BarcelonaEl Consell de Mallorca ha dut a terme una iniciativa feliç: restaurar la casa on va viure Blai Bonet, a Santanyí, i transformar-la en una casa-museu per honrar aquest escriptor, un dels grans valors de les lletres mallorquines del segle XX.

França i Anglaterra sobretot són plens de cases dedicades a escriptors, de vegades al mateix habitatge on van viure, de vegades en un lloc que hagués tingut alguna relació amb ells. Només a França n’hi ha 185, que gairebé són més que els seus escriptors de gran anomenada. Victor Hugo té una casa dedicada a Besançon; Rousseau, a Montmorency; Balzac, a la capital; Chateaubriand a Châtenay-Malabry, amb 12.000 volums que li van pertànyer; Flaubert té la casa a Caen, perquè la seva de Croisset va desaparèixer; a Illiers-Combray hi ha una casa Proust, i fins i tot un poeta maleït, Rimbaud, té una casa-museu a Charleville. De Voltaire es visita tot un palau a Ferney, perquè va ser ric. A Catalunya n’hi ha poques, i no és per manca d’escriptors, que són legió. Hi ha plaques a les cases on van viure, i no sempre.

Però la majoria de les cases d’escriptors no serveixen per a gran cosa. Sovint no hi ha ni els llibres que havien posseït els seus amos o llogaters, i la visita només satisfà un anhel espiritual, fetitxista, dels devots. Això és el que passa amb la mínima habitació de Tübingen on Hölderlin va viure la segona meitat de la seva vida, sense seny: un passavolant hi manifesta la seva admiració i el seu respecte, i res més.

Per això saludem amb goig la decisió del Consell de Mallorca i el poble de Santanyí: la casa no serà pròpiament un museu, sinó un "centre de poesia". A més de poder-hi veure els mobles, llibres i objectes de Blai Bonet, cosa que té un valor sentimental molt relatiu, la casa serà un lloc per celebrar-hi recitals de poesia i potser de prosa –Bonet va excel·lir en els dos gèneres–, un lloc d’acollida per a estudiosos de la seva obra i, el més important de tot, residència temporal per a persones que, dotades d’un ajut per menjar tres cops al dia –no tots els poetes ho han fet– podran instal·lar-s’hi i escriure.

I, si a la casa de Bonet eliminen els videomapatges, encara millor. La poesia no té res a veure amb les noves tecnologies: la humanitat n’ha fet fins i tot quan no existien ni el llapis ni el paper.