Cagada l'hemus

Quan 'xiular' no acaba de 'pitar'

Els quatre àrbitres que la Federació alemanya ascendeix a la Bundesliga

BarcelonaAmb això de les xiulades hem triomfat. No vull dir només respecte a fer-ne (almenys això no ens ho poden impedir, ni els d’aquí ni els d’allà, malgrat que les intentin silenciar, tant els d’aquí com els d’allà) sinó a com referir-nos-hi. Les xiulades ja són moltes més que les pitades, almenys les que es fan en llocs com el Camp Nou. Els mestres de les retransmissions de futbol (amb Puyal al capdavant) han reeixit a l’hora de fixar un lèxic català propi en aquest àmbit, i els àrbitres sempre xiulen el final dels partits amb aquest instrument (del dimoni) anomenat xiulet.  

No hem fet tanta sort amb un altre pito, el dels cotxes. Amb el diccionari a la mà només en podem dir clàxon, una paraula que, amb aquesta forma, no la podem sentir gaire propera. De fet, és un anglicisme: ve d’una marca registrada, Klaxon, que és la firma nord-americana que fabricava aquesta botzina, que, al seu torn, s’inspirava en el verb grec que vol dir ressonar

Per extirpar paraules tan introduïdes en la llengua popular (i utilitzades per molts escriptors), com pitar o pito, cal trobar alternatives incontestables i que arrelin, i no sempre és fàcil. Em veig amb cor d’anar convencent parlants que clàxon sona cool (potser vintage, també, no?) però encara ens caldria trobar una paraula per al so que emeten els microones (i les rentadores i els rentaplats i no sé quants electrodomèstics més!) quan acaben el que els hem demanat que facin. No sembla viable dir que xiulen, oi? Emeten avisos sonors? Potser sí, però això no és un terme, és més aviat una definició. Fan un sorollet? Massa genèric i polisèmic. Fan pit? De fet, pito sembla que ve de l’onomatopeia pit. I que està molt introduït entre nosaltres és indubtable, perquè l’hem catalanitzat fonèticament i és el protagonista de moltes frases fetes i expressions populars. O és que no us han pres mai pel pito del sereno? Els que ja no hem vist serenos en acció comprenem perfectament l’expressió i ja ni tan sols pensem en l’objecte! ¿En el llenguatge planer d’estar per casa no podem dir, doncs, que la rentadora pita?

stats