Minúcies
Llegim 13/02/2021

‘Panem et circenses’

2 min

La frase evangèlica: “No solament de pa viu l’home (i la dona)”, que continua així: “sinó de tota paraula que surt de la boca del Senyor” (Mateu, 4.4), devia semblar una expressió molt rara als romans que van començar a conviure amb les comunitats cristianes, atès que la religió dels primers no coneixia les elevacions espirituals que escauen al cristianisme, potser més que a cap altra religió monoteista.

Entre els romans, va ser Juvenal qui, a la Sàtira X (cap a l’any 100 dC), va encunyar aquella altra famosa expressió, panem et circenses, és a dir, ‘pa i eventos ’ per utilitzar una paraula ja molt difosa: esdeveniments no ho diu ningú. Aquest és el passatge de la sàtira que hem esmentat: “[...] des de fa temps -exactament d’ençà que ja no tenim a qui vendre-li el vot- el nostre poble ha perdut l’interès per la política; i, si abans determinava comandaments, falanges, legions i de tot, ara deixa fer; i només desitja amb avidesa dues coses: pa i jocs al circ”.

Els romans del temps imperial s’havien desentès cada cop més de la política i del dret de vot que tenien, que havia estat molt poderós fins cap a l’any 140 aC, quan va dissenyar-se un pla per tenir la plebs satisfeta i comprar el seu vot amb una cosa tan elemental com aliments i distracció: panem et circenses. L’esperit crític es va fondre, i l’Imperi va assentar les bases de tot govern despòtic i absolut, cosa que, al final, va desembocar en la decadència i la caiguda de Roma.

Segons la realitat històrica, a Europa les coses van anar de la mateixa manera, almenys fins a la Declaració dels Drets de l’Home (i de la dona) del 1789 i la instauració del procés (lentíssim) del sufragi universal. Però no es pot dir que aquesta assumpció intel·ligent de la responsabilitat de tot ciutadà respecte als afers de la res publica durés gaire temps. La instauració del Primer Imperi, a França, i després la restauració borbònica, van tornar a fer que la ciutadania considerés que les decisions polítiques no depenien gens ni mica de la seva voluntat. Després, l’ascensió de la classe burgesa, avui una classe mitjana molt escampada, va fer emergir un altre problema: no tothom qui diposita un vot a l’urna ha pensat amb prou deteniment quines conseqüències pot portar la seva elecció, i sovint torna a creure que s’estima més el pa i la diversió (el futbol).

Vet aquí una consideració molt escaient avui, dia de reflexió per a tots els ciutadans de Catalunya amb dret a vot.

stats