BarcelonaHi ha lectors que durant les vacances acudeixen a thrillers i novel·les addictives. D'altres que aprofiten els dies de calma per enfrontar-se a aquell clàssic, exigent i voluminós, que els espera des de fa mesos. Demanem a una desena de llibreters que ens recomanin una novetat de lectura imprescindible per a aquest estiu.

"La història d'Els grans optimistes, de Rebecca Makkai, em va atrapar tant que vaig haver de llegir la novel·la en dues tongades: la vaig acabar a les tres de la matinada de diumenge passat", admet David Becerra Rigart, de la llibreria Isop, que va aixecar la persiana a Olot al març. "Encara que sigui a través de la ficció, l'autora explica com va entrar la sida a la comunitat homosexual de Chicago, a la dècada dels 80. És un tema que no s'ha tractat gaire, i menys de la manera com ho fa ella –continua–. A més, l'argument connecta amb el present a partir de la recerca, al París del 2015, d'una mare que busca la filla perduda". Els grans optimistes ha merescut recentment un dels premis Llibreter. "Quan l'acabes vols llegir tot el que ha escrit l'autora", afegeix el llibreter. Dels altres tres llibres de la nord-americana només es pot trobar El devorador de libros [Maeva, 2012].

"És una novel·la fosca, però molt recomanable –assegura Montse Mas, de 7ciències, llibreria d'Arenys de Mar que ella i el seu company van obrir l'any 1980–. És del bo i millor que he llegit durant l'any". Tot i que es va publicar a principis del 2021, Terres mortes, primera novel·la de Núria Bendicho, va anar guanyant popularitat a partir de la tardor. Encara ara es manté entre els títols de ficció més venuts, i presenta una història calidoscòpica que arrenca amb una mort violenta i que se situa a la Catalunya rural de finals del segle XIX. "En destaco també el vocabulari, que és molt ric: em recordava la infantesa –diu la llibretera–. Llegint-la m'he adonat que hem perdut moltes d'aquelles paraules".

"Hi ha autors que, un cop els has llegit una vegada, es converteixen en imprescindibles i no et perds cap més llibre seu. Em passa, entre altres, amb Maggie O'Farrell i Nickolas Butler" –explica Marta Simón, des de Muntanya de Llibres, a Vic–. Bona sort és una novel·la que t'enganxa. Primer, pel ritme, que és frenètic. També perquè presenta personatges amb moltes cares i arestes, gens arquetípics. I perquè et fa viatjar a l'Amèrica rural per explicar-te un thriller singular". Els protagonistes del llibre es comprometen a construir una casa en un temps rècord. Si compleixen el termini, rebran una prima molt generosa de la propietària.

"El mag, de Colm Tóibin, és una molt bona novel·la per llegir quan estàs de vacances. És ideal dedicar-hi tirades llargues, perquè t'explica la història de l'escriptor Thomas Mann i de la seva família –diu Fe Fernàndez Villaret, de la llibreria L'Espolsada de les Franqueses del Vallès–. Un dels punts més interessants és la gran ambigüitat de Mann, tant pel que fa a la no acceptació de la seva homosexualitat com pel que fa a l'ideari polític". Fernàndez assegura que, llegint-lo, s'ha sentit una més de la família de l'autor de La muntanya màgica. "No sé si m'ha acabat de caure bé, però en canvi he après a valorar més el seu germà Heinrich, i també els seus fills –admet–. El teló de fons històric del llibre és dur: hi ha la Primera i la Segona Guerra Mundial, l'exili, la persecució del poble jueu... Així i tot, és una novel·la que es llegeix sense angoixa".

"Per oblidar les altes temperatures i fugir de la teva realitat recomano El nàufrag feliç, de Ramon Folch i Camarasa. Viena recupera un relat d'ironia fina, d'insult subtil, de queixa burleta i d'amor sincer", diu Júlia Albesa des de Tortosa, on va obrir la llibreria La Irreal el 2021. "En els primers capítols no pots dissimular el riure amb les seves hipèrboles malignes i una descripció sincera del personatge que és un escriptor consagrat, tal com diu ell «un pet bufat» que se'n refot de la literatura del moment i de les seues plomes. Acabes plorant per amor... –afegeix–. I I si no t'ho creus, llegeix-te'l. Per culpa d'això vaig haver d'abaixar la persiana abans d'hora. L'endemà el vaig recomanar tant que, sense adonar-me'n, vaig vendre el meu exemplar i em vaig quedar a zero a la llibreria".

