Barcelona“Amb la Patricia Highsmith (Texas, EUA, 1921 - Locarno, Suïssa, 1995) passa el mateix que quan veiem una pel·lícula de por, ens tapem els ulls però obrim els dits per veure què passa", diu la professora de literatura, escriptora, investigadora i crítica literària Anna Maria Villalonga. ¿I què és tan pertorbador que no vulguem veure però que alhora no podem evitar de mirar? “Ens incomoda, ens inquieta sobretot perquè no hi ha solució, no ens aporta cap tranquil·litat i Highsmith manipula els mecanismes del suspens com ningú”, conclou Villalonga. Quan es celebren cent anys del naixement de l’enigmàtica escriptora, les trames d’algunes de les seves obres són plenament vigents. En moltes de les seves novel·les la idea principal és la mentida com a forma de vida i, en l’era de la intoxicació i les falses identitats, no és gens difícil trobar personatges públics que podrien encaixar sense gaires problemes en l’univers d'impostors creat per l’autora.

L’escriptor i comissari de BCNegra, Carlos Zanón, que confessa que un dels llibres que més l’ha influït és Mar de fondo (Anagrama), creu que la literatura de Highsmith ha tingut un gran impacte en molts altres autors. Abans de Highsmith la majoria d’assassins eren psicòpates freds i calculadors, però l’escriptora ho capgira tot, i crea una cosa monstruosa: “Són personatges amorals i per això ni ens agraden ni ens deixen d’agradar, retrata la part més fosca, Highsmith ens fa sentir que tots nosaltres podríem ser assassins”, resumeix Zanón.

Sense judicis morals

Highsmith va dir sobre Ripley: “És força intel·ligent i té un caràcter amoral; suposo que trobo interessant el contrast amb la moral estereotipada i sovint hipòcrita i falsa. No es poden fer històries interessants amb imbècils”. L’habilitat de l’escriptora era que posava al lector a favor dels seus assassins perquè en lloc de traçar una línia divisòria entre el Bé i el Mal, Highsmith els superposa i no fa cap judici de valor. Graham Green ho va resumir així: “En un món sense finals morals, que res tenen en comú amb el món heroic d’altres autors com Hammett i Chandler, ni amb els seus romàntics i desil·lusionats, sempre acaba vencent el mal”. Tom Ripley, Howard Ingham, Robert Forrester o Bruno Anthony, alguns dels assassins creats per la ment de l'autora, gairebé sempre aconsegueixen sortir-se’n.

Highsmith va començar la seva carrera com a escriptora durant la dècada dels quaranta. No va ser fàcil però fins al 1950, finalment, va aconseguir publicar Estranys en un tren (Columna/Anagrama). I a partir d’aquí, i gràcies en part a l’adaptació que va fer de la pel·lícula Alfred Hitchcock, l’escriptora es va anar fent molt popular. Es van fer i es continuen fent moltes adaptacions al cinema de les seves novel·les. Highsmith no va tenir una infància fàcil. La seva mare li va confessar que va intentar avortar bevent aiguarràs i no va conèixer el seu pare fins que va tenir 12 anys. La seva orientació sexual aleshores també podia ser problemàtica. Tanmateix, va ser una de les primeres autores que es va atrevir a escriure sobre relació lèsbica. Ho va fer el 1952 i amb un nom fals. En aquell moment va titular la novel·la The price of salt (El preu de la salt). Quan finalment va confirmar que ella n’era l’autora li va canviar el títol per Carol (L'Avenç/Anagrama).

Què ens diran els seus dietaris?

A l’epíleg que va escriure per a una nova edició de Carol l’any 1989, l’escriptora explicava que havia rebut centenars de cartes en què li agraïen que descrivís una relació lèsbica sense condemnar-la i sobretot que no la convertís en una història impossible o desgraciada. “Mai es va sentir identificada amb la societat nord-americana ni s’hi va sentir còmoda –diu Villalonga–. Al voltant d’ella sempre hi ha hagut un cert misteri, era mol reservada, explicava molt poc d’ella mateixa. Els dietaris –es publicaran als Estats Units aquest any i en castellà ho faran el 2022 de la mà d’Anagrama– ens aclariran algunes coses”.

Villalonga reivindica els contes de Highsmith (Anagrama n’ha publicat un recull en castellà i en català ho va fer Columna). “Als contes afloren moltes de les seves obsessions, com el seu amor pels animals”, diu l’escriptora i crítica literària. A Crímenes bestiales, que Anagrama va publicar en un únic volum que recull els primers cinc llibres de contes de l’escriptora, hi ha històries inquietants en què els animals es vengen dels éssers humans. Des d’un cultivador de cargols obsessiu que acaba sent devorat per aquestes bestioles fins a un infant que mata la mare perquè ha preparat una sopa amb la seva tortuga. En altres relats, el crim acostuma a passar en l’àmbit domèstic. “Hi ha un conte en què un home comença a inquietar-se perquè hi ha uns infants que juguen i molesten i, a partir d’aquí, s’inicia una espiral de violència, aquesta és una de les peculiaritats de Highsmith, que moltes de les víctimes moren simplement perquè fan nosa”, diu Zanón. Potser això és el més pertorbador de l'autora, la facilitat que tenen els seus assassins, aparentment normals, per matar.

L'inquietant univers de l'autora

Estranys en un tren

És la primera novel·la que va publicar l'autora, al 1950, i explica com organitzar el crim perfecte i matar algú que simplement molesta.

Carol

L'autora la va publicar amb un nom fals el 1952 i es va convertir en una novel·la de culte. Descriu sense cap tipus de judici una relació d'amor entre dues dones.

Tom Ripley

Highsmith va escriure diferents novel·les amb Tom Ripley com a protagonista –la primera el 1955 i l'última el 1991–. És el perfecte impostor: mentider, assassí i estafador que viu plàcidament.

Els contes

Crímenes bestiales, Pequeños cuentos misóginos, Once, A merced del viento i La casa negra són els cinc reculls de contes que Anagrama recull en un sol volum. Columna en va aplegar en dos volums: Ocells a punt de volar (1938-1949) i Una afició perillosa (1952-1982).

Mar de fondo

Una de les virtuts d'aquesta novel·la és el retrat que fa d'una societat hipòcrita a través de la història d'un matrimoni i d'un marit aparentment perfecte.