Tinc un amic que s’asseu sovint en un banc que hi ha a prop de casa seva, en una cantonada on -diu- s’està bé fins i tot en plena canícula, perquè sempre hi bufa marinada. S’hi passa llargues estones. De vegades el saludo quan vaig a fer encàrrecs i, quan torno a pujar cap a casa, encara el trobo assegut al banc. Per això li dic, amb un somriure: “Mira que t’agrada escoltar la ràdio, eh?”

Es treu els botons de les orelles i deixar anar una petita rialla: “La ràdio? I ara!, si no tinc els auriculars connectats!” Faig cara d’estranyesa i em convida a seure al seu costat, al banc de la marinada. I m’explica que, a ell, el que més li agrada fer és escoltar històries. “Si pogués -diu-, m’agradaria haver fet com en Josep Maria Espinàs: anar a peu pels pobles del país i que els seus habitants m’expliquessin històries”. N’ha fet una adaptació més pràctica i senzilla. El meu amic surt de casa, s’asseu al banc i escolta les converses que es donen al seu costat. “I els auriculars?”, li pregunto. “Són un simple attrezzo : així la gent parla amb tota la naturalitat, es pensen que no els estic sentint”.

M’explica: “L’altre dia tenia al meu costat un matrimoni ja gran i, tot d’una, sento que fan grans escarafalls. Havien reconegut una dona, encara més gran que ells, que passava agafada del bracet d’una dona més jove. «Maria! -va cridar l’home del meu costat-. Feia molts anys que no et vèiem, ens pensàvem que eres morta!» Sense immutar-se, la velleta aclareix: «He marxat a viure a l’Empordà amb la meva filla, hem vingut només de visita». L’home del banc diu, exultant: «Doncs mira que és casualitat que ens hàgim vist, perquè nosaltres, en aquest banc, no ens hi asseiem mai, i just ho hem anat a fer avui que tu eres a la ciutat!»”

Els tres vells xerren, es posen al dia, i s’acomiaden amb petons i abraçades. El meu amic ha contemplat l’escena commogut: eren tres persones que es tenien un afecte sincer i aquesta és, amb tota seguretat, l’última vegada que s’han vist, reflexiona.

Li agraeixo la història. Em diu que encara es quedarà una estona més al banc. El deixo amb els auriculars posats, escoltant què passa a la ciutat.