BarcelonaSegons una tradició que no té cap base històrica, Jesús va néixer la matinada d’un 25 de desembre del nostre calendari: això és una invenció dels cristians romanitzats, que van trobar escaient fer néixer Jesús el dia que s’acabaven les festes saturnals a Roma, començades una setmana abans, l’equivalent al nostre 17 de desembre.

Ara, més que mai, predomina entre la gent dels pobles cristians, com el nostre en bona mesura, la teoria filosòfica de “la doble veritat”: és veritat ja indiscutible que la terra gira al voltant del sol, i és una altra mena de veritat, per a un creient, que Jesús era fill de Déu. És una teoria que van generar els averroistes, i que va acceptar Guillem d’Ockham, entre altres filòsofs medievals, però va rebutjar Tomàs d’Aquino: només podria haver-hi una veritat perquè Déu posseeix una sola, immensa i eterna intel·ligència, veraç en totes les coses, sense distinció.

De Jesús en sabem ben poques coses

No cal escandalitzar-se, doncs, si diem que no sabem gairebé cap cosa certa de Jesús, messies per a uns, només profeta per a d’altres, personatge històric, sens dubte, per a molts: va néixer camí de Jerusalem l’any ara anomenat 1 –de fet, hauria de ser l’any 0–, va viure a Galilea, va predicar, va ser acusat pels jueus per considerar-se l'"Ungit" (christos) i l’enviat de Déu per a la redempció de la humanitat, va ser enviat al governador Pilat perquè el castigués amb la pena de mort, i va ser crucificat –en una data que desconeixem, potser entre els anys 33 i 37–, atès que la pena de mort era una atribució exclusiva de Roma.

No en sabem gaires coses més. Això sí: sabem quin enrenou va causar la seva doctrina en el si de les societats jueva, grega i romana, fins al punt de convertir-se en un poder paral·lel al dels emperadors romans, que van acabar cedint a l’impuls de la nova religió monoteista fundada no per Crist, sinó pels seus seguidors: els apòstols (potser més de dotze), Sant Pau i els evangelistes (aquests, entre els anys 70 i 110, aproximadament). Ni l’historiador Flavi Josep sabia gran cosa de Jesús, i sembla que una mà cristiana va interpolar, a les seves Antiguitats Jueves (anys 79-93), el famós Testimonium Flavianum, que diu: “Per aquestes dates va viure Jesús, un home savi, autor de fets extraordinaris. I van ser nombrosos els grecs i els jueus que van adherir-se a la seva causa. Era l'Ungit. I encara avui no ha desaparegut la raça dels cristians, així anomenats en honor seu”. L’última frase és veritat històrica.