CRÍTCA
MARINA PORRAS

Un geni magnètic

Crític de 'Llampecs' de Jean Echenoz (Raig Verd). Traducció d’Anna Casassas, 160 pàg. / 14 €

Un geni magnètic / WIKIPEDIA Zoom

Un dels principals problemes a l’hora d’escriure biografies és trobar el to narratiu per mantenir una distància adequada amb el biografiat. Sovint, o bé l’autor està enamorat del seu objecte d’estudi (i el text es transforma en una carta d’amor) o bé l’odia, i el text es converteix en una acusació. Saber escriure una biografia justa és una missió delicada, i l’encertada decisió de molts autors de ficció que tenen ganes d’experimentar amb el gènere biogràfic és convertir la biografia en material literari i convertir el biografiat en un personatge de ficció. És el gest que ha fet Echenoz a 'Llampecs', i la jugada li ha sortit molt bé. És difícil trobar pegues a la treballada prosa descriptiva i antidecorativa d’Echenoz, que no dubta a depurar el text perquè hi quedi la paraula precisa i que relata amb una ironia finíssima que rebaixa qualsevol pompositat i atenua la fredor d’una prosa tan calculada.

En aquest llibre, l’escriptor francès ha explicat la vida de l’inventor Nikola Tesla des de la distància concreta per fer una bona novel·la: està relatant la història d’un personatge històric però fabula com li convé amb les anècdotes, sentiments o pensaments del protagonista. Fins i tot li canvia el nom: l’inventor no és diu Nikola sinó Gregor. Echenoz ha triat per a la seva missió un personatge extravagant i molt atractiu: el científic Tesla és un home que ho va inventar gairebé tot (el corrent altern, la ràdio, els raigs X, el telecomandament, els robots, el microscopi electrònic, l’accelerador de partícules, el radar, el míssil...) però va acabar morint en la misèria. S’afegeix, d’aquesta manera, a la llista de genis caiguts en desgràcia.

Llampecs té un inici espectacular, a l’alçada de l’excentricitat del biografiat. El narrador fa coincidir el moment del naixement de Tesla amb la caiguda d’un llampec que esclata contra un arbre i l’incendia, cosa que provoca un gran caos que fa que ningú sàpiga en quin moment exacte ha nascut el petit geni. Un naixement fora del temps per a un inventor que, ja de petit, tenia l’obsessió de muntar i desmuntar els rellotges de casa seva per entendre’n el mecanisme. De caràcter irascible i extremadament maniàtic, té un cervell que no para de maquinar: “Manifesta el do de representar-se interiorment les coses com si existissin abans que existeixin [...], de manera que en el procés d’invenció no necessita mai croquis, esquemes, maquetes ni experiments previs”.

Una vida en ebullició

El llibre explica els inicis de la seva carrera amb Edison, que se n’aprofitarà per robar-li els diners i la feina, com farà gairebé tothom al llarg de la seva trajectòria: “Els altres s’apoderaran discretament de les seves idees mentre ell es passa la vida en ebullició”. Perquè aquest científic té un problema tècnic: està massa capficat en la creació per preocupar-se de detalls com ara les patents o el seu sou. Tot i així, es convertirà en un home mundialment famós, que fa conferències multitudinàries en un escenari amb muntatges elèctrics i invents estrafolaris com si fos un espectacle de màgia i que viu a crèdit en una suite de l’hotel més luxós de Nova York (on es feia portar 21 tovallons per netejar els coberts abans de cada àpat).

Tot i la seva miserable mort, Echenoz no descriu el científic com un desvalgut. Ambiciós i cregut, perjudicarà la seva pròpia carrera amb un ego descomunal i una ambició desmesurada. També té molta mala sort amb els diners i els negocis, que fa que la seva caiguda sigui culpa, a parts iguals, de la seva bogeria i de l’atzar. És el final tràgic d’un home que ha patit un mal comú entre els genis: ha estat tota la vida sol perquè la seva ment privilegiada l’ha aïllat del món. Echenoz ha glossat un antiheroi sense elogiar-lo ni condemnar-lo, des de la distància justa que només saben trobar els bons narradors.