Llegim 19/10/2013

Sublim retaule 'restaurat'

Víctor Obiols
3 min
Sublim retaule 'restaurat'

Fa uns mesos el crític Joan-Josep Isern lloava en el seu blog, tan amè com esmolat, Totxos, totxanes i maons, una obra musicoliterària que ara no ve al cas, dient que allò sí que era "estructura d'estat". Podria ser que ho fos, però el que segur que és "estructura d'estat" és la feina d'editorials com Alpha, Fragmenta o Adesiara, i d'altres, que estan creant uns catàlegs de primer rang, dels quals podria enorgullir-se qualsevol gran cultura europea, tant pel criteri de tria de textos, autors i curadors de les edicions, com pels aspectes més externs de la producció.

Aquest núvol missatger , que és una autèntica delícia, ens arriba en català, traduït per primer cop directament del sànscrit, equipat amb una densa introducció erudita i apassionant del traductor, Aleix Ruiz Falqués. No cal dir que podem llegir el poema en català de la forma més ingènua i analfabeta possible, sense cap altre referent ni bagatge, i l'experiència ja ens serà profitosa i amena. Però el sanscritista Ruiz Falqués ha fet l'esforç de sintetitzar el context de l'obra i d'explicar les raons traductològiques que sustenten la seva versió. Comença per establir que El núvol missatger -o Meghaduta , en la seva llengua original- és una obra que ja fou elogiada pel mateix Goethe, que el conegué gràcies a la traducció (lliure) anglesa de Wilson (1813). Kalidasa (400-450 dC), que a l'Índia és considerat un dels grans, si no el més gran, conegut sobretot per l'obra de teatre Xakúntala , va tenir una recepció considerable a Occident ja des del Romanticisme, fins al punt de ser qualificat de "Shakespeare de l'Índia". Ruiz Falqués situa el context històric i cultural general en un esplèndida síntesi de la religió índia, del bramanisme al budisme, fins i tot amb una disquisició sobre la paraula ari (estranger); es fixa en particular en l'imperi gupta, és a dir, l'època que va veure néixer Kalidasa, i abans de centrar-se en el Meghaduta dins de l'obra de Kalidasa -esmentant les versions d'altres obres de l'autor existents en català, les diverses interpretacions que s'han fet d' El núvol missatger i la profusa tradició dels escoliastes- presenta un subcapítol interessantíssim, basat en l'excel·lent llibre de Sheldon Pollock sobre la poesia i la llengua dels déus.

Una bogeria tragicòmica

Ruiz Falqués ens fa saber que la idea que els pràcrits són sànscrits vulgars o degenerats és un prejudici forjat durant la primera època de la lingüística indoeuropea, i sembla que el sànscrit com a llengua franca cal delimitar-lo entre els segles IV (expansió de l'imperi gupta) i X dC (primeres invasions islàmiques). La tesi de Ruiz Falqués és que, en definitiva, i per damunt de les inacabables controvèrsies sobre el tema, El núvol missatger és un poema jocós, una bogeria tragicòmica. Només un boig (el follet protagonista) i no pas un heroi, pot adreçar-se a un element atmosfèric (un núvol, que personifica) demanant-li, amb tota mena de detalls poètics, que comuniqui a la seva estimada llunyana la seva melangia d'amor. Tindríem aquí tot un filó a resseguir en la tradició clàssica occidental sobre la malaltia d'amor.

Per acabar, un apunt sobre la qüestió de la traducció, i l'etern problema del so i el sentit. Ruiz Falqués basa el seu èxit en la "restauració" del "retaule" en el fet d'haver estat "fidel" al sentit en detriment de "l'harmoniosa sonoritat i la perfecta concisió de l'original". Benvingut sigui a la nostra literatura com a forma bellament incorporada. L'enhorabona.

stats