Novel·les d'autors veterans i novells, clàssics antics i moderns, volums d'història sobre la Primera Guerra Mundial i el Tricentenari del 1714, assaigs d'actualitat sociopolítica, poesia…: l'oferta editorial per als pròxims dotze mesos, tant la dels segells poderosos i consolidats com la dels petits i independents, és tan rica que no hi haurà cap lector que no hi trobi més d'un títol apassionant.

Temporada de novel·la

La collita de novel·les en català d'enguany promet ser una de les més interessants de les que portem de segle. Un dels plats forts de la temporada serà L'altra (RBA - La Magrana), la primera novel·la de Marta Rojals després de Primavera, estiu, etcètera. Arribarà a les llibreries el 16 de gener i les xarxes socials ja bullen d'expectació. També el valencià Manuel Baixauli, autor de la multipremiada L'home manuscrit, torna amb un llibre nou. Es tracta de La cinquena planta (Proa), on l'autor s'enfronta a una estranya malaltia neurològica que el va tenir paralitzat durant sis setmanes. Amb Els jugadors de whist, plena d'intel·ligència i humor, Vicenç Pagès Jordà va entusiasmar crítica i públic. Ara ha guanyat el premi Sant Jordi amb Dies de frontera, un retrat sobre la generació que actualment voreja la trentena que l'editorial Proa traurà al mes de febrer. Una altra de les triomfadores de l'última Nit de Santa Llúcia va ser Neus Canyelles, que amb Mai no sé què fer fora de casa -literatura feta a partir de literatura- va emportar-se el premi Mercè Rodoreda de contes.

El poeta i narrador David Castillo ens té acostumats a unes novel·les realistes i dures sobre la Barcelona de les últimes cinc dècades. Amb Barcelona no existeix, que publicarà Empúries, fa un salt en el temps i munta un relat futurista i apocalíptic situat al 2040. Herències col·laterals, de Lluís Llort, apareixerà a RBA - La Magrana a la tardor i oferirà als lectors una bona dosi d'acció i d'humor grotesc, marca de la casa. Club Editor té a punt, per al mes de juny, el retorn de Guillem Frontera al gènere negre. La novel·la té el suggestiu títol de Sicília sense morts, que és una perífrasi tèrbola per a la solar i terbolíssima illa de Mallorca. El també mallorquí Marc Cerdó publicarà també a Club Editor la seva segona novel·la, Cor mentider. Un altre títol destacable serà Els nois, de Toni Sala, que a més inaugurarà el catàleg de L'Altra Editorial, el nou segell d'Eugènia Broggi.

El 2014 també marcarà el retorn de Dani Santana, protagonista de Se sabrà tot i Homes d'honor. Amb Eufòria (Proa), Xavier Bosch culminarà la seva exitosa trilogia. Una llista dels títols amb més projecció comercial de l'any segurament hauria d'incloure La terapeuta (Columna en català i Planeta en castellà), la nova novel·la del comunicador Gaspar Hernández, que va vendre 60.000 exemplars d' El silenci, el seu debut. Un parell de thrillers històrics, L'enigma Colom, de Maria Carme Roca, i Els darrers dies del general Prim, de Francesc Puigpelat, també tenen molts números per guanyar-se la confiança dels lectors.

Quant a la ficció en castellà, destaquen la nova novel·la d'Enrique Vila-Matas, Kassel no invita a la lógica (Seix Barral); El hombre bicolor (Anagrama), la novel·la pòstuma de Javier Tomeo; Limbo, del nocillero Agustín Fernández Mallo (Alfaguara); La mujer loca (Seix Barral), de Juan José Millás; i la narrativa completa de Manuel Vázquez Montalbán (Galaxia Gutenberg).

Poesia: un any de celebració

En poesia, aquest començament d'any ve marcat pel retorn a la poesia en català de Pere Gimferrer, després de dotze anys i uns quants llibres en castellà. Edicions 62 li publica, aquest gener, El castell de la puresa, que el crític Joaquim Molas ja ha saludat com "un dels grans llibres de l'autor". També aquest mes veu la llum Ningú més i l'ombra (Proa), de Màrius Sampere, sempre hipnòtic i contundent, un altre gegant de la poesia catalana contemporània. Per la seva banda, Marc Romera traurà La nosa, premi Carles Riba 2013, un recull de poemes en prosa. A més, enguany serà l'Any Vinyoli. Comissariat per Jordi Llavina, servirà per celebrar el centenari del naixement de Joan Vinyoli, un dels autors més influents de la poesia catalana moderna.

Traduccions de poesia i novel·la

No descobrirem res de nou si afirmem que la literatura catalana té una robusta tradició traductora. És una tradició que aquest 2014 s'engruixirà encara més. Un dels títols més magnes serà Fulles d'herba, d'aquell humanista turbulent anomenat Walt Whitman. El llibre ha estat traduït, per primer cop íntegrament al català, per Jaume C. Pons Alorda. Edicions de 1984, que enguany celebra el 30è aniversari, serà la responsable de publicar aquest llibre fundacional de la literatura nord-americana, un volum de versos que és un cant d'amor a la vida i també a la democràcia entesa com un concepte no només polític sinó també existencial.

