SOMIATRUITES

Hiram Bingham III, una versió amb menys màgia d’Indiana Jones

El nord-americà Hiram Bingham III va posar de moda el Machu Picchu afirmant que havia descobert unes ruïnes que ja eren conegudes per altres

Hiram Bingham III, amb menys estil que Harrison Ford, el 1911 camí del Machu Picchu / ARA Zoom

El 6 de juny del 1953 Hiram Bingham era enterrat amb honors militars al cementiri militar d’Arlington, a Virgínia. Bingham era veterà de la Primera Guerra Mundial, on havia servit al front francès i hi havia guanyat condecoracions. Una guàrdia d’honor va presidir l’enterrament. La premsa va recordar que havia sigut un dels governadors amb un mandat més curt -tot just un dia, a Connecticut- i que havia descobert el Machu Picchu. De les dues coses, una no era certa.

La vida de Hiram Bingham va inspirar, en part, el personatge d’Indiana Jones. Mig aventurer, mig arqueòleg i presumit, Hiram Bingham III havia nascut el 1875 a Honolulu (Hawaii), descendent dels pastors protestants que havien introduït el cristianisme a l’illa de manera poc cristiana, menystenint les tradicions locals. Després d’estudiar a Massachusetts i Berkeley, va passar per Harvard i Princeton barrejant estudis tan diversos com administració d’empreses, història i mecànica, abans d’aconseguir una plaça com a professor d’història precolombina a Harvard, com a primer ocupant d’una càtedra que abans no existia.

Gràcies a aquesta plaça va saltar a Yale, sumant una nova universitat al seu currículum, i va ser enviat a un congrés a Xile. Va ser de tornada d’aquest congrés, pujant la costa pacífica, quan va ser invitat a veure les ruïnes inques de Choquequirao i es va enamorar del Perú. En saber que hi havia ciutats inques amagades als boscos i serralades dels Andes va embogir i va decidir que les trobaria. El 1911 va organitzar una expedició des de Yale que va visitar les ciutats de Vitcos i Vilcabamba, conegudes però sense estudis previs, i finalment va arribar a les ruïnes del Machu Picchu.

Bingham va passar a la història com el descobridor del Machu Picchu, però no era cert. Sí que ho era que aquestes ruïnes havien quedat mig oblidades després de la invasió espanyola, però la gent que vivia a la zona, esclar, les coneixien perfectament. I, de fet, a Bingham el va portar fins al lloc un guia, Melchor Arteaga. Al Machu Picchu, Bingham va descobrir una inscripció del 14 de juliol del 1902 firmada per Agustín Lizarraga, un granger local, que va defensar que ell hi havia arribat abans, amb la mala fortuna de morir ofegat quan va intentar tornar-hi.

Bingham, doncs, va quedar als ulls d’Occident com el descobridor d’una ciutat que no feia falta que fos descoberta perquè la gent local ja la coneixia. Simplement la va fer famosa, la va fotografiar i la va potenciar amb estudis i una mica, també, de saqueig, enduent-se’n peces cap a Yale. Tant hi fa que els historiadors descobrissin que dos missioners, Thomas Payne i Stuart McNairn, ja s’havien passejat per aquelles ruïnes a finals del XIX. Tant hi fa que es descobrís un mapa del 1874 on ja apareixien. Bingham es va endur la glòria i en diferents exploracions es va endur als Estats Units més de 40.000 objectes inques, incloent-hi mòmies, que el Perú encara reclama.

Bingham va tornar al seu país just a temps per lluitar en la Primera Guerra Mundial, on va aconseguir cert pes en la modernització de la força aèria nord-americana, i va tornar del front europeu carregat de medalles. Després va fer el salt a la política, primer com a ajudant del governador de Connecticut i finalment ascendint a aquest càrrec, el 1924. Però el va ocupar un sol dia: el mateix dia en què va ser proclamat governador li van demanar que dimitís per anar a substituir a Washington un senador del seu partit, el republicà, que s’havia suïcidat, i calia ocupar la plaça ràpidament de cara a una votació. Acusat de corrupció el 1929, va ser senador fins al 1933.

El seu fill Hiram Bingham IV va ser heroi de guerra a la Segona Guerra Mundial. I el seu altre fill, membre del Congrés. Però per al Partit Demòcrata, no el republicà. Els àpats de Nadal sembla que eren bastant tensos.