BarcelonaAquesta matinada ha mort l’escriptor i editor Josep Palàcios i Martínez. Tenia 87 anys. Nascut a Sueca (València) l'any 1938, va començar la seva carrera literària pública l'any 1959, amb els versos de Les quatre estacions (Premi València 1957 de Literatura-Poesia). Era un escriptor molt minuciós. Hereu i marmessor de Joan Fuster, ha sigut un dels personatges més hermètics de la literatura en català.

Als anys vuitanta del segle passat, després d'anys de silenci, va començar a col·laborar amb l'il·lustrador Manuel Boix. Junts van crear diversos llibres d'artista i volums de bibliofília. Boix va il·lustrar diversos títols de l'autor, com Ocells, miralls, el 1981, i l'obra, també de narrativa, La serp, el riu, el 1986. Amb el llibre de poemes Devastació, va guanyar el Premi de la Crítica del País Valencià del 1981. L'any 1984 va publicar el poemari Inventari i, el 1986, Frontissa.

Amb l'obra Alfabet (1989), va guanyar, el 1990, el premi Crítica Serra d'Or de contes. Aquest és un dels títols de l'autor que ha tingut un reconeixement més ampli. El 1991 va rebre el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre per Tríptic de Tirant lo Blanc (1990).

Després d'un nou període de silenci, el 2009 va publicar el poema Un nu, de 165 pàgines. El 2013 va publicar La imatge (Publicacions de la Universitat de València, 2013). Són gairebé 300 pàgines, on Palàcios aplega tota la seva producció publicable (segons ell mateix va decidir). S’inicia amb Alfabet i acaba amb Assaig de destrucció.

Era un escriptor a qui no li agradaven les entrevistes. Preferia estar reclòs a casa reelaborant una vegada i una altra els seus textos. Li agradava dinamitar el cànon. A La Imatge es pot llegir: "En aquest moment, no recordo el nom de cap bon escriptor. ¿N’hi ha? Homer, Dante, Cervantes, Goethe... ¿es compten entre els bons? ¿Encara? ¿Són grans escriptors o tòpics? ¿No estan massa, jo m’arriscaria a dir, llegits, vistos? ¿Se citen massa? Per llegir-los, en qualsevol cas, es necessita una certa paciència. I moltes ajudes". En un altre moment escriu: "És graciós, però la veritat és que no em reconec influències de cap escriptor català, sinó solament dels seus diccionaris". Clar que en aquest mateix estil provocador també feia sàtira de si mateix: "Els «escriptors purs», com diuen que soc jo sense saber què es diuen, «donen la imatge de l’escriptor», perquè, per una banda, som uns «escriptors frustrats», encara que continuem escrivint, i, per l’altra, uns «escriptors fracassats», encara que ens sigui indiferent la glòria".

Palàcios també va ser traductor, sobretot de l'obra d'Albert Camus, i va tenir cura de l'edició del Tirant lo Blanc en quatre volums amb gravats de Manuel Boix entre el 1978 i el 1983. A més, va ser curador, juntament amb Antoni Furió, de la reedició de l'Obra completa de Joan Fuster (2002 i 2012).

Josep Pla descrivia així l'escriptor a Homenots: "Palàcios em semblà un jove discretíssim, molt mesurat en la seva manera de parlar, més aviat eixut de paraules, d'un entregent molt agradable". Segons Palàcios, tota la seva obra es podria resumir en els principis de dos dels seus llibres: "Ho he imaginat tot" i "Una catedral buida, neta, sense imatges, i Déu interpretant a l'orgue música de Bach. Jo, l'oficiant del No-res".

A les xarxes, diferents escriptors, editors i institucions han lamentat la mort de l'escriptor i l'han recordat a través dels seus versos.