El calidoscòpic Sis d’Octubre

En la nostra història només tres dates resulten prou icòniques per no necessitar més contextualització que el dia i el mes: l’11 de setembre, el 14 d’abril i el 6 d’octubre. A redós d’aquesta representativitat i del 60è aniversari dels fets viscuts la tardor de 1934, s’ha reviscolat l’interès polític i editorial per aquells fets. Així, mentre que els diaris han jugat als paral·lelismes històrics interessats, diferents estudis s’han aproximat novament a “la desfeta de la revolució catalanista de 1934”.

Precisament, aquest és el militant subtítol del voluminós llibre coordinat per Arnau Gonzàlez, Manel López i Enric Ucelay, en què s’apleguen més de vint col·laboracions: des d’historiadors consagrats que revisiten la qüestió fins a joves investigadors amb aportacions originals i alguns opinadors de presència més qüestionable. La desigual diversitat defuig una tesi interpretativa comuna i planteja, a través d’una buscada “tensió creativa”, un “estat de la qüestió general des de diversos arguments i claus distribuïts en diferents àmbits”.

D’entre els diferents articles destaquen especialment els inclosos a “La revolució catalanista a comarques”, en què s’explicita l’extensió del Sis d’Octubre més enllà de Barcelona capital i amb una idiosincràsia pròpia. Igualment interessants -a part del suggestiu apartat gràfic dosificat al llarg del volum- resulten les aportacions dels editors. Sobresurt l’extensa introducció, en què s’evidencia l’exuberància estilística i la generositat intel·lectual del professor Ucelay. Menció a banda mereix també Manel López, autor de la millor monografia sobre aquells successos ( Els fets del 6 d’octubre de 1934, 2013) fruit de la seva tesi doctoral. La influència de la recerca d’aquest jove historiador s’estén a l’aproximació a aquells esdeveniments per part del també professor lleidatà Jaume Barrull. Partícip del volum col·lectiu abans mencionat, amb Els escenaris del 6 d’octubre ens presenta una intel·ligent posada al dia de l’anterior Els fets del 6 d’octubre (2009), a través d’una informada i excel·lent síntesi d’aquelles jornades.

Fugint de les simplificacions interessades, Barrull -de forma clara, ben escrita i il·lustrada- fa un doble esforç de contextualització geogràfica i temporal. La primera obertura li permet superar el reduccionisme barceloní i analitzar l’impacte de la crisi del liberalisme a Europa, el simbolisme extrem que pren Catalunya com a baluard dels republicans d’esquerra espanyols o com afecta el conflicte a comarques.

La segona obertura ens ajuda a entendre els fets en una dinàmica de desconfiances i enfrontaments que té la seva màxima expressió en la llei de contractes. Una legislació que, “lluny de ser revolucionària, era respectuosa amb la propietat privada de la terra” i comparable a “moltes de les reformes agràries de l’època”. Però també s’analitza el dia després i les conseqüències dels excessos repressius tant econòmics com socials i polítics, amb més de 5.200 detencions, suspensió de llibertats i abusos diversos.

Més enllà de les petites diferències, els dos volums comparteixen un mateix esperit d’anàlisi desmitificador i contextualitzador. Així, el Sis d’Octubre guanya en complexitat interpretativa, tot desfent apriorismes teleològics. En aquest sentit, segurament tots ells signarien les paraules finals de Barrull: “Els Fets d’Octubre no van obrir la porta a la Guerra Civil, ja que no n’hi havia només una, de porta, i les dretes i algun sector de l’exèrcit feia temps que, d’acord amb la secular tradició del militarisme espanyol, temptejaven punts diferents, però sí que van contribuir, d’una manera important, a erosionar les bases socials i polítiques de la República i, per tant, de la democràcia”.