Davant la sorpresa dels llibreters, a finals de maig es va produir a les botigues de còmic un fenomen inesperat: el degoteig constant de clients que demanaven El azul es un color cálido , una novel·la gràfica francesa publicada el 2011. L'interès sobtat per un còmic retirat de les llibreries mesos enrere era fruit de les crítiques entusiastes rebudes per l'adaptació al cinema presentada a Canes, La vie d'Adèle , Palma d'Or del festival. Una de les poques veus que es van alçar contra el film va ser la de l'autora del còmic, Julie Maroh, que qualificava les escenes sexuals de "pornogràfiques" i lamentava "l'absència de lesbianes al plató". La recent reedició d' El azul es un color cálido permet visualitzar un possible origen de l'emprenyada: a diferència del film, que explora les quatre estacions de l'amor entre dues noies i els seus infinits matisos, el còmic posa gairebé tot l'èmfasi en la lluita de la protagonista per assumir la seva sexualitat, un dels temes més suats de la literatura queer . El recurs del diari íntim com a veu narradora marca un to lacrimogen i exaltat ("Amor meu, quan llegeixis aquestes paraules hauré deixat aquest món" és la frase inicial) en què sobra poesia adolescent i falta distància vital, uns problemes que La vie d'Adèle posa cruelment en evidència.