Literatura
Reportatges02/09/2022

Quins són els llibres imprescindibles d'aquesta tardor?

Es podran llegir noves novel·les d'Eduard Márquez, Cormac McCarthy, Delphine de Vigan i Sara Mesa i assajos de Paul B. Preciado, Marina Garcés i Borja de Riquer

Disponible en:

Barcelona"Expliqui'm totes les històries! Els fragments no m'interessen. Vull que me les expliqui totes, de cap a cap", demanava un personatge de Franz Kafka a Descripció d'una lluita. El passatge d'aquest relat –citat a l'última novel·la d'Enrique Vila-Matas, Montevideo– és una premonició de la gran quantitat d'històries que es podran llegir durant les pròximes setmanes, acabades de sortir del forn. Tot i l'escassesa i encariment del paper per fabricar llibres, els editors tenen preparada una rentrée abundant i variada que, com de costum, combina el retorn de noms consolidats amb l'aposta per noves veus i la vindicació de clàssics.

Narrativa catalana

Publiquen Ramon Solsona, Eduard Márquez, Maria Barbal i Francesc Serés

Entre les novel·les escrites en català que arribaran aquesta tardor destaca Temps enrere, de Ramon Solsona (Proa), on l'autor barceloní ressegueix, al llarg de 700 pàgines, la vida d'una parella al llarg de set dècades des de Barcelona i el Priorat fins a Alemanya. Eduard Márquez , que no publica novel·la des de fa onze anys, torna amb1969 (L'Altra), un retrat de la Barcelona de finals dels 60, "una ciutat convençuda que un altre món era possible i que la revolució que havia fracassat en altres llocs podia tenir una última oportunitat aquí", avança l'editorial. I Navona publicarà l'últim llibre –malauradament pòstum– de Vicenç Pagès Jordà , Kennedyana.

Tornen també dues premis d'Honor de les Lletres Catalanes: Maria Barbal explica, a Al llac (Columna), el despertar sobtat de la infantesa d'una nena de 12 anys que passa l'estiu en un poble, i Antònia Vicens reuneix Tots els contes a La Magrana. Publicaran novel·la Francesc Serés (La mentida més bonica, Proa), Martí Gironell (El fabricant de records, Columna), Carme Martí (Els núvols, Amsterdam), Max Besora (La veu del seu amo, Males Herbes), Sebastià Portell (Les altures, Empúries) i Carme Riera (La pau dels somnis feliços, Edicions 62).

Cargando
No hay anuncios

Entre els debuts hi haurà els d'Helena Guilera (L'escuma, Periscopi), Arià Paco (Covarda, vella, tan salvatge, Amsterdam), Regina Rodríguez Sirvent (Les calces al sol, La Campana) i Maria Canelles Trabal (Contra la nostàlgia, Angle). S'estrenen també en la narrativa de ficció Pere Francesch Rom, que a El silenci dels altres (Columna) explora un episodi familiar desconegut durant la Guerra Civil, i Josep Ortiz, que a L'artefacte (Edicions de 1984) imagina les memòries d'un físic hongarès vinculat a l'origen de la bomba atòmica.

Narrativa en castellà

Una tardor amb nous llibres de Sara Mesa, Arturo Pérez-Reverte i Almudena Grandes

Entre les novel·les més matineres de setembre hi ha un nou fresc històric d'Ildefonso Falcones , Esclava de la llibertat (Rosa dels Vents), ambientat a la Cuba esclavista colonial i publicat simultàniamernt en castellà i català, i l'exercici metanarratiu que proposa Enrique Vila-Matas a Montevideo (Seix Barral), novel·la en què explica com un narrador supera el seu llarg bloqueig creatiu, que va arrencar mentre escrivia sobre París i que passa per ciutats com Cascais, Bogotá i Sankt Gallen.