"Uns marrecs és un llibre ideal per als que els agradaria reviure la Nova York dels inicis de la dècada dels 70, aquí de la mà de Patti Smith. Explica la recerca del seu lloc al món quan encara no sap que es convertirà en una estrella del rock. L'acompanya Robert Mapplethorpe, amb qui viu una icònica història d'amor abans que ell es converteixi en un dels fotògrafs més rellevants del segle XX". Gala Oró, de la llibreria La Fatal de Lleida –que va obrir les portes a principis del 2021–, recomana aquesta "divertida i psicodèlica autobiografia", que fa "gaudir molt els lectors amb totes les referències culturals, musicals i literàries".

"Valoro molt l'aposta d'editorials com La Segona Perifèria per redescobrir als lectors aquesta Europa Central plena de literatures potents i, així i tot, massa desconegudes –explica Jordi Gispert, de la gironina Llibreria 22–. És una novel·la que arrenca a Budapest, el 1943, amb l'arribada a un internat d'una nena. La visió inicialment infantil anirà madurant i sorprendrà els lectors". L'editor, Miquel Adam, el relaciona amb Claus i Lucas, d'Agota Kristof, i amb les novel·les d'Imre Kértesz. "Jo hi veig també un punt distòpic que em fa pensar en Stanislaw Lem", afegeix Gispert, abans de recordar que els lectors catalans ja havien pogut descobrir una de les novel·les més conegudes de Magda Szabó, La porta (La Magrana, 2005). "Encara la té present molta gent a qui he parlat d'Abigail –reconeix–. Em sembla que aquesta novel·la farà forat".

La llibretera Olga Federico s'ha decidit a fer cas de les recomanacions d'alguns clients de La Impossible, llibreria de l'Eixample barceloní, i ha llegit Les males herbes, de Jordi Masó. "Cada conte és molt diferent, i Masó t'ho fa passar bé des de l'inici –assegura–. Escriu tan bé i explica històries tan interessants que no esperes grans girs. La primera, Una conversa amb Damià Sindreu, reconstrueix la visita, narrada a través de petits fragments, a una estrella de l'òpera per part d'algú que amaga les seves intencions reals". Pianista i escriptor, Masó ha escrit, entre altres, els llibres de contes Polpa (2016) i La biblioteca fantasma (2018) i la novel·la Un hivern a Corfú (2019).

"Suposo que hi ha, com a mínim, un moment que hem de fer balanç de la nostra vida per, potser, entendre qui som. A la Lena, protagonista del llibre de Carolina Montoto, això li passa als 50 anys. Aquesta reflexió serà el punt que la durà lluny, fins i tot a Menorca –diu Dolors Boatella, que el 2019 va agafar la llibreria VaDllibres a Ciutadella–. Lena al descobert és una novel·la reivindicativa, emotiva i amb altes dosis d'ironia, d'algú fart de la precarietat laboral i que treballa fent una feina que estima [és correctora], que no assumeix que una dona es torni invisible pel fet de sumar anys. És algú que, a partir de la seva memòria personal, ens recorda la importància de posar llum a la memòria històrica, que és col·lectiva i individual i que tant ens condiciona". Boatella diu que, a vegades, la lectura d'un llibre va més enllà de la pàgina final. I que aquest és un dels casos recents en què li ha passat això.

"Aquesta novel·la pot atreure tota mena de lectors. És fresquíssima, intel·ligent, divertida i sarcàstica –assegura Jordi Costa des de la llibreria Strogoff, que fa sis anys va aixecar la persiana a la Garriga–. T'ho fa passar bé perquè força la versemblança al màxim. Això la diferencia d'aquelles novel·les negres que s'ho prenen tot seriosament. Els personatges de La gran serp potser són delirants, però rere les seves accions Pierre Lemaitre fa una crítica a la França de la dècada dels 80". Jordi Costa explica que Lemaitre, guanyador del premi Goncourt el 2013 amb Ens veurem allà dalt, va escriure La gran serp fa més de tres dècades, però no la va publicar mai. "Només un advertiment a qui la comenci –diu el llibreter–. Lemaitre té l'habilitat de fer-te enamorar d'un personatge i al cap de poc el mata!".