BarcelonaSom a dos mesos de Sant Jordi i, tot i la incertesa que ja s’ha instal·lat per sempre a les nostres vides, sembla que tindrem Dia del Llibre. No serà com sempre: passarà en espais acotats i controlats, és a dir, que no veurem riuades de gent amb roses a les mans ni clavant cops de colze per intentar comprar l’últim llibre de... un moment! ¿Podria ser que la pandèmia, amb tot el patiment que ha comportat i que comportarà, tingui alguna cosa de positiva? ¿No només que no hagi estat especialment dura amb el sector del llibre (tot al contrari) sinó que ajudi a netejar una mica el panorama de novetats publicades? ¿Que les editorials hagin de ser més prudents i no puguin arriscar-se a inventar-se aquells llibres que només tenien sentit per a un dia de compra embogida?

D’acord, es perdrà la màgia i el passeig i les festes i el sarau, però què me’n dieu d’unes llistes de més venuts amb cara i ulls? Ja no dic plenes d'Elias Canetti o de Robert Musil (és broma), però sense pastissers, presentadors de televisió o youtubers que només hi posaven la cara, potser les llistes s’acostaran més a les d’una societat lectora.

Fa molts anys que rebo els butlletins de novetats editorials i també en fa molts que, a aquestes altures de l’any, ja havia començat el degoteig de títols que era evident que no arribaven ni a passat l’estiu. Aquest cop sembla una mica diferent. Com diu el tòpic, aquesta pandèmia ens brinda l’oportunitat de fer canvis de fons. Doncs només que siguin de fons editorials, ja serà molt. Ara sí que els grans grups i les editorials veteranes no tenen excuses per treballar de debò els títols que donen personalitat a un segell: fer política d’autor, recuperar títols editats en butxaca o reeditar títols fonamentals que han quedat trinxats i oblidats.

Com que la immensa majoria no ho ha fet ens els últims trenta anys, no serà fàcil. Però si no ho fan, ens veurem abocats al de sempre: buscar títols de segona mà en parades de llibre vell o per internet, esperar que l’atzar faci que un jove editor reediti aquest o aquell autor, visitar les biblioteques (encara sort!) i altres activitats que una cultura normal ni tan sols es planteja. A veure si podem evitar aquella sensació que cada generació torna a fer la mateixa feina que l’anterior.