NÚRIA JUANICO

Llibres i sèries, un camí d’anada i de tornada

L’acord entre Planeta i Netflix mostra com les editorials s’apunten a esprémer el fenomen fan de les sèries de més èxit ideant noves històries a partir dels seus protagonistes

'La casa de papel' tindrà noves històries en forma de novel·la / NETFLIX NETFLIX  HBO Zoom

El món audiovisual i el literari sempre han tingut una relació molt estreta. Amb l’auge de les plataformes de streaming i l’impuls de sèries com a fenòmens globals de públic, les productores han anat saciant la set de continguts traslladant novel·les de més o menys repercussió a la petita pantalla. Aquest binomi entre el mercat editorial i l’audiovisual ha generat èxits innegables d’audiència com Joc de trons, Big little lies, Sherlock i El conte de la serventa, entre d’altres.

Però el viatge també té lloc al revés, perquè la indústria editorial busca apropiar-se del seu tros de pastís televisiu. Alguns segells han començat a establir ponts amb les productores per continuar alimentant el filó de les sèries més mediàtiques, per mitjà de novel·les en forma de preqüeles o de spin-offs que eixamplen l’univers de cada ficció. L’acord entre Planeta i Netflix, anunciat fa dues setmanes, representa el començament d’un vincle entre el mercat literari i el televisiu que esprem al màxim el fenomen fan. En el fons, es renova una relació històrica que ja existia en les èpoques dels grans èxits de la televisió analògica, amb llibres que expandien els mons de sèries com Twin Peaks ( El diario de Laura Palmer ), Star Trek i Expediente X.

Redescobrir escriptors

Margaret Atwood ha arribat al gran públic amb ‘El conte de la serventa’

Fa temps que el mercat editorial alimenta la voracitat de la indústria audiovisual. Joc de trons ha sigut un dels últims casos i també un dels més evidents: el llibreter i editor de Gigamesh, Alejo Cuervo, en va comprar els drets per 5.000 dòlars i abans de la sèrie de televisió ja n’havia venut 400.000 exemplars. Amb el llançament de la ficció de la HBO, les vendes de la saga literària es van disparar i Gigamesh no donava l’abast. Eren els símptomes d’un èxit que ha batut rècords i que ha arrossegat milions d’espectadors a tot el món. Més endavant, aquesta simbiosi entre literatura i televisió ha generat altres fenòmens. El cas més destacat és El conte de la serventa de Margaret Atwood. Publicada originalment el 1985, aquesta distopia havia passat gairebé inadvertida en el panorama literari fins que Hulu la va convertir en una sèrie. La novel·la, publicada en català per Quaderns Crema i en castellà per Salamandra, ha reviscut gràcies al boom televisiu i ha servit per rellançar una escriptora fins aleshores poc mediàtica. Quaderns Crema va contractar els drets de quatre obres d’Atwood -incloent-hi El conte de la serventa - abans de l’estrena de la ficció televisiva. “No podem negar l’impacte de la sèrie. Amb la seva explosió, vam accelerar la publicació de la novel·la i ja n’hem fet quatre edicions”, expliquen a l’editorial. D’aquest títol n’han venut més de 5.000 exemplars, unes xifres tímides però que “se situen clarament per sobre” de la majoria d’obres del seu catàleg.

“Atwood havia sigut publicada anteriorment, però mai amb l’èxit que té ara. És una autora molt literària i amb una veu pròpia molt concreta, que pot ser complicada per al públic de masses. Però la sèrie ha ajudat al fet que els espectadors que ja són lectors la descobreixin i s’hi aficionin”, diuen a Quaderns Crema. Si bé El conte de la serventa ha sigut el títol de l’escriptora canadenca que més vendes ha obtingut, l’editorial també n’ha publicat Alias Grace -de la qual Netflix va fer una sèrie- i ha comprat els drets de la pròxima novel·la d’Atwood, The testaments, que es publicarà en anglès al setembre i en català l’any vinent.

