Una anaconda de 20 metres. Un gos salvatge amb dos nassos i una aranya gegant que enverinava indis. Quan Percy Fawcett va explicar tot el que havia descobert el primer cop que va explorar la selva brasilera, els científics van mostrar-se eufòrics. Gràcies a ell podrien riure de valent cada nit que fessin unes pintes al pub de la cantonada. Ningú es va creure Fawcett. I, de fet, aquells animals no es van arribar a descobrir mai.

Percy Fawcett no es va guanyar mai la simpatia dels científics, però sí que va arribar a ser immortal i estimat per un poble, el britànic, preparat per oferir el cor a un foll valent. Durant molts anys els britànics preferien un súbdit de l’Imperi prou boig per caminar pels racons més salvatges del planeta preocupat per poder fer el te, anar ben vestit i pentinar-se els bigotis, que no un científic estranger. I Fawcett, en algun moment de la seva vida, va perdre el nord i es va convertir en un dels exploradors més curiosos de l’inici del segle XX. Tant, que es va perdre.

Nascut el 1867 a Torquay, a la costa sud d’Anglaterra, dins una família plena de funcionaris i soldats al servei de l’Imperi Britànic, Fawcett estava destinat a seguir el camí del seu pare: estudiar i ser enviat a una colònia. Si el pare s’havia format a l’Índia, ell va fer carrera militar i va acabar a l’actual Sri Lanka, on es va casar amb una dama britànica. Van tenir dos fills, però la vida a l’illa no els agradava i va demanar un canvi de feina. Va abandonar el regiment d’artilleria on servia per ingressar a la Societat Geogràfica Britànica, on es va especialitzar en tasques sobre el terreny per elaborar mapes.

Fawcett també va servir durant uns anys els Serveis Secrets britànics, al nord de l’Àfrica, però va poder tornar a Londres, on va fer amistat amb els escriptors H. Rider Haggard i Arthur Conan Doyle. El 1906 Fawcett va rebre l’encàrrec d’anar a la frontera entre Bolívia i el Brasil per poder elaborar uns bons mapes d’una zona bastant desconeguda. Va ser durant el viatge per aquelles selves quan va afirmar que havia vist els animals salvatges que ningú sap si es va inventar, o va creure que veia de veritat afectat per alguna febrada.

Fos com fos, aquell viatge el va canviar del tot. Fawcett va liderar set expedicions per la zona, perquè en algun moment va decidir que ell seria l’home destinat a trobar una ciutat perduda enmig de la selva plena de tresors. Si la recerca d’Eldorado ja havia provocat la mort de desenes d’exploradors espanyols, britànics i francesos durant els segles anteriors, Fawcett no es va deixar espantar i va batejar aquella ciutat com a Z. Però l’esclat de la Primera Guerra Mundial va aturar els seus plans durant alguns anys i li va tocar tornar a Europa per lluitar a les trinxeres de Flandes, on va guanyar medalles al valor.

Fawcett creia que aquesta ciutat mítica era a la zona del Mato Grosso. Quan li van parlar d’un document escrit per un bandoler brasiler 200 anys abans on s’esmentaven unes ruïnes per la zona, el britànic va acabar d’embogir. Es creia destinat a ser el descobridor d’una civilització perduda. I amb aquest objectiu va moure fils per rebre diners d’uns empresaris de Londres amb els quals va organitzar una expedició, el 1925, acompanyat del seu fill Jack i un amic seu. Percy Fawcett va deixar escrit que en cas de no tornar, ningú els hauria de sortir a buscar. El 29 de maig del 1925 va enviar l’última carta, on deia que es disposava a entrar en una zona desconeguda, prop del riu Xingu. Mai més es va saber res d’ells.

Diferents expedicions han intentat trobar Fawcett. A les tribus de la zona hi ha relats orals d’exploradors blancs assassinats per caníbals, però cap dels ossos trobats corresponen a Fawcett. La seva mort és un misteri. I, esclar, la mort el va fer famós en un Regne Unit on s’ha arribat a dir que va perdre la memòria i va viure entre indis en pau. Pocs s’ho creuen.

‘El món perdut', d'Arthur Conan Doyle

Diuen que Conan Doyle es va inspirar en els viatges del seu amic Fawcett per escriure aquest relat clàssic d’aventures amb què tants joves han gaudit. El professor Challenger encapçala una expedició en terres de Sud-amèrica per demostrar l’existència de vida prehistòrica en un paratge secret del continent. Un món perdut, vaja.