La vida i la personalitat de l’escriptora Carson McCullers, nascuda amb el nom de Lula Carson Smith al poble de Columbus -a l’estat nord-americà de Geòrgia- l’any 1917, van ser tan estranyes, malaltisses i fascinants com continuen sent-ho avui les seves novel·les i contes. De talent precoç -la seva mare solia proclamar que havia infantat un prodigi-, la jove Carson va debutar el 1940 amb la novel·la El cor és un caçador solitari. Només tenia vint-i-tres anys i l’èxit que va aconseguir -tant el reconeixement crític com les vendes i la fama- ja la va acompanyar fins al final de la seva intensa vida, que va transcórrer entre la seva Geòrgia natal i Nova York.

No va ser, en tot cas, una vida fàcil ni feliç. Tot i que va tenir la sort de néixer en una família que trencava amb els esquemes ultraconservadors i racistes del Sud Profund -els seus pares eren relativament progressistes i feien gala d’una sensibilitat artística insòlita en aquelles contrades-, ja en l’adolescència va començar a patir els problemes de salut de tota mena que l’amargarien sempre. Primer va ser una febre reumàtica i, més endavant, un seguit d’embòlies que li deixaren paralitzat el costat esquerre del cos i que a la fi la postraren en una cadira de rodes. Sentimentalment, tampoc no va tenir gaire sort. Va estar casada amb l’escriptor frustrat Reeves McCullers, de qui va prendre el cognom i de qui es va divorciar pocs anys abans que ell se suïcidés, però va ser una dona d’afectes turbulents i d’una sexualitat complicada. Es va enamorar de diverses dones, però no va consumar mai cap relació. Alcohòlica i autodestructiva, va tancar el cercle de la seva precocitat morint prematurament el 1967. Tenia cinquanta anys, i en feia més de vint que havia escrit els seus millors llibres.

Una doble commemoració

Una doble commemoració Entre les obres més celebrades de Carson McCullers, destaca per sobre de totes el seu debut, El cor és un caçador solitari, una novel·la que conta la història de diversos personatges inadaptats o marginats socials, ja sigui per raons físiques (un sordmut), de raça (un metge negre) o psicològiques (com és el cas de l’alcohòlic i inestable Jake Blount). A la seva primera novel·la, McCullers ja va fixar els trets definidors de la seva literatura: l’interès per la gent que viu als marges, un estil entre poètic i cru, i una mirada capaç de captar i transmetre amb duresa, humanitat i melancolia els misteris més severs i insondables de la vida.

Altres obres destacades són les novel·les Reflexos en un ull daurat (1941), un drama arravatat que John Huston va adaptar al cinema amb Marlon Brando i Elizabeth Taylor, Frankie Addams (1946) i La balada del cafè trist (1951). L’Altra Editorial va publicar l’any passat aquesta última, juntament amb els sis relats que conformaven el volum original. L’editora Eugènia Broggi, lectora incondicional de McCullers des de l’adolescència, vol aprofitar l’avinentesa que aquest 2017 es commemoren el centenari del naixement i els cinquanta anys de la mort de l’escriptora per publicar tota la seva obra en català. “De moment -diu Broggi-, ara recuperem la traducció de Frankie Addams feta per Jordi Martín Lloret i publicada per Empúries el 2009, i que el traductor mateix ha revisat per a l’ocasió, i al setembre traurem una nova traducció d’ El cor és un caçador solitari, feta també per Martín Lloret”. En castellà, Seix Barral també preveu publicar, al llarg de l’any en curs, tota l’obra de McCullers. Ha començat per Reflejos en un ojo dorado, la seva segona novel·la, i La balada del café triste.

Del sud, però singular

Del sud, però singular Carson McCullers ocupa un lloc central en el panteó dels escriptors del sud dels Estats Units. És un panteó que inclou molts noms que han donat forma a la literatura nord-americana -i mundial- de tot el segle XX: William Faulkner, Thomas Wolfe, Katherine Anne Porter (per qui McCullers sentia autèntica devoció), Truman Capote i Tennessee Williams (tots dos bons amics de l’escriptora), Flannery O’Connor, Harper Lee... La llista podria ser interminable.

Amb les diferències i particularitats que es vulgui, la literatura de tots aquests autors està marcada pel fet d’haver nascut en una societat tan idiosincràtica com la del sud dels EUA. Tradicionalista, profundament traumatitzada i ressentida per la derrota en la guerra civil que entre el 1861 i el 1865 va enfrontar els estats esclavistes i rurals del sud amb els estats abolicionistes i industrials del nord, la societat del sud nord-americà es va caracteritzar durant tot el segle XX -i encara ara- per ser declaradament racista. El tema racial, per descomptat, és omnipresent en la literatura dels seus autors. A l’hora d’assenyalar un tret compartit entre McCullers i els seus col·legues, el traductor Jordi Martín Lloret destaca que ella “ho escriu tot tal com raja, des de les entranyes, i no fa cap concessió a cap mena de convenció”. També “té tirada als extrems i als contrastos -diu Martín Lloret-, i sap com combinar magistralment la sordidesa amb la bellesa, l’amargor amb una certa esperança candorosa, la decadència amb un cert esperit de superació”. Un altre tret compartit entre els millors autors del sud és la força plàstica de la prosa. McCullers és esplèndida descrivint les atmosferes i els paisatges -l’hostilitat climàtica- dels escenaris del sud, dominats pel sol, la xafogor, la pols.

Amb tot, McCullers va ser pionera d’una virtut poc freqüent, almenys quan ella va començar a escriure, en la literatura del sud: l’empatia pel diferent, pel marginal, pel minoritari. “McCullers està interessada -explica Broggi- en aquells personatges que no encaixen en la societat. Entre els seus personatges, hi ha homosexuals, jueus, negres... També n’hi ha molts que tenen alguna tara o deformació física, igual que ella: un és geperut, una altre és sordmut, una altre és massa alt i desmanegat...”

Frankie Addams, d’imminent publicació, conta la història d’una nena de dotze anys que se sent desconnectada de tot. Precisament, les frases inicials il·lustren bé la desubicació existencial de molts personatges de McCullers: “Aquell estiu feia molt de temps que la Frankie no formava part de res. No pertanyia a cap club ni era membre de res al món. La Frankie s’havia convertit en una persona solitària que es quedava sempre al llindar de les portes, i tenia por”. Un altre exemple paradigmàtic de la incomunicació i de la impossibilitat per culminar els afectes pròpia dels personatges de l’escriptora el trobem en el triangle d’amors no correspostos que formen els tres protagonistes de La balada del cafè trist. Fatalment, cada un d’ells estima qui el menysprea, i tots tres junts formen un trencaclosques de cors desesperats i d’encaix impossible.

William Faulkner

Fent literatura sobre els morts i els vius del seu Mississipí natal, Faulkner va convertir-se en un dels patriarques indiscutibles de la novel·la moderna. Violenta i lírica, realista i mítica, la seva obra, en què destaquen títols com Santuari i El soroll i la fúria, és imprescindible per entendre la literatura de García Márquez, Vargas Llosa, Moncada, Porcel i tantíssims altres escriptors que han begut de la deu faulkneriana.

Flannery O’Connor

Són moltes les semblances entre O’Connor i McCullers. Oriündes de l’estat de Geòrgia, totes dues van morir prematurament i les seves obres són plenes de personatges tocats pel grotesc i abocats a la tragèdia, cosa que les va convertir, segons la crítica, en representants del southern gothic, un subgènere que traslladava els temes lúgubres i inquietants propis del gòtic angloeuropeu als escenaris del sud dels EUA.

Truman Capote

Amb A sang freda, la reconstrucció literàrio-periodística de l’assassinat d’una família de grangers de Kansas, Capote va encunyar el terme de novel·la de no-ficció. També va assolir una fama que va esterilitzar-lo creativament. Fill del sud, va néixer a Nova Orleans, Louisiana, i va passar la infantesa a Monroeville, Alabama, un escenari que va literaturitzar en la seva primera obra, Altres veus, altres àmbits.

Harper Lee

Originària d’Alabama, Harper Lee és l’autora de Matar un rossinyol, una de les novel·les més dures i alhora més idealistes que s’han escrit mai sobre el conflicte racial que durant el segle XX va remoure el sud dels EUA. Conta la defensa que un advocat blanc, l’inoblidable Atticus Finch, fa d’un home negre acusat injustament de violar una noia blanca. Longseller inexhaurible, se’n va fer una pel·lícula també mítica amb Gregory Peck.