SOMIATRUITES

Fanny Bullock Workman, fer política entre glaceres perdudes

La nord-americana Fanny Bullock Workman va ser la primera dona a coronar el cim del Mont Blanc i va creuar mig Àsia en bicicleta amb el seu marit

Fanny Bullock Workman, reclamant el vot femení en una glacera del Karakorum. / ARA Zoom

El doctor William Workman havia dedicat una part de la seva vida a visitar racons perduts del món. El 1911 va explorar la considerada glacera subpolar més gran del planeta, al Masherbrum, a la serralada del Karakorum, al Pakistan. I just quan era enmig d’aquella perillosa glacera on molta gent havia perdut la vida, va treure una màquina de fer fotos i va demanar a la seva dona, Fanny Workman Bullock, que es preparés per ser immortalitzada. Ella va posar orgullosa i va mostrar la portada d’un diari que duia a la motxilla amb el lema: “Vot per a les dones!” Li van recomanar que no cridés la consigna per evitar allaus, però allà, al mig del Karakorum, la de la Fanny va passar a ser una de les imatges més famoses de la lluita sufragista.

Nascuda el 1859 a Massachusetts, la Fanny era filla del governador de l’estat. Va rebre una bona educació i va passar temporades a Europa, on va voler ser escriptora sense èxit. En tornar a Massachusetts es va casar amb William Workman. Tots dos tenien molts diners i molt temps lliure. De fet, la passió del William eren les muntanyes, i va introduir la Fanny en el món de l’escalada. Així va convertir-se en una de les primeres dones a dedicar-s’hi. El 1889 van marxar a Alemanya, on podien viure sense treballar gràcies a les herències que havien rebut. El William era un home modern que deia que formava “equip” amb la Fanny. I ella va construir-se una identitat forjada en les mirades de menyspreu que havia patit tants cops, quan feia coses que molts creien que les dones no podien fer. Si inicialment pujar cims es va convertir en una lluita personal, amb el pas del temps va adonar-se que escalar-los podia ser una arma política en la lluita per reclamar els drets de les dones.

El matrimoni era de fer volar coloms. No volien treballar ni tenir lligams. Van visitar els Alps, on la Fanny va esdevenir la primera dona no europea a coronar el Mont Blanc. I de mica en mica, les seves expedicions els van portar més lluny: Espanya, Itàlia, Algèria, la Indoxina, l’Índia... El 1897, quan ell tenia 50 anys i ella 38, van decidir fer un viatge de dos anys per Birmània, Ceilan -l’actual Sri Lanka- i Java en bicicleta. Per a tots dos, viatjar i publicar llibres explicant les seves aventures era tan important que, en saber que la seva segona filla es casava a Europa, van anunciar que no suspendrien el viatge i que ja es podien casar sense ells. Es van limitar a enviar-los una carta de felicitació.

Tothom s’havia adonat que era una parella diferent, i ni tan sols quan van estar a punt de morir per culpa de les malalties i d’una sequera quan travessaven l’Índia en bicicleta van canviar d’idea. Ell, més gran i fràgil, estava enamorat d’aquella dona que molts cops tirava de l’expedició, demostrant una personalitat que en ocasions els va crear problemes perquè no sempre van saber com tractar amb les persones locals quan feien els seus llargs viatges. En aquest sentit, tenien més traça per escalar que no per guanyar-se el cor dels nadius, a qui pagaven diners perquè els ajudessin a portar tot l’equipatge.

Amb mig món recorregut en bicicleta, el següent pas del matrimoni era visitar l’Himàlaia i el Karakorum, on van fer cims de 6.000 metres. En un d’aquests cims la Fanny va esdevenir la dona a arribar més amunt: va coronar el Pinnacle Peak, de 6.930 metres, tot i que ella llavors pensava que en feia 7.091. Durant més de 25 anys va ser el rècord d’altura d’una dona i va inspirar altres aventureres. I, tot plegat, amb pamflets i diaris feministes a la motxilla, propaganda que utilitzava per fer política en racons perduts del planeta.

El 1912, finalment, la parella va decidir quedar-se a viure a París amb una vida més calmada. S’havien fet grans. La Fanny va tenir temps per ser la primera nord-americana a impartir classes a la Sorbona i a ser admesa a la Royal Geographic Society britànica. Va morir el 1917 a Canes.