Sara Mesa torna amb La familia (Anagrama), radiografia de les ferides latents, fragilitats, contradiccions i flaqueses d'una parella i els seus fills. Santiago Lorenzo provarà de repetir l'èxit de Los asquerosos –de la qual va vendre més de 200.000 exemplars– amb Tostonazo (Blackie Books), sobre un jove sense ofici ni benefici que comença a treballar de becari en una pel·lícula madrilenya. Arribarà també Todo va a mejorar (Tusquets), la novel·la pòstuma d'Almudena Grandes , una distopia política que sorprendrà els lectors de la sèrie històrica de l'escriptora madrilenya. I Arturo Pérez-Reverte ambienta Revolución (Alfaguara) al Mèxic de principis del segle XX: l'acció arrenca amb el robatori de 15.000 monedes d'or en un banc de Ciudad Juárez.

Cargando
No hay anuncios

Destaquen també les novel·les de Pilar Adón (De bestias y aves, Galaxia Gutenberg), Margarita García Robayo (La encomienda, Anagrama) i Marta San Miguel (Antes del salto, Libros del Asteroide).

Narrativa estrangera

Hi haurà novetats de Cormac McCarthy, Delphine de Vigan, Mohamed Mbougar Sarr i Joy Williams

Feia més d'una dècada que la Viquipèdia anunciava la "publicació propera" d'El passatger i Stella Maris, de Cormac McCarthy. Finalment, setze anys després de La carretera, arribarà aquest díptic sobre dos germans turmentats perquè el seu pare va tenir un paper rellevant en la creació de la bomba atòmica. La traducció catalana arribarà al mateix temps que el llançament de les dues novel·les en anglès. Podria ser el testament literari del nord-americà, que aquest juliol ha fet 89 anys.

A més de l'últim cas de l'inspector Montalbano d'Andrea Camilleri , Riccardino (Edicions 62 / Salamandra), es podran llegir nous llibres de Joyce Carol Oates (Babysitter, Alfaguara), Christine Angot (Viatge a l'est, Anagrama) i Delphine de Vigan. A Els nens són reis (Edicions 62 / Anagrama), De Vigan explora la importància creixent de les xarxes socials i el culte de l'ego en les noves generacions. Més Llibres publicarà en català Mohamed Mbougar Sarr, que amb La memòria més secreta dels homes ha aconseguit el premi Goncourt; La Segona Perifèria dona a conèixer al lector català Antoine Volodine amb Solo de viola,i Males Herbes aposta per "una joia secreta", El subhastador, de Joan Samson. Dues autores nord-americanes veteranes que tornaran a estar d'actualitat són Joy Williams, que publica La rastra (Seix Barral), una novel·la d'aprenentatge situada en una Amèrica devastada pel canvi climàtic, i Cynthia Ozick, que a Antiguitats (LaBreu) demostra per què continua sent una de les narradores més subtils i sofisticades de les últimes dècades. Anagrama reeditarà tres de les millors novel·les de l'últim premi Formentor, Liudmila Ulítskaia, entre les quals hi ha Mentiras de mujeres.

Cargando
No hay anuncios

Reedicions i clàssics

Blai Bonet, Simone de Beauvoir i Marcel Proust

A més de reeditar, en versió revisada, El dia de l'ós, de Joan-Lluís Lluís, Club Editor publicarà –per primera vegada en versió no censurada– una de les novel·les més experimentals i transgressores de Blai Bonet , Míster evasió (1969). Edicions de 1984 recuperarà un altre autor mallorquí, Miquel Àngel Riera, a través de la novel·la Els déus inaccessibles (1987). Un dels projectes més ambiciosos en el camp de les recuperacions és el cicle Temps obert, de Manuel de Pedrolo , integrat per onze novel·les, i la seva continuació amb setze novel·les més de nova creació escrites per autors contemporanis, entre els quals hi haurà Núria Cadenes, Borja Bagunyà, Joaquim Carbó i Teresa Colom. Es tracta d'un projecte editorial insòlit, de dimensions estratosfèriques: "27 novel·les en marxa, amics. Ara sí que serà difícil fer-la més grossa", admeten des de Comanegra.

