Sant Jordi 2024. Al dinar informal del Grup 62, mentre algú intenta convèncer Salvador Illa de llegir l’apassionant i detallista biografia de Josep Pla escrita per Xavier Pla –1.500 pàgines–, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’uneix al grup. El líder del PSC se li adreça tot d’una: “No sé si et faig un favor, però sàpigues que en públic dic que ho estàs fent bé. Ho penso honestament”. La consellera, discreta i educada, somriu. Illa rebla que la gestió és molt important i que la consellera coneix el sector per dins i això es nota. Sant Jordi sempre és un parèntesi. 

¿Podrien allargar el parèntesi i posar-se també d’acord, Illa i Garriga, ERC i el PSC, en la política lingüística? Potser a Illa li aniria bé llegir els capítols dels anys 40, quan Pla, que veu que el volen fer el perfecte escriptor bilingüe, afirma rotund que el bilingüisme és un desastre i que ell és només un escriptor en català. I llavors es conjura per fer una monumental contribució per salvar la llengua. Com la salvarem ara?