Formada a Harvard i a la Universitat Hebrea de Jerusalem en estudis del Pròxim Orient, Michelle Cohen Corasanti exerceix d'advocada a Nova York. La seva vida és la plàcida existència del liberal de la Costa Est. Però sempre ha estat diferent: és jueva d'origen palestí i amb 16 anys va descobrir traumàticament la marginació que pateixen els palestins israelians.
Va ser mentre era de vacances a Miami, en una piscina de l'hotel, bevent un Cosmopolitan mentre llegia El caçador d'estels. El llibre va despertar els fantasmes del que havia viscut a Israel. "El passat no es pot enterrar", és la lliçó que va aprendre del supervendes Khaled Hosseini. El resultat de tot plegat és Com el vent entre els ametllers (Ara Llibres), un cru relat de les expropiacions i la falta de drets dels israelians àrabs des de la fundació de l'Estat d'Israel. La ficció beu directament de dues experiències, la pròpia i la de l'exmarit, un científic brillant que, com ella, és israelià palestí i que, com el nen protagonista, és d'origen humil i de pare empresonat per raons repressives.
D'adolescent l'autora va ser enviada pels seus pares a estudiar a Israel. Quan en va tornar, i durant vint anys, no es cansava de fer proselitisme sobre la injusta situació dels palestins d'Israel: "Em trobava parlant del tema en festes on la gent fumava porros i censurava la pesca de la tonyina i el dofí, però no els interessava gens la història dels palestins a Israel". En aquest punt la relació amb els pares encara ha estat més difícil: "Ells són jueus de la generació de l'Holocaust. Encara fan boicot a productes alemanys. Són liberals i demòcrates, en el seu moment defensors de Luther King, però no volen saber res de drets dels palestins. Ni se l'han llegit".
L'autora ha voltat pels Estats Units presentant el llibre. Com que la novel·la apareix a la secció de ficció jueva, l'autora també és convidada per clubs de lectura sionistes. Una de les seves experiències recents va ser una conferència boicotejada en una associació de sionistes radicals de Nova Jersey. Malgrat les bones vendes al seu país, a Israel hi ha més llibertat per acceptar el debat, i posa com a exemple que el famós cantant israelià David Broza té una cançó composta pel periodista Guillermo Fesser inspirada en la seva novel·la.