Altres traduccions sonades seran: Els germans Karamàzov, de Dostoievski, en la versió que va fer-ne Joan Sales (Club Editor); El teatre de Sabbath, una de les obres mestres de l'època daurada -els 90- de Philip Roth, que publicarà RBA - La Magrana en traducció de Xavier Pàmies; Això és tot (Empúries) i L'última nit (L'Altra Editorial), del veterà autor nord-americà James Salter; Noves impressions d'Àfrica (Labreu), de Raymond Roussel; Ànima (Periscopi), de Wajdi Mouawad, autor de l'aclamadíssima Incendis ; La gran caiguda, de Peter Handke, que apareixerà a Raig Verd… Per la seva banda, Quaderns Crema i Acantilado seguiran fidels a dos dels autors predilectes de Jaume Vallcorba: Georges Simenon, de qui gaudirem La neu era bruta en traducció d'Anna Casassas, i Stefan Zweig, de qui Joan Fontcuberta ha transvasat La por al català.

Literatura del jo i assaig polític

El 2014 també serà un any ric en biografies, dietaris, memòries i assaigs d'actualitat. La realitat i els seus meandres interessen cada cop més, i les editorials aspiren a saciar la curiositat dels lectors. Els dietaris complets d'Oriol Bohigas (RBA - La Magrana) i els inèdits de Maria Mercè Marçal (Empúries) prometen ser molt sucosos. També sucoses seran les Cartes de l'exili (Angle), la correspondència que Mercè Rodoreda va mantenir amb diferents corresponsals entre el 1938 i el 1983. Un clàssic indiscutible de la literatura autobiogràfica és la Vida secreta de Salvador Dalí (Quaderns Crema i Acantilado). Un dels assaigs més poderosos serà Zero, zero, zero (Empúries i Anagrama), de Roberto Saviano, una exploració del món del tràfic de cocaïna. Pel que fa a les memòries, destaquen les de Joaquim Nadal, Testimoni de càrrec, i les de Manel Cuyàs, El nét del pirata, totes dues a Proa. Per als addictes a l'actualitat sociopolítica, hi haurà volums com España en el diván. De la euforia a la desorientación, retrato de una década decisiva (2004-2014), del periodista Enric Juliana.

El 2014 també tindrà una bona collita de biografies. Apareixeran la de Bohumil Hrabal (Galaxia Gutenberg), de Monika Zgustová; Cortázar de la A a la Z, la biografia visual i autocomentada de Julio Cortázar, feta a partir d'imatges i textos del mateix autor; la biografia de Joan Sales escrita per Montserrat Casals (Club Editor); i l'esperadíssima Salinger (Seix Barral), de David Shields i Shane Salerno, que s'ha venut com la biografia "definitiva" de l'autor d'El vigilant en el camp de sègol però que als EUA ha estat mal acollida per la crítica.

El català de La Mancha, de Santiago Rusiñol, serà recuperada per L'Avenç en el centenari de la seva primera edició. Si bé és una novel·la, mereix que en parlem en aquest apartat perquè funciona com una al·legoria divertida i demolidora de les relacions Catalunya-Espanya.

Dues efemèrides històriques

Si hi ha dos temes ineludibles aquest 2014 són la commemoració del primer centenari de l'esclat de la I Guerra Mundial i el Tricentenari del 1714. Un tema i l'altre generaran la publicació de molts llibres i coparan els prestatges de les llibreries dedicats a la no-ficció.

Sobre el conflicte global del 1914, l'Editorial Crítica publicarà La Gran Guerra. Historia militar de la Primera Guerra Mundial, un acurat estudi que The Economist va considerar el millor títol del 2013. Més divulgatiu és La Primera Guerra Mundial contada para escépticos (Planeta), de Juan Eslava Galán. España en la Gran Guerra, de Fernando García Sanz, analitzarà el paper que va jugar Espanaya en el conflicte, que segons l'autor no va limitar-se a la neutralitat. Algunes editorials també recuperaran obres antigues sobre el tema: Crónica de la guerra europea (La Esfera), de Vicente Blasco Ibáñez, i De París a Monastir (Libros del Asteroide), d'Agustí Calvet Gaziel, que va cobir el conflicte com a corresponsal, són els més rellevants.

Relacionat amb la commemoració del Tricentenari del 1714, destaca per sobre de tots els altres títols La ciutat assetjada (1713-1714), de l'expert Albert García Espuche, un rigorós relat sobre el setge de Barcelona construït a partir d'una perspectiva inèdita: la que ofereixen les actes notarials fetes durant aquells esdeveniments tràgics. Un altre títol sobre el tema és Les dones del 1714 (Columna), de Patrícia Gabancho, que oferirà una visió dels fets del 1714 des de l'òptica femenina. Tot i que no se centra només en el 1714, la nova edició il·lustrada i ampliada d' Història de Catalunya (modèstia a part), de Toni Soler, és útil per aproximar-se a la història del país d'una manera desenfadada i lúcida.