Proa reeditarà diversos clàssics del seu catàleg, com ara L'estrany, d'Albert Camus; Les relacions perilloses, de Pierre Choderlos de Laclos, i els Assaigs de Montaigne. Navona publicarà una versió revisada de la traducció de Carme Gala d'un dels cims de la narrativa de la primera meitat del segle XX, La muntanya màgica, de Thomas Mann . La mateixa editorial publica Malentès a Moscou, de Simone de Beauvoir, i agrupa tres comèdies de Shakespeare en un sol volum, traduïdes per Salvador Oliva.

Univers recuperarà un dels contes nadalencs més corprenedors de la història , Els morts, de James Joyce, i L'Agulla Daurada s'estrenarà amb La mare, de Maksim Gorki, i La vida violenta, de Pier Paolo Pasolini, que tornarà als taulells de novetats per partida doble gràcies a Actes impurs / Amado mio (Lleonard Muntaner). Viena culminarà la traducció d'A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust , amb el segon i últim volum d'El temps retrobat, que arribarà coincidint amb el centenari de la mort de l'escriptor francès. La traducció la signa Josep Maria Pinto.

Cargando
No hay anuncios

La literatura del jo i l'assaig

Bob Dylan, Virginia Woolf, Paul B. Preciado i la biografia de Cambó

L'antologia dels Dietaris de Virginia Woolf preparada per Gonzalo Torné i traduïda per Carlota Gurt arribarà al setembre, el mateix mes que Francesc Parcerisas donarà a conèixer La tardor em sobta a Quaderns Crema, compendi de "reflexions, lectures, anotacions, cites i esbossos de poemes". L'Avenç publicarà dos llibres de memòries: El conte de l'alfabet, de Xènia Dyakonova, i El balneari, de Maria Campillo. Destino aposta per la correspondència entre Josep Pla i l'escriptor i polític Joan Estelrich a Periodisme i llibertat. I partint d'un homenatge a Pla, Julià Guillamon repassa tot un any a Les hores noves (Anagrama).

En comptes de continuar les memòries, el cantautor i premi Nobel de Literatura Bob Dylan publicarà al novembre un recull d'articles sobre música, La filosofía de la canción moderna (Anagrama), en què escriu perfils sobre Hank Williams, Nina Simone i Elvis Costello, entre d'altres, a més d'un text sobre la relació entre el bluegrass i el heavy metal. Borja de Riquer dedica un miler de pàgines al polític i mecenes Francesc Cambó (L'últim retrat, Pòrtic) i Robert Kolker reconstrueix la història d'una família americana en què sis dels dotze fills van ser diagnosticats amb esquizofrènia (Els nois de Hidden Valley Road, Periscopi / Sexto Piso). En l'apartat biogràfic, atenció a You are beautiful and you are alone. La biografia de Nico (Contra), de Jennifer Otter Bickerdike, un retrat minuciós de la cantant i model alemanya, vocalista de The Velvet Undergorund.

Dos assajos feministes de referència que es podran llegir en català des de setembre són Com acabar amb l'escriptura de les dones, de Joanna Russ, que publica Raig Verd, i Naixem de dona. La maternitat com a experiència i institució, d'Adrienne Rich, que posa en circulació Lleonard Muntaner.

Cargando
No hay anuncios

Mesos després de publicar la novel·la Tots els mecanismes, Melcior Comes reflexiona sobre escriptura creativa (Escriure: instruccions d'ús, Núvol). La llibertat és el tema dels últims assajos de Marina Garcés (Males companyies, Galàxia Gutenberg) i Maggie Nelson (Sobre la llibertat, L'Altra). Noam Chomsky escriu sobre la guerra d'Ucraïna (Por qué Ucrania, Altamarea), Tim Jackson promet que hi ha vida més enllà del capitalisme (Postcreixement, Arcàdia) i Paul B. Preciado publica, simultàniament en francès i castellà, Dysphoria mundi (Anagrama), que parteix del seu confinament per covid. Escriu: "La modernitat es caracteritzava per la histèria. El fordisme, hereu de les seqüeles de les dues guerres mundials, era esquizofrènic. El neoliberalisme cibernètic és disfòric".