‘Soldados de Salamina’

“ ¿De verdad vas a escribir otra novela sobre la Guerra Civil? Pero ¿tú eres gilipollas o qué? ”, etziba David Trueba a Javier Cercas en un dels capítols d’ El monarca de las sombras, fent referència al gran èxit editorial -publicat el 2001 a Tusquets- que ell mateix va portar al cinema. Soldados de Salamina avança en dos temps: des del present, i aconsellat per Roberto Bolaño, Javier Cercas es proposa esbrinar com va escapar-se de ser afusellat l’escriptor i ideòleg de la Falange Española Rafael Sánchez Mazas.

‘Anatomía de un instante’

Si a La velocidad de la luz (Tusquets, 2005), Cercas va prendre com a punt de partida els anys en què va passar a la Universitat d’Illinois a finals dels 80 per explicar els estralls de la Guerra del Vietnam a través del seu company d’oficina, a Anatomía de un instante -primer llibre publicat per Random House el 2009- va abordar un dels episodis més controvertits de la represa democràtica espanyola, el cop d’estat del 23 de febrer de 1981 liderat per Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch. El llibre va guanyar el Premio Nacional de narrativa.

‘El impostor’

Escrita com un thriller, El impostor (2014) és una “novel·la sense ficció saturada de ficció”, perquè el seu protagonista real, Enric Marco, es va fer passar per supervivent del camp de concentració nazi de Flossenbürg durant gairebé tres dècades i va presidir l’associació espanyola de supervivents, a més de pronunciar centenars de conferències en diversos països d’Europa. “Hi abordo la incapacitat de viure només amb la realitat, que és molt pobra i miserable”, explicava l’autor el 2014. Marco no es movia per diners. Sempre volia ser al centre de la fotografia.

‘El monarca de las sombras’

La novena novel·la de Javier Cercas sutura els últims anys d’investigacions de l’autor amb el periple biogràfic d’un oncle avi seu, Manuel Mena. Nascut a Ibahernando l’any 1919, va viure la divisió del poble extremeny on va créixer durant els últims mesos de la República. Hauria pogut ser el primer familiar amb estudis universitaris, però va acabar formant part de la Falange i, finalment, va lluitar a favor del bàndol franquista en alguns dels fronts més brutals de la guerra -Terol, Bielsa, Lleida-. Finalment, va caure ferit de mort durant la Batalla de l’Ebre.