BarcelonaLa Setmana del Llibre en Català és "on comença tot", segons el lema d’enguany. Una celebració on es presenten les principals novetats de la rentrée amb cada cop més expositors i més públic i cada vegada més participativa i transversal, que vol esdevenir una festa de sector i de país en defensa de la llengua als territoris de parla catalana, i també una oportunitat per promocionar-la arreu del món. Amb aquest objectiu, l’Institut Ramon Llull organitza un any més la Llull Fellowship, en la qual aquest any participaran divuit editors de ficció i de literatura infantil i juvenil de països com Egipte, el Regne Unit, França, el Canadà, els Estats Units, Polònia, la Xina i Ucraïna. De l’11 al 15 de setembre, al Moll de la Fusta de Barcelona, coneixeran in situ el mercat i, com cada any, en sortiran traduccions i una relació personal i institucional. "La sorpresa se l’emporten quan veuen que una comunitat reduïda d’un màxim de 10 milions potencials de parlants és capaç de bastir una xarxa i d’arribar on arriba", afirma Joan de Sola, director de l'àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull, que es dedica a facilitar que els editors i agents internacionals coneguin les obres dels autors perquè traspassin fronteres.

L'editor Laurenz Bolliger és un dels convidats. Amant de la cultura catalana, el primer llibre català que va llegir i publicar en alemany va ser El carrer estret, de Josep Pla, i ha continuat amb altres com Tor, de Carles Porta. Espera de la visita reprendre el contacte amb Catalunya, refrescar el seu català i descobrir llibres dels quals ja ha sentit a parlar com és el cas de Consum preferent, d'Andrea Genovart. "Crec que algunes de les millors novel·les de la literatura europea són catalanes", diu, i esmenta Solitud i La plaça del diamant. I avui estan sortint "noves veus emocionants", com Irene Solà, "amb les seves novel·les meravellosament líriques i plurivocals". Llegir-la li recorda un cap de setmana que va ser als Pirineus on, envoltat de natura, a la tarda seia amb els amics al voltant del foc i menjaven calçots amb romesco: "Va ser divertit i màgic".

És innegable que la literatura catalana viu moments dolços marcats per algunes fites assolides recentment com la candidatura d’Eva Baltasar a la shortlist del Booker Internacional, les ressenyes de Miquel de Palol en mitjans com el New York Times, la traducció d’Anna Gual a la revista Poetry Magazine i l’edició especial de la revista Granta dedicada a la nostra literatura. També el premi Mallarmé per a Jaume Pont o èxits anteriors com el de Jo confesso de Jaume Cabré a França i Polònia i el de La pell freda d’Albert Sánchez Piñol a Alemanya.

"És una feina col·lectiva", comenta Sola amb modèstia: "Estem en un nivell homologable a qualsevol altra cultura literària europea". De fet, la literatura catalana gaudeix de molta activitat més enllà de les nostres fronteres: enguany se li dedicarà un monogràfic al festival Livres dans la Boucle de Besançon i un específic de còmic català i espanyol al Saló del Còmic SoBD de París.

En aquest procés d'internacionalització, les traduccions són fonamentals perquè "no hi ha més bon ambaixador que un bon llibre ni més bon aliat que una bona traducció", diu Sola. Com a mostra, les obres publicades a l’exterior amb el suport de l’IRL no han parat d’augmentar i el 2022 ja n'eren 220 entre traduccions i obres il·lustrades. A més de la formació de traductors, les subvencions i els seminaris, entre les tasques del Ramon Llull també hi ha les residències de creació i la promoció en fires com la de Frankfurt. "Estem a nivells d'internacionalització insòlits, ara cal consolidar-los", diu Sola, que apunta objectius com ara mantenir les dotacions pressupostàries i l’exploració de nous mercats com el món àrab i la Xina.

Les dones i la poesia

Entre la nostra literatura recent amb més repercussió internacional hi ha molts noms de dones. Ha canviat el cànon de la literatura més demandada? Per a Sola, ha canviat a tot arreu: "Ja no hi ha preeminència de creadors homes i les dones tenen molta projecció". L’editora de la prestigiosa revista anglesa Granta, Josie Mitchell, confirma que el canvi no només és en relació amb les dones, sinó "també en termes de diferències culturals, lingüístiques, racials i de classe": "Aquests canvis no reflecteixen una tendència, sinó una necessitat. Donant veu als grups infrarepresentats o prèviament marginats, com les dones autores, esperem expandir el cànon i oferir un rang més ampli de narratives als nostres lectors", afegeix.

En la literatura que ha traspassat fronteres, també hi té una menció especial la poesia, que viu una "revifalla de tipus planetari", segons l’escriptor i crític estatunidenc establert a Barcelona Sam Abrams. Ho atribueix al fet que "la gent està entenent que és una de les últimes parcel·les on podem trobar veracitat i autenticitat".

