BarcelonaEl calendari de celebracions del cristianisme acaba de celebrar la resurrecció de Crist. Tota persona creient té un dret absolut a creure que aquest fenomen es va produir. Des del punt de vista de la mera raó, tanmateix, sembla que un fenomen d’aquest tipus no és creïble.

La resurrecció de Crist presenta diversos problemes d’ordre purament textual. Un té a veure amb la seqüència dels fets que es narren als evangelis sinòptics, amb algunes variacions: si Crist va dir que ressuscitaria tres dies després de la seva mort, i va morir a l’"hora nona", o les tres de la tarda, d’un divendres, les matemàtiques diuen que havia de ressuscitar dilluns següent, no diumenge. Un altre té a veure amb la desaparició de les seves despulles després que Josep d’Arimatea enterrés Crist en una tomba que ell mateix s’havia fet construir, sempre a Jerusalem.

Joan diu que només Maria Magdalena s’aventura a visitar la tomba de Jesús i comunica a Pere que el cos ha desaparegut. Pere hi va, però manifesta una certa desconfiança sobre un fet tan meravellós: no oblidem que era un pescador illetrat i inculte. La resta dels apòstols, seguint un costum molt propi en tota societat patriarcal, més aviat es riuen de l’explicació de Magdalena. Lluc, que era més culte, posa un èmfasi molt gran en la resurrecció mateixa, atès que els jueus fariseus del segle I creien en la resurrecció de la carn —una creença molt tardana en la història del poble jueu, encara motiu de discussió—, a diferència dels saduceus, que creien que tot s’acaba amb la mort. A Marc, en canvi, es llegeix que les tres Maries van anar al sepulcre i el van trobar buit, però no ho van dir a ningú —perquè els va semblar inconcebible—, ni Jesús va aparèixer mai més en cos i ànima.

Hi ha més coses estranyes des del punt de vista de la coherència narrativa: la posterior ascensió de Jesús passa a Jerusalem a l’evangeli de Marc, però als Fets dels Apòstols passa al mont de les Oliveres, a Betània. Quant a la data de l’ascensió, Marc la situa el Diumenge de Pasqua (com tots els cristians, encara avui dia), però segons els Fets va succeir quaranta dies després de la mort de Jesús.

Prevalen, segons els estudiosos laics, diverses hipòtesis sobre la desaparició del cos de Jesús: algú va profanar la tomba i es va emportar el cos, el cos de Jesús va ser robat pels seus deixebles, el sepulcre que va ser trobat buit no era aquell en què Crist havia estat enterrat, Jesús va ser enterrat encara viu i es va guarir de les ferides, i per això va poder aparèixer després als seus deixebles. Potser és inútil saber tot això, però la raó sempre ha burxat qualsevol terreny abans de veure’s obligada a enviar una raresa al regne de la fe.