1979).

El gran traductor de Stefan Zweig

L’autor que Joan Fontcuberta va traduir més al llarg dels anys, però, va ser l’austríac Stefan Zweig. Va començar amb 'El món d’ahir' (Quaderns Crema, 2001) –que va ser un fenomen editorial tant en castellà com en català– i des de llavors en va traduir una quinzena de títols més, entre els quals destaquen 'Els ulls del germà etern' (Quaderns Crema, 2002), 'La curación por el espíritu' (Acantilado, 2006), 'Montaigne' (Quaderns Crema, 2008), Clarissa (Quaderns Crema, 2017) i 'Por', que ha arribat a llibreries aquest mes de gener.

Fontcuberta va ser durant anys catedràtic de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de la seva tasca com a traductor i com a docent, el 2008 va publicar a Arola l’assaig sobre traducció 'Tots els colors del camaleó', on feia balanç de la seva trajectòria als 70 anys, i va escriure, juntament amb Montserrat Bacardí i Francesc Parcerisas, 'Cent anys de traducció al català (1891-1990)', publicat a Eumo el 1998. Tot i ser considerat com un dels traductors més destacats de les últimes cinc dècades, Fontcuberta recordava sis anys enrere la precarietat del seu ofici: “Un traductor professional ho té encara molt difícil per viure de la seva feina”.