Barcelona“Visc entre el desig de fugir de la societat i el meu amor a la literatura. Vull amagar-me, però alhora vull escriure. Vull viure al desert, però alhora vull publicar llibres. Enyoro les muntanyes, però també les llibreries”, diu Sylvain Tesson (París, 1972). Geòleg de formació, Tesson és un escriptor que ha viscut aventures extremes i porta trenta anys recorrent el món, a peu, en bicicleta o a cavall. Entre moltes altres proeses, va seguir els passos de Slavomir Rawicz, que el 1941 es va escapar d'un campament al Gulag soviètic i va viure sis mesos de solitud, silenci i fred en una petita cabana a la vora del llac Baikal, una experiència que explica a Dins dels boscos de Sibèria (Símbol Editors), Premi Médicis d’Assaig el 2011. Guanyador del Goncourt amb Una vie à coucher dehors, una de les seves últimes expedicions ha estat als terrenys glaçats del Tibet, on va anar a buscar la pantera de les neus. Va ser una experiència “mística”, segons ell, que narra a La pantera de les neus (Angle/Taurus).

La pantera era la mare i la noia deixada escapar

Tesson fa algunes preguntes abans de començar a respondre les d’aquest diari i no deixa de fumar mentre, amb ironia, parla de com va ser la recerca de la pantera. És un esperit lliure. No té mòbil i es va moure per Barcelona amb un mapa de tota la vida. “L’espera de la pantera va ser tan intensa que, quan la vaig veure, vaig veure també la meva mare [havia mort feia poc] i una noia que vaig deixar escapar. Va ser la concentració d’un seguit de coses en un mateix pla, i això és místic”, explica. Tesson va anar al Tibet a buscar la pantera de les neus convidat pel fotògraf Vincent Munier. Van ser molts dies de caminar per un entorn glaçat i deshabitat i infinitat d’hores d’estar a l’aguait, sense pràcticament moure’s. “Admiro molt la feina de Munier i em va oferir l’oportunitat d’acompanyar-lo i fer realitat un somni que tenia des que era un infant: veure la pantera de les neus. És un animal que pertany a l’imaginari medieval, com els dracs o els unicorns”, assegura.

Munier, segons diu Tesson, té un somni: desaparèixer per així poder observar els animals. “El viatge va ser una educació, no sentimental sinó existencial, perquè en altres viatges era el recorregut, el que m’inspirava, aquí va ser la immobilitat, l’espera, l’esperança, el buit, a vegades la decepció i l’avorriment, tot això era el que m’havia d’aportar carburant per a la reflexió”, detalla. Tesson no comparteix amb Munier el desig de desaparèixer: “Quan vaig estar al Tibet vaig pensar que m’agradaria, però he de confessar que m’agrada massa expressar-me”.

L’escriptor francès diu que, parlant de la incomoditat de dormir a molts graus sota zero, no n'hi havia per a tant: “Ja havia experimentat aquestes incomoditats, i no és pitjor que la superpoblació de les ciutats o l’accelerament de les nostres vides o l’augment imparable de la nostra submissió a les tecnologies”. A més, assenyala, l’esperança de trobar la pantera era tan gran que qualsevol malestar físic era suportable.

El plaer de caçar paraules

Al llibre (traduït al català per Jordi Martín Lloret), Tesson reflexiona sobre el Tibet, un lloc que coneix molt bé, i denuncia l’opressió que ha patit per part del comunisme i del capitalisme: “El comunisme va acabar amb la mística, la religió, l’espiritualitat... El capitalisme ha destruït el territori i ha creat una població de consumidors”, detalla. Quan va recórrer els paratges tibetans, però, encara va trobar aquesta espiritualitat que qualifica de mòrbida: “Hi ha un contrasentit, a Europa es pensa que el budisme tibetà és una religió cool, d’espiritualitat simpàtica, però en realitat és la renúncia al desig, a la sensualitat... Viure aquesta espiritualitat enmig de la desolació és impressionant”. Ara bé, Tesson confessa que ell no renuncia al desig: “Soc de cultura catòlica i racionalista i, per tant, jo vull que els meus desitjos i els meus somnis es concretin. Si no hagués trobat la pantera de les neus m’hauria endut una gran decepció!” La volia veure per després poder-ho explicar. "Hi ha un plaer fantàstic, en transformar l’observació en la formulació, l’emoció en paraules, la meditació en frases", afegeix. Lamenta que cada cop es redueixi la llista de llocs preservats, perquè l’home és un gran depredador. Ell, però, els continua buscant. El seu pròxim viatge és a Síria, per fer un reportatge sobre el patrimoni destruït.