BarcelonaAquesta setmana hem sabut que algunes escoles de Barcelona han hagut de precintar patis i pistes esportives, o reduir-ne l’ús, per les queixes pel soroll d’alguns veïns del voltant. Els representants d’aquestes escoles remarquen que són queixes de veïns acabats d’arribar, ja que algunes fa més de cent anys que són al barri i no s’havien trobat mai en aquesta situació. A banda de la incoherència i la barra de llogar o comprar un immoble al costat d’una escola i queixar-se llavors del soroll de la canalla, aquestes demandes vulneren diversos drets dels infants reconeguts en la Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides: el dret al joc i al lleure i a participar en activitats recreatives pròpies de l’edat en entorns segurs i adequats, recollit en l’article 31; el dret a l’educació, a l’article 28, ja que els patis són espais educatius on es desenvolupen activitats que complementen l'aprenentatge a l'aula i fomenten habilitats socials, físiques i emocionals; i el dret a la salut i al benestar que recull l’article 24, ja que l'activitat física i el joc a l'aire lliure són essencials per al desenvolupament físic i mental d’un infant.

Vivim en una societat que ataca de manera reiterada els drets dels més vulnerables. Els infants són els que ho tenen més pelut, ja que encara no tenen la capacitat per defensar-se davant d’adults sense escrúpols que prioritzen les seves demandes per sobre de les necessitats infantils. Una política comunitària efectiva seria la que garanteix espais a l’aire lliure de joc i esbarjo per a la mainada, no l’ampliació de les plantilles de psicòlegs dels serveis de salut mental per fer front a l’augment d’addiccions a les xarxes socials, l’única alternativa de jugar i relacionar-se que els queda a infants i joves si els adults que els haurien de protegir els obliguen a quedar-se tancats dins de casa.

Els beneficis de llegir en companyia

Vetllar pels drets i les necessitats d’infants i joves és invertir en la construcció d’un futur sòlid per a un país i una societat. Són bones notícies, doncs, per als adults voraços i egoistes que campen pels nostres barris, ja que no és només la canalla qui en surt beneficiada. Un bon exemple el tenim dins l’àmbit que aquí normalment ens ocupa, és a dir, les lletres, perquè cada cop hi ha més estudis que demostren que la lectura compartida entre pares i fills aporta múltiples beneficis emocionals i cognitius, no només als infants sinó també als adults que la practiquen: redueix l’estrès parental; augmenta la confiança dels progenitors en el seu rol educatiu i disminueix sentiments de culpa o inadequació, especialment en famílies de risc; millora la salut mental, reduint símptomes d’ansietat i depressió, alhora que incrementa la satisfacció amb la vida familiar; fomenta una sensibilització cap a les necessitats dels infants, millora la comunicació i crea un ambient educatiu positiu dins la llar; promou una reflexió conjunta sobre valors i emocions, enriquint el vincle cultural i emocional; enriqueix el vocabulari dels adults i els estimula la ment a través de la reflexió i el diàleg; millora la capacitat d’atenció i concentració, les habilitats narratives i l'aprenentatge de nous continguts culturals o científics; i, finalment, fomenta l’empatia cognitiva, ajudant els progenitors a comprendre perspectives diferents a través de les històries que llegeixen i discuteixen amb els seus fills i filles.

Com diria Morgan Freeman-Noriguis, l’altruisme pur no existeix i fins i tot la Mare Teresa de Calcuta obtenia beneficis de la seva bondat. De la mateixa manera, quan invertim en els infants, invertim en el futur de tots. Siguem egoistes i fem-ho.