SOMIATRUITES

Theodore Roosevelt, el safari sanguinari d’un expresident americà

Theodore Roosevelt va ser conegut per les seves aventures a l’Àfrica i a l’Amèrica del Sud, sempre carregat de fusells per caçar animals

Roosevelt, amb un dels elefants que va caçar durant el seu viatge per l’Àfrica. / ARA Zoom

El juny del 1910 milers de curiosos van acostar-se al port de Nova York. L’expresident Theodore Roosevelt tornava a casa després d’un viatge de 15 mesos per l’Àfrica. La premsa havia publicat que Roosevelt tornava amb un carregament increïble d’animals caçats, uns animals que serien dissecats i exposats als museus nord-americans. Davant dels curiosos i els periodistes, Roosevelt va afirmar que l’expedició havia caçat més d’11.000 animals a l’Àfrica, i anunciava que la majoria ja eren a Washington, on un equip d’experts es dedicaria a preparar-los per a la seva exposició. Roosevelt era un home d’excessos.

El 26è president dels Estats Units havia nascut en una família que vivia a Nova York des dels temps en què la ciutat es deia Nova Amsterdam, durant el segle XVII, i estava plena d’holandesos. Els Roosevelt, de fet, eren holandesos que s’havien convertit després en britànics i, posteriorment, en nord-americans, i que havien aixecat un imperi gràcies a la importació i fabricació de vidre. Quan el Theodore va néixer, el 1858, el seu pare era el rei de la ciutat i destacava per la seva tasca filantròpica: va crear hospitals, escoles i museus. Un era el Museu d’Història Natural de Nova York. El Theodore, doncs, va créixer entre animals dissecats.

Roosevelt va rebre una educació particular. Com que eren molt religiosos, tots van fer un viatge a Terra Santa que va passar per Egipte i va estimular les ganes de veure món del nen. Com que era un jove malaltís, el pare va intentar que es fes fort portant-lo a practicar boxa. I, com que eren rics, el va enviar a Harvard. El resultat va ser un jove ambiciós, excèntric, que va fer una lluna de mel als Alps per escalar el mont Cerví i que va viure el pitjor any de la seva vida el 1884. Aquell any va patir la primera derrota política dins del Partit Republicà i va perdre, en només vuit hores de diferència, la mare i la dona. Tot just després de donar a llum una nena, la seva dona, l’Alice, moria a la casa on acabava de morir la mare del futur president. Tocat, el Theodore va reaccionar d’una manera sorprenent: va comprar una granja a Dakota del Nord i va acabar fent de xèrif en una zona salvatge. En una terra de cowboys durs, es va guanyar el respecte perfeccionant la seva tècnica amb el fusell i vivint al límit.

El 1886 va tornar a Nova York, es va tornar a casar i va tornar a la política iniciant una gran carrera que el portaria a ser vicepresident el 1899. Poc després, el 1901, arribaria a la presidència d’una manera inesperada: per l’assassinat del president McKinley, disparat per l’anarquista Leon Czolgosz. Durant els seus set anys de mandat, va impulsar una cultura progressista, va ser el pare del canal de Panamà i va guanyar el Nobel de la pau per haver negociat la fi de la guerra russo-japonesa.

El 1908 va acabar el seu mandat i el 1909 va marxar a l’Àfrica liderant una aventura pagada de la seva butxaca amb l’objectiu d’ajudar els museus de l’associació Smithsonian. L’expedició va arribar a Mombasa (Kènia), va passar pel Congo i va pujar pel Nil, creuant tot el Sudan i Egipte. Més de nou mesos d’excessos, acompanyat dels millors caçadors de l’època. Roosevelt, membre de l’Associació Nacional del Rifle, va utilitzar aquesta aventura per defensar l’ús d’armes i per cuidar la seva imatge d’home dur. Dels 11.400 animals caçats, més de 1.000 eren grans mamífers, com ara elefants i rinoceronts. L’expresident va matar tants animals que la premsa va arribar a qüestionar si tenia sentit, tot plegat, ja que van acabar enviant-se animals dissecats a museus menors per la falta d’espai als grans.

Roosevelt va morir l’any 1919, amb la salut molt debilitada per dos fets: un intent d’assassinat i la seva dèria aventurera, ja que del 1913 al 1914 va participar en una expedició per la selva amazònica. Tothom li va aconsellar que no hi anés, però ell va voler viure al límit, com havia après a fer quan era un cowboy a Dakota, anys abans.