Eixamplar els universos

Acords com el de Planeta busquen crear històries paral·leles a la ficció

El triomf dels llibres vinculats a sèries de televisió no s’acaba, i les novel·les que fan el salt a la petita pantalla tampoc. Sense anar gaire enrere, els últims mesos s’han anunciat projectes audiovisuals per als llibres Digues un desig, de Jordi Cabré (Enciclopèdia Catalana); Pàtria, de Fernando Aramburu (Columna/Tusquets); Dime quién soy, de Julia Navarro (Rosa dels Vents/Plaza & Janés), i Inés del alma mía, d’Isabel Allende (Plaza & Janés). Tot plegat ha portat el mercat editorial a fer un pas més i a buscar acords amb la indústria audiovisual. L’aliança entre Planeta i Netflix per publicar llibres basats en les sèries La casa de papel, La casa de las flores i Élite n’és el màxim exponent. Amb aquest acord, Planeta desenvoluparà preqüeles, seqüeles i spin-off s de les ficcions en format de novel·la, assaig, còmic i novel·la gràfica. Són productes que poden recordar els fanbooks, els relats escrits a internet per seguidors d’una sèrie amb ganes de mantenir vius els seus personatges. Però en aquest cas els autors seran professionals i el producte formarà part del mercat editorial. “Busquem històries que triomfin i que arribin a grans audiències. No repetirem les ja vistes a la televisió, sinó que crearem continguts paral·lels a través de projectes editorials”, explica el director d’innovació i de les editorials especialitzades de Planeta, Joaquín Álvarez de Toledo.

Per no entrar en contradicció amb l’evolució planificada de cada sèrie, aquests llibres s’escriuran amb la supervisió i la col·laboració dels guionistes de cada producció. “Són sèries amb moltes temporades previstes, no podem desvincular-nos de les seves productores”, assenyala Álvarez de Toledo. L’objectiu final és aprofitar l’abast global de les ficcions i vendre els llibres als seguidors de tot el món. “Mai havíem creat un acord d’aquesta magnitud. Estem treballant amb tres sèries amb un èxit internacional brutal”, afirma Álvarez de Toledo. L’estratègia dels segells consisteix en omplir els buits que es generen entre temporada i temporada, i que deixen els fans de cada sèrie orfes durant força temps. “Amb el canvi de consum televisiu, moltes d’aquestes ficcions es consumeixen de manera voraç. Els fans s’empassen una temporada sencera en dos caps de setmana, i després passen uns quants mesos fins a la nova entrega”, diu el director d’innovació de Planeta, que aprofitarà l’avinentesa per omplir aquests buits temporals amb les entregues literàries de cada ficció. De moment tenen previst el llançament dels títols d’ Élite i La casa de papel per a finals d’any.

A la caça del lector fan

Els segells esperen eixamplar i retenir la massa lectora

Stranger things és una de les primeres sèries que ja té noves històries a les llibreries. Penguin Random House ha publicat dos llibres que expandeixen l’univers de ciència-ficció de la sèrie i aprofundeixen en els seus personatges. Es tracta de Ments perilloses, que s’endinsa en el passat de la mare d’Eleven, i Tenebres a la ciutat, una preqüela sobre el passat de Jim Hopper. Tots dos es poden trobar en català a Columna i en castellà a Plaza & Janés. El director literari de Plaza & Janés, David Trías, subratlla que aquesta intersecció entre el món audiovisual i el literari és “un fenomen sa en la indústria cultural”. Els llibres apel·len als seguidors més apassionats de les sèries en qüestió, sobretot d’aquelles que els espectadors senten més pròximes. “Hem comprovat que quan hi ha una extraordinària identificació amb els personatges, els llibres funcionen”, assenyala Trías, que recorda l’èxit del conjunt de novel·les inspirades en els personatges de la telenovel·la Amar en tiempos revueltos.

A banda de buscar l’èxit de cada títol, la intenció dels segells és aconseguir també que amb aquests productes s’eixampli el públic que consumeix llibres. “Busquem engrandir la massa lectora i, en especial, atraure la gent jove que ha entrat de ple en el món de les sèries. Esperem guanyar lectors i anar generant un hàbit”, assenyala Álvarez de Toledo. Aquesta estratègia ve impulsada pel “sentiment fan” que, segons Trías, “fa que aquests llibres funcionin molt bé com a regals, perquè els seguidors de les ficcions n’adquireixen els productes vinculats amb una actitud de col·leccionista”. Ells esperen fidelitzar-los. “Abans ens venien a buscar les productores perquè estan sotmeses a una recerca molt intensa de contingut, però ara som també nosaltres els que ens fixem en elles per treure’n noves històries”, afirma Trías. D’aquesta manera, el vincle entre el món editorial i l’audiovisual s’ha convertit en un llarg i prolífic camí d’anada i de tornada.