NÚRIA JUANICO
Barcelona

Fenòmens literaris propulsats per la televisió

Les adaptacions de novel·les a la petita pantalla han servit per redescobrir escriptors com Margaret Atwood, Joan Lindsay i Neil Gaiman

Fenòmens literaris propulsats per la televisió Zoom

Que la televisió utilitza la popularitat d’algunes novel·les per crear sèries amb un coixí de públic assegurat és una història antiga. Sherlock, amb Benedict Cumberbatch i Martin Freeman, la mundialment coneguda Joc de trons o, més recentment, les adaptacions de La catedral del mar i El día de mañana són alguns dels molts exemples sobre com la petita pantalla s’apropia de la literatura. Però a vegades l’èxit fa el camí invers i les adaptacions televisives serveixen per donar a conèixer o rellançar escriptors cap a nous públics. El catàleg dels últims anys està ple d’autors que s’han col·locat a primera línia literària gràcies, precisament, a la televisió.

El conte de la serventa

Margaret Atwood (Quaderns Crema/Salamandra)

El renaixement dels últims anys de la ficció de Margaret Atwood és, probablement, un dels millors exemples sobre com la televisió pot revitalitzar la literatura. L’escriptora canadenca va publicar el 1985 El conte de la serventa, una distopia que li va servir per consolidar-se com una de les veus literàries més interessants del segle XX. Però aquesta novel·la no ha arribat en català fins a aquest any, de la mà de Quaderns Crema i després de l’adaptació televisiva estrenada l’any passat per Hulu, que va triomfar a l’última edició dels premis Emmy i s’hi va endur quatre guardons. L’auge de la sèrie va ser tan gran que la cadena ha portat també a la televisió una altra novel·la d’Atwood, Alias Grace, que Salamandra ha reeditat. I tot apunta que les productores continuaran aprofitant el filó de l’escriptora. A principis d’any Paramount Pictures i Anonymous Content van anunciar que ja preparen l’adaptació televisiva de la trilogia d’Atwood MaddAddam, que imagina un món on la humanitat està pràcticament extingida i només hi ha un petit grup de supervivents que lluita per assegurar la seva existència.

Fariña

Nacho Carretero (Libros del K.O.)

Res millor per augmentar l’interès per un llibre que prohibir-lo. El segrest judicial de Fariña al febrer va provocar que una allau de lectors correguessin a les llibreries per descobrir les revelacions del periodista Nacho Carretero a través del volum sobre el narcotràfic gallec. Amb aquest background, la sèrie d’Antena 3 sobre el llibre es va estrenar al març i va ser un èxit d’audiència, amb 3,4 milions d’espectadors a l’Estat. Poc temps després la ficció també va crear alguns problemes quan Laureano Oubiña, un dels protagonistes de la sèrie, va demandar la cadena per vulneració del seu dret a la intimitat. La polèmica judicial derivada tant del llibre com de la ficció televisiva han sigut claus per impulsar encara més les vendes del títol, que Carretero va publicar el 2015 de la mà de l’editorial Libros del K.O. L’impacte és tan gran que ara mateix Fariña està esgotat a les llibreries.

Picnic en Hanging Rock

Joan Lindsay (Impedimenta)

L’australiana Joan Lindsay va publicar Picnic en Hanging Rock el 1967, però l’esclat de la seva popularitat no va arribar fins al 1975, quan Peter Weir va dirigir-ne una aclamadíssima adaptació al cinema. Han passat més de 40 anys des d’aleshores, però el misteri ideat per l’escriptora segueix creant adeptes. L’últim exemple és la versió televisiva que n’ha fet Showcase i que a Catalunya es pot veure a través del canal Cosmo. Protagonitzada per Natalie Dormer (coneguda per interpretar Margaery Tyrell a Joc de trons ), la sèrie parteix de la desaparició de tres alumnes i una professora en un entorn agrest del territori australià. Lindsay juga amb l’ambigüitat dels fets, que no va aclarir mai si es basaven en una història real. El llibre va prendre tanta volada que fins i tot té un conjunt de seguidors que afirmen que saben què va passar a Hanging Rock. Sigui com sigui, no hi ha cap dubte que la novel·la aixeca passions: Impedimenta n’ha publicat fins a quatre edicions.

Pequeñas mentiras

Liane Moriarty (Suma de letras)

L’èxit tant de públic com de crítica de Pequeñas mentiras, l’adaptació televisiva de la novel·la homònima de Liane Moriarty, va convertir l’escriptora nord-americana en una veu literària que han de tenir en compte tots els amants dels bestsellers angoixants amb personatges plens de fantasmes interiors. Si bé Moriarty és àmpliament coneguda als Estats Units, els seus llibres han guanyat una presència que no tenien a Catalunya gràcies a la producció de la HBO protagonitzada per Nicole Kidman i Reese Whiterspoon. Aprofitant l’auge de la sèrie, Suma de Letras va repescar la novel·la original, que ja havia publicat el 2015. L’editorial també ha llançat dos títols més de Moriarty: El secreto de mi marido i Lo que Alice olvidó.

The leftovers

Tom Perrotta (Periscopi/Colmena)

Més o menys en el mateix moment, a mitjans del 2014, The leftovers va irrompre a Catalunya tant en forma de novel·la com de sèrie de televisió. La primera la publicaven Periscopi en català i Colmena en castellà, mentre que la segona es podia veure a través de la HBO. La història, llançada el 2011 al mercat literari nord-americà, arrenca amb la desaparició sobtada de milions de persones i va servir per donar a conèixer l’obra de Tom Perrotta com a escriptor fora dels EUA. Tres anys més tard Libros del Asteroide va publicar La señora Fletcher, una novel·la radicalment diferent de la primera. Si a The leftovers Perrotta explora la solitud i la desesperació davant la falta de respostes, a La señora Fletcher utilitza la sàtira per endinsar-se en el descobriment interior d’una dona que s’acaba de divorciar i té un fill adolescent.

Per 13 raons

Jay Asher (Estrella Polar/Nube de Tinta)

El jurat del premi Protagonista Jove, que entrega anualment el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, ja va detectar el 2010 el talent de Jay Asher i la seva novel·la Per 13 raons, editada l’any anterior per Estrella Polar. Però la història de Hannah Baker, una adolescent que se suïcida després de patir l’assetjament dels seus companys d’institut, va haver d’esperar encara uns anys abans de tastar l’èxit absolut. Ho va fer l’any passat de la mà de Netflix, quan va emetre els 13 episodis de l’adaptació televisiva, que va captivar un públic jove, però també adult, i que, alhora, va generar una certa controvèrsia pel fet d’abordar el suïcidi sense utilitzar eufemismes. Malgrat això la sèrie va triomfar, fins al punt que Netflix n’ha estrenat enguany una segona temporada. Les editorials ho han aprofitat per rellançar la novel·la d’Asher i alimentar la idea que la literatura juvenil també pot atreure lectors d’altres franges d’edat.

Heridas abiertas

Gillian Flynn (Reservoir Books)

El cinema va actuar de trampolí per situar la literatura de Gillian Flynn a primera línia. Va ser gràcies a Perdida, amb la qual David Fincher va traslladar la novel·la de la nord-americana a la gran pantalla. El film de suspens psicològic, que relata la inquietant recerca d’un home per trobar la seva esposa, va estar nominat als Oscars i va rebre una pluja de premis entre el 2014, l’any de la seva estrena, i el 2015. Just en aquell moment Reservoir Books va editar una altra novel·la de Flynn, Heridas abiertas, però aquesta no ha guanyat popularitat fins a aquest any, motivada en gran part per l’adaptació televisiva que n’ha fet la HBO. El llibre beu de la mateixa atmosfera angoixant de Perdida i parla d’una noia que torna al seu poble natal.

American gods

Neil Gaiman (Roca)

Reconeguda amb guardons tan prestigiosos com els premis Nebula, l’Hugo, i el Bram Stoker a millor novel·la, American gods va aparèixer el 2001 com una de les obres de fantasia més rellevants del panorama editorial britànic i nord-americà. La història de Neil Gaiman va posicionar-se de seguida com una joia literària imprescindible farcida de mitologia universal. A Catalunya el llibre va arribar el 2012 a través de l’editorial Roca i, cinc anys després, Amazon va acollir-ne la versió televisiva, que ha produït Brian Fuller i compta amb Ricky Whittle i Emily Browning al capdavant del repartiment. Arran d’aquesta versió audiovisual al mercat literari espanyol han proliferat noves edicions del llibre, com també una sèrie de vuit còmics que desenvolupa àmpliament l’univers de Gaiman i que s’ha publicat sota el segell de Planeta Cómic.