Lletres honestes i en lluita

I què té d’especial la nostra literatura? Si hi ha algun tret diferencial és el fet que "és perfectament exportable i universalitzable", afirma Sola. "Estàvem impressionats per la qualitat de l’escriptura i la resposta dels nostres lectors", diu Mitchell sobre la publicació a Granta de diversos autors catalans. "Quan vam començar a llegir per a l’edició especial ens va xocar la qualitat i l’abast dels treballs. L’escriptura és fresca i vívida, i portada a l’anglès per traductors de primera", explica.

La poeta nord-americana AKaiser va trobar els poemes d’Anna Gual a la llibreria La Central quan va venir a viure a Barcelona i és la responsable que la revista Poetry Magazine en publiqués un. Graduada en ciències polítiques, considera que un caràcter de lluita contra l’opressió defineix la nostra literatura. "Hi ha una honestedat, alguna cosa de real, de la terra, d’arrels tectòniques, important i diferent. Els catalans no tenen temps per no anar directes, no tenen el luxe de les distraccions", afirma. Els Jocs Olímpics van situar Catalunya al món, considera, i el referèndum l’ha tornat a posar a l’escenari mundial. "Cada vegada hi ha més gent que vol aprendre el català i que entén la importància i el que és Catalunya", com també passa amb altres llengües minoritzades.

Per a Abrams, l’auge de la internacionalització es deu a un canvi d’actitud: "La gent comença a veure que tenen una literatura competitiva, rica, fèrtil, que pot dialogar amb les altres del món i que no cal que es quedi enrere". Però els casos d’èxit responen també a un canvi mundial, segons Abrams: "Abans es mirava les cultures amb grans tradicions com l’anglesa, l’alemanya, la francesa o l’americana. Amb la postmodernitat i el postcolonialisme hem canviat de punt de vista. Estem oberts a tota mena de literatures perquè sabem que un gran autor pot sortir en qualsevol llengua i en qualsevol lloc del món". I cal afegir-hi un element determinant: "La literatura catalana ja no s’emmiralla en la literatura espanyola, això s’ha acabat. Treu pit i això està molt bé".

Deures pendents

Ara bé, "cal mimar aquesta bonança", alerta Abrams, i "cal tenir clar què s’ha de projectar, què és prioritari que es conegui, i fer un esforç entre sector, agents, universitat, editorials, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull" amb una "actitud d’empenta i no passiva" perquè la presència internacional "sigui permanent". I és que ell és força crític amb la gestió: "En aquest moment extraordinari d’intercomunicació, resulta que la literatura catalana moltes vegades es mira el melic en lloc d’estar endollada al bo i millor que es produeix", etziba el també professor de literatura universal, que considera que "la quantitat de llacunes que hi ha a la tradició catalana fa feredat amb tants anys i subvencions".

D’altra banda, Miquel de Palol, l’obra del qual ha tingut enguany repercussió internacional, és encara més contundent. Palol s’ha sentit comprès en les ressenyes que s’han escrit als mitjans internacionals, però no pot dir el mateix amb les catalanes: "M’hauria agradat tenir bones males crítiques, que assenyalessin defectes que tinc, però amb la majoria de crítiques adverses d'aquí tinc la sensació que no han entès res". Opina que per a la internacionalització "l’atzar fa molt més que les institucions, que fan el que poden perquè tenen uns pressupostos de merda". I parlant de responsabilitats assenyala per damunt de tot les institucions: "El primer enemic de la cultura catalana és la Generalitat de Catalunya, que menysprea absolutament el seu valor cultural. S’han proposat destruir-lo. Està fent més mal que el que li va fer Franco". Per la seva banda, Abrams acaba amb una crida: "El món està receptiu, podríem anar millor. És el gran moment. Vinga!"

4 escriptors que traspassen fronteres

“Una epopeia de la conspiració global” i “una gran novel·la d’idees disfressada de novel·la de misteri”. Així elogiava el New York Times la primera novel·la de Miquel de Palol, El jardi dels set crepuscles, escrita el 1989 i traduïda ara a l’anglès per Adrian Nathan. Guardonada amb diversos premis com el Crexells, pròximament la reeditarà Navona.

El tríptic que va catapultar Eva Baltasar a les llistes de més venuts format per Permagel, Boulder i Mamut, s’ha traduït a una desena de llengües. Boulder ha entrat enguany a la shortlist del Booker Internacional. En aquesta novel·la “conjura una versió de la maternitat que defuig la paraula”, apuntava el New York Times.

Traduïda a més d’una quinzena de llengües, Canto jo i la muntanya balla va guanyar el premi de literatura de la Unió Europea. “Animals, fantasmes, humans, muntanyes i núvols comparteixen narrativa en aquest juganer i profundament sentit retrat de Catalunya i la seva gent”, deia una crítica del Guardian.

D’entre autors i traductors de tot el món, el poeta lleidatà Jaume Pont i el seu traductor al francès, François-Michel Durazzo, han guanyat enguany el premi Mallarmé Estranger de Traducció que concedeix l’Académie Mallarmé de França per Mirall de negre nit (LaBreu), publicat en francès per L’Étoile des Limites.