BarcelonaEn un món cada dia més complex i difícil d’interpretar, és normal que els llibres ja no es facin com abans. Que els editors no siguin uns senyors que llegeixen molt i trien el que més els agrada per publicar, sinó que siguin persones que venen d’altres mons –el de l’art, el de l’audiovisual, el de la dansa– i que colonitzen el format llibre, que continua sent una de les millors maneres d’estotjar i fer circular idees. Entre l’alta cultura i l’entreteniment lleuger hi ha moltes capes i possibilitats de sembrar visions crítiques de la cultura. 

Precisament el concepte de cultura crítica és el que fa servir per definir-se la cooperativa Consonni, un centre de cultura independent amb seu a Bilbao i integrat només per dones que fa més de vint anys que es dedica al món de l’art, la performance teatral i la producció audiovisual. Ara en fa quatre o cinc, però, va decidir obrir una col·lecció de llibres de ficció amb l’objectiu inicial de traduir al castellà autores basques que escriuen en euskera, com Uxue Alberdi o Miren Amuriza, però que s’està ampliant: acaben de traduir al castellà La plaga blanca, d’Ada Klein Fortuny, que en català havia publicat L’Altra Editorial, i no serà l’únic títol d’autora catalana que sortirà sota aquest segell. 

Com expliquen les seves responsables (una d’elles, Munts Brunet, és sabadellenca), creuen en la paraula escrita però també en la xiuxiuejada o declamada, la paraula feta acció i feta cos, i per això, a més d’editar llibres, produeixen podcasts i fan un format de ràdio en directe (Radio Consonni), i ofereixen tallers, residències artístiques i programes educatius perquè "ambicionen afectar el món que habiten i deixar-se afectar per ell". Fan una tasca d’acompanyament i d’amplificació de l’objecte llibre: una de les cançons del darrer disc de Maria Arnal va sobre un fragment de Continuar con el problema, de Donna Haraway, un dels textos de referència de Consonni, i és així perquè Arnal va rebre l’encàrrec de posar música a aquest llibre. Són aquesta mena d’hibridacions les que fertilitzen un terreny, el de la ficció, que potser necessitava aquest moviment de terra per ventilar-se i donar fruits més saborosos.