04/11/2021

Les mancances de la nova llei d'educació

2 min
Fotografia d'arxiu de l'Institut Les Cinc Sénies de Mataró

BarcelonaJa portem vuit plans d’educació d’ençà que la democràcia va ser restaurada al país, i encara no tenim un pla que es preocupi de formar els estudiants amb una mica de solvència. Com es deia sovint dels mals governs: “Endavant, endavant, sense idea i sense plan”.

La nostra idea és que ja n’hi havia prou amb els dos batxillerats, de lletres i ciències, que hi havia decennis enrere. És possible que el mal resultat de molts estudiants que no són capaços d’entendre una sèrie de matèries hagi portat els polítics a inventar-se fins a quatre, cinc de fet, itineraris per satisfer la insolvència de molts joves que farien bé de deixar els estudis després de l’ESO i aprendre un ofici. La universitat ja no és cap garantia de solvència econòmica.

Ideologia neoliberal

En termes generals, la nova llei obeeix a una ideologia neoliberal, en la qual sempre predominaran els ensenyaments superficials i, cosa que és pitjor, massa especialitzats. Si un hom pogués, faria un pla d’estudis en què tothom hauria d’estudiar només cinc o sis coses bàsiques: matemàtiques, filosofia, literatura, música, història política i de les religions, llatí i civisme. De fet, les llengües modernes es podrien suprimir perfectament (¡anatema!) doblant els crèdits de la literatura corresponent, que és on es troba la llengua en més o menys perfecte funcionament: grans escriptors del món sencer van aprendre la llengua escoltant, parlant i llegint, no estudiant les subtileses inútils que ara cal aprendre a l’ESO i al batxillerat. Potser ni Joanot Martorell ni Cervantes no sabien què era un zeugma o una lítote, però van fer servir aquestes figures retòriques perquè la llengua parlada ja les porta.

En la nova llei les llengües clàssiques són optatives, com ho és per desgràcia la literatura universal, que ensenya, de passada, la història nacional de països molt diferents, i amb ella la diversitat, element de la més gran importància per entendre el món actual. ¿Per què s’ha d’impartir una assignatura que es diu empresa i disseny de models de negocis? ¿És que som a Esade o a l’Iese? No: som a l’etapa en què tota persona molt jove ha de rebre els fonaments no solament per cursar una carrera, sinó també per convertir-se en un ciutadà responsable dins el bigarrat univers de la ciutat, la societat i els pobles.

stats