Si podeu, hauríeu de llegir aquest article drets. Un home com Fridtjof Nansen mereix tots els honors. Un d’aquells romàntics que van trobar l’equilibri perfecte entre el seu ego i ajudar els altres, malgrat que, humà com era, també va escollir camins polèmics en alguns moments.

Fill d’un advocat noruec, Nansen va néixer amb esperit d’explorador. Va estudiar zoologia i va començar a caminar -o navegar- contra corrent. El 1882 s’enrolava al SS Viking, un vaixell dedicat a la caça de foques, però en va tornar més interessat a veure els animals vius i es va especialitzar en l’estudi del sistema nerviós dels animals. Decidit a ampliar els seus coneixements, el 1888 va protagonitzar la primera travessa del camp de gel de Groenlàndia d’est a oest en companyia d’altres exploradors. Es tractava d’esquiar, sovint a 45 graus sota zero, durant 500 quilòmetres. Una bogeria que li va donar fama i va potenciar la seva carrera, ja que de tots els membres de l’expedició ell va ser el que va aprofitar-ho millor, publicant un llibre de vivències i un altre en què explicava com vivien els esquimals, fent-ho des del respecte i l’admiració. Era el 1891.

Nansen s’havia fet un nom i el 1892 va proposar un projecte inspirat en una tragèdia: el 1881, una expedició nord-americana que buscava un pas marítim al nord de Groenlàndia va acabar amb el vaixell USS Jeannette, que havia quedat atrapat pel gel. Vint dels trenta-tres mariners van perdre la vida quan la pressió del gel va destrossar la nau, que es va enfonsar. Posteriorment, les restes van ser descobertes al sud i van permetre als científics intuir que existia un corrent marítim desconegut. Doncs bé, Nansen proposava dissenyar una nau que aguantés la pressió del gel, anar al nord, deixar-se atrapar i passar mesos a la deriva per veure si aquell corrent els acostava al pol Nord, on llavors encara no havia arribat ningú.

Semblava una bogeria, però el projecte va tirar endavant gràcies al disseny de Colin Archer, el creador del Fram, el vaixell que va abandonar la costa noruega a punt per passar tres hiverns atrapat a Groenlàndia. El Fram va aguantar la pressió del gel i va deixar atrapats aquells valents que no deixaven de fer experiments. Durant l’expedició, Nansen i Hjalmar Johansen van fer dos intents per arribar al pol Nord utilitzant esquís i caiacs, i es van passar mesos sols jugant-s’hi la pell. No van aconseguir arribar al pol Nord, però aquella expedició va ser tot un èxit, ja que tretze homes van sobreviure a tres hiverns prop del pol Nord, i de passada van descobrir que la deriva de les naus a la zona era per culpa del vent i no pas per culpa d’un corrent, com pensava Nansen. En tornar, tres anys després, van ser rebuts com a herois. Nansen, convertit en una celebritat, va reprendre els estudis en dues matèries ben oposades: l’estudi de les neurones i l’estudi dels corrents marítims. El seu vaixell Fram, per cert, seria cedit anys més tard a un altre gran explorador noruec, Roald Amundsen, quan va marxar a conquerir el pol Sud.

Home inquiet, Nansen també va ser un activista polític i es va convertir en un dels grans defensors de la independència de Noruega, llavors unida a Suècia. Va formar part de la delegació que va proposar al príncep de Dinamarca convertir-se en el primer rei de Noruega, el futur Haakon VII. Nansen, que havia sigut sempre republicà, va acabar apostant per la monarquia per connectar amb un poble llavors conservador com el seu i va ser escollit primer ambaixador del nou estat al Regne Unit, cosa que li va permetre fer amistat amb el rei Eduard VII. Gran opositor del socialisme, va ser un polític de centre molt admirat pels noruecs.

Acabada la Primera Guerra Mundial, Nansen va dedicar la seva vida a cuidar els refugiats que havien quedat atrapats pel conflicte i les noves fronteres i va crear el passaport Nansen, destinat a aquelles persones que cap estat reconeixia: aquest passaport va salvar la vida de milers de persones. El 1922 rebia el premi Nobel de la pau.

'La conquista del polo norte', Fergus Fleming

Durant les més de 500 pàgines d’aquest llibre, Fleming recorda tots els intents per conquerir el pol Nord per terra, mar i aire. Per descomptat, Nansen apareix en el recull d’aventures, algunes tan sorprenents que semblen invencions de Jules Verne, com la de Robert Edwin Peary, que el 1909 va afirmar que havia arribat al pol Nord. Molts ho dubten.