REPORTATGE

Kosmopolis 2019 en cinc claus

Entre els gairebé 120 participants de Kosmopolis 2019 hi ha escriptors com Enrique Vila-Matas, Eva Baltasar, Han Kang, Marina Garcés, Paula Bonet i Richard Sennett, però també cineastes com Juan Antonio Bayona, físics com Lisa Randall i músics com Blixa Bargeld. La “festa de la literatura amplificada” torna al CCCB del 20 al 24 de març

Kosmopolis 2019 en cinc claus Zoom

“Aquest festival és un espai d’experimentació, que vol jugar amb diferents formats, i l’objectiu de fons és reivindicar la centralitat del món de la literatura”, explicava ahir Judit Carrera, directora del CCCB, abans de recordar que és la primera de les deu edicions de Kosmopolis -que aquest any compta amb un pressupost de 170.000 euros- en què “la paritat entre homes i dones és absoluta”. A més d’inserir-se “en un ecosistema literari ric i divers que demostra la capitalitat editorial de Barcelona”, el festival “mostra l’impacte de les noves tecnologies i dona l’oportunitat a noves veus i tendències”. També és “un pont”, en el sentit que s’obre cap al món amb la presència d’autors amb repercussió internacional. “La traducció i el multilingüisme és la nostra manera d’entendre el món”, va dir Carrera.

Cap on s’encamina el capitalisme?

“Des de fa uns anys, l’expressió relat circula als mitjans i s’ha convertit en un talismà per parlar de poder, diners, hegemonia i altres conceptes -matisava Juan Insúa, director de Kosmopolis-. Durant la modernitat s’havia parlat de grans relats que estructuraven el món. Això va canviar durant la postmodernitat, en què aquests relats es van disseminar i fragmentar. El que ara és important és veure com potenciem els relats contraapocalíptics. La literatura hi juga un paper clau”. Per aquest motiu un dels eixos del festival porta per títol Transicions del capitalisme : el sociòleg Richard Sennett presentarà Construir i habitar (Arcàdia / Anagrama, 2019), dedicat a l’estudi de les ciutats, Vicenç Villatoro i Sam Abrams conversaran al voltant de “la lògica del lloc” -què ens fa locals i què ens converteix en universals?- i els filòsofs Marina Garcés i Éric Sadin parlaran de la “siliconització d’un món cada cop més regit pels algoritmes”.

El feminisme, gran revolució del segle XXI

“La lluita per la igualtat, el paper de les dones per evitar el canvi climàtic i la pràctica de la sororitat són tres dels vectors que sintetitzen els diversos corrents i manifestacions dels nous feminismes”, va recordar Insúa. En aquest apartat destaca la taula rodona amb quatre autores que han publicat novel·les molt ben rebudes durant els últims dos anys: són Eva Baltasar, Tina Vallès, Marta Orriols i Laura Pinyol. L’escriptora Najat El Hachmi dialogarà amb la periodista i activista egípcia Mona Eltahawy, que opina que “el món àrab necessita una revolució sexual”.

Endinsar-se en la física quàntica

La ciència ha tingut un protagonisme creixent a Kosmopolis, i en aquesta edició la física quàntica serà un dels grans eixos. “Nabokov deia que quan escriguéssim la paraula realitat ho havíem de fer entre cometes -va dir Insúa-. El relat de la física quàntica ha canviat la nostra concepció del que és real”. Per demostrar-ho, Lisa Randall, experta en física de partícules i cosmologia, pronunciarà la conferència Trucant a les portes del cel: com la física escala l’univer s. Hi haurà, també, una lectura dramatitzada de Copenhagen, obra de teatre que reconstrueix la trobada entre els físics Niels Bohr i Werner Heisenberg el 1941, en plena cursa pel desenvolupament de la bomba atòmica.

El cinema: Kubrick, Bayona i Assayas

Aprofitant els últims dies de l’exposició sobre Stanley Kubrick, Kosmopolis explorarà els relats presents en algunes de les seves pel·lícules a partir de converses com les del director Juan Antonio Bayona i Ángel Sala, però també taules rodones amb Rodrigo Fresán, Laura Fernández i Simon Roy. El festival projectarà també un documental sobre Ursula K. Le Guin i la nova pel·lícula d’Olivier Assayas, Doubles vies -que s’estrenarà als cinemes el 12 d’abril-, protagonitzada per un editor que es nega a publicar un dels seus autors habituals perquè ha escrit una novel·la de no-ficció polèmica: hi explica una relació clandestina precisament amb la dona de l’editor.

Noves maneres i formats de narrar històries

“Estem dins i fora del parèntesi de Gutenberg”. Per demostrar aquesta afirmació, Kosmopolis presenta sessions com Twitteratura -la literatura vehiculada a través de Twitter, de la qual oferirà una masterclass Manuel Bartual-, la creació de narracions seriades per a audiollibres i les adaptacions cinematogràfiques, amb la presència d’autors com Lolita Bosch i David Trueba. Fins i tot hi haurà una sessió dedicada a intel·ligències artificials creatives. ¿Seran capaces de substituir en un futur els torturats autors, tal com pronosticava un relat de Roald Dahl, La gran gramatitzadora automàtica, el llunyà 1953?

Més continguts